Enric I de Rodés

noble occità del segle XIII i trobador

Enric I de Rodés (c. 1175-Terra Santa 1222) va ser un noble occità i trobador. Va ser comte de Rodés i vescomte de Carlat des del 1208 fins al 1222, any en què probablement va morir.

Infotaula de personaEnric I de Rodés
Nom original(oc) Enric de Rodés Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1175 Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 1222 Modifica el valor a Wikidata (46/47 anys)
Palestina Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótrobador, compositor, feudatari Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteCinquena Croada Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte de Rodés (1208–1222)
Vescomte de Carlat (1208–1222) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa Millau Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAlcaéte de Scorailles (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsHugh IV of Rodez (en) TradueixGuibert de Rodez (fr) TradueixGuise de Rodez (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesHugh II of Rodez (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Bertrande d'Amalon (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansHugh III of Rodez (en) Tradueix, Gilbert de Rodez (fr) Tradueix, Renaud of Rodez (en) Tradueix, Henri of Rodez (en) Tradueix i Willem van Rodez (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Blason Rouergue.svg Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Era fill d'Hug II, comte de Rodés i vescomte de Carlat, i de Bertranda d'Amalon. Es va casar el 1212 amb Algaieta d'Escoralhas, filla de Gui senyor d'Escoralhas i senyora de Benavent, Vic i Marmiesse. Del seu matrimoni en van néixer tres fills conegutsː[1]

  • Hug IV (1212 - † 1274), que esdevindrà comte de Rodés.
  • Guibert de Rodés, senyor de Vic, Marmiesse i Escoralhas.
  • Guisa de Rodés.

A l'inici la Croada albigesa, des del 1209, va fer costat al comte de Tolosa i es va oposar a la croada. Tanmateix el 1214, el bisbe de Rodés va cridar a Simó de Montfort, el líder de la croada, a la Roerga i Enric s'hi va sotmetre. Com que havia pagat a mercenaris per a la lluita contra la croada, el legat papal Robert de Couçon li havia d'expropiar les terres, però Montfort el va acollir com a vassall. Enric I de Rodés va jurar lleialtat a Simó de Montfort el 7 de novembre de 1214. Després de la mort de Montfort el 1218, va reconèixer al seu fill Amaurí com a nou senyor.[2]

El 1219 va anunciar la seva participació a la Cinquena croada. El 29 de juny de 1219, present al campament del príncep Lluís VIII en el setge de Tolosa, va deixar l'administració de les seves terres al bisbe de Rodés mentre durés la seva absència, probablement perquè el seu fill gran encara era menor d'edat.[3] Enric I de Rodés va morir de malaltia vers el 1222 durant el transcurs de la Cinquena croada.[1]

TrobadorModifica

Enric de Rodés també va ser un trobador. De la seva obra han perviscut dos partiments amb Ug de Sant Circ.[4] Un d'ells és N'Ugo, vostre semblan digatz[5] (185.2=457.24).[6]

La seva filla Guida es va casar amb el trobador Ponç de Montlaur.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «HENRI I de Rodez» (en anglès). Medieval Lands, Foundation for Medieval Genealogy. [Consulta: 18 març 2020].
  2. Molinier, 1873, p. 473.
  3. Molinier, 1873, p. 493.
  4. Jeanroy, 1934, p. 363.
  5. Harvey i Paterson, 2010, p. 427-428.
  6. Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.

Vegeu tambéModifica

BibliografiaModifica