Enric Corominas i Vila

Directiu vinculat a la natació.

Enric Corominas i Vila (Barcelona, 17 de març de 1936 — Barcelona, 14 de maig de 2023) fou un empresari català.[1]

Infotaula de personaEnric Corominas i Vila
Biografia
Naixement17 març 1936 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort14 maig 2023 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
President Reial Club Nàutic de Barcelona
2010 – 2016
President de la junta executiva Universitat Ramon Llull
1994 – 2001
← Narcís Jubany i Arnau
President del Cercle d'Economia
1984 – 1987
← Juan Antonio Delgado GarrigaVicenç Oller i Company →
President Federació Catalana de Natació
1972 – 1976
← Antoni Monés GinerDavid Moner i Codina → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióempresari Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansJoan Corominas i Vila Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia modifica

Germà del financer Joan Corominas i Vila, Enric Corominas va estudiar a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar en economia. Posteriorment va començar a treballar en el sector privat. Com a empresari, va estar molt vinculat al Banc Sabadell. També fou President de la Comissió de Control de la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, membre consultiu del Foment del Treball i del Consell Consultiu de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, així com membre de consells d’administració de nombroses empreses i institucions.[2]

Entre 1984 i 1987 va presidir el Cercle d’Economia[3] i fou un dels impulsors i primer president de la Fundació Cercle d'Economia.[4] Durant la seva etapa com a President va defensar l'entrada d'Espanya a l'OTAN.[4] Des de la Fundació del Cercle, va promoure la creació de la primera universitat privada de Catalunya, la Universitat Ramon Llull. Entre el 1994 i el 2001 en fou president del Patronat.[2]

Fou un apassionat de l'art i la pintura, i bona part de la seva col·lecció personal decora les parets del Cercle d'Economia.[4]

Molt vinculat al món de l'esport nàutic, fou President de la Federació Catalana de Natació entre 1972 i 1976, President del Club Nàutic Costa Brava i del Reial Club Nàutic de Barcelona entre 2010 i 2016. Defensor de l'esport, en el moment en què les federacions espanyoles van intentar eliminar les federacions catalanes per substituir-les per entitats provincials ell va ser un dels dirigents que s’hi va oposar.[5]

Va morir el maig de 2023 als 87 anys a Barcelona.

Premis i reconeixements modifica

El 2001 va rebre la Medalla d’Or de la Universitat Ramon Llull i el 2015 la Medalla d’Honor de Barcelona.

Referències modifica