Obre el menú principal

Enric Guiter (en francès: Henri Guiter) (Ceret, Vallespir, 14 de juny del 1909 - 15 d'abril del 1994)[1] fou un dels lingüistes més importants de Catalunya del Nord. La seua contribució més cabdal a la dialectologia dels Països Catalans i de les terres occitanes va ser l'Atlas Linguistique des Pyrénées Orientales. La seua tesi doctoral es va centrar en el menorquí (Etude de linguistique historique du dialecte minorquin, 1943).[2]

Infotaula de personaEnric Guiter
Nom original (fr) Henri Guiter
Biografia
Naixement 1909
Ceret
Mort 15 abril 1994 (84/85 anys)
Perpinyà
  Majoral du Félibrige Tradueix 

1962 – 1994
← Danton CazellesEnric Guiter →
Activitat
Ocupació Filòleg, romanista i professor d'universitat
Modifica les dades a Wikidata

També va estudiar el lèxic animal, els proverbis i es dedicà, a més, a la dialectometria.

Guiter també fou un dels impulsors de la revista Terra Nostra, base del moviment de recuperació identitària catalana a la Catalunya nord, amb Alfons Mias i Joan Amade. També fou essencial en la creació de la Revista Catalana i va ser membre tant del GREC com de l'Institut Rossellonès d'Estudis Catalans.

ObresModifica

  • Étude de linguistique historique du dialecte minorquin (1943)
  • Atlas linguistique des Pyrénées-Orientales (1966)
  • Cançó de juny (1951), poesia
  • De porpra i d'or (1957), poesia
  • Teló de boca (1952), teatre
  • Contes a Pipiu (1960) narracions
  • Proverbes et dictons catalans (1969)

ArticlesModifica

ReferènciesModifica