Enric Yzaguirre Basterretxe

Enric de Yzaguirre Basterretxe (Ciboure, 1849 - Reus, 1922) fou un industrial basc i reusenc i català d'adopció.

Infotaula de personaEnric Yzaguirre Basterretxe
Yzaguirre01.jpg
Imatge d'Enric Yzaguirre treta del llibre Història de la família Yzaguirre: 1523-2011 modifica
Biografia
Naixement1849 modifica
Ziburu (França) modifica
Mort1922 modifica (72/73 anys)
Reus (Baix Camp) modifica
Activitat
OcupacióIndustrial i empresari modifica

BiografiaModifica

Era d'una família liberal en una zona carlista, Zumarraga. Els seus pares van haver de fugir cap al País Basc de França durant la Primera Guerra Carlina. Va estudiar a Baiona i Saint-Jean-de-Luz; després va anar a estudiar a Anglaterra i ja adult va arribar a Barcelona on vivien dos germans seus que el van aconsellar establir-se a Reus, aleshores segona ciutat de Catalunya i d'un extraordinari dinamisme econòmic. Va iniciar el negoci de l'oli i el vi amb dos socis però el 1884 es va quedar sol i es va dedicar només al vi. Llavors es va casar amb una noia de Reus de la família dels Ferrer Pratdesaba. El seu vermut, amb el nom d'Yzaguirre, i els vins aviat es feren famosos a Reus, Catalunya i Europa, on va obtenir diversos premis.[1] Va ser president del Sindicat d'Exportadors de Vins. Participà activament en la vida política reusenca, recolzant el Foment Nacionalista Republicà.[2] Va fundar un dels velòdroms de la ciutat de Reus. Entre altres activitats va ser administrador del Banc d'Espanya a Reus. Va presidir el patronat Obrer de Sant Josep. Parlava basc, català, castellà, francès i anglès, totes perfectament.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Tricaz, Enric. Homes i dones pels carrers de Reus. Valls: Cossetània, 2010, p. 44. ISBN 9788497916929. 
  2. Arnavat, Albert [et al.]. "Reus sota la Restauració borbònica (1874-1923)". A: Història general de Reus. Reus: l'Ajuntament, 2003. Vol. III, pàg. 341. ISBN 8489688206

BibliografiaModifica

  • Maria Clara de Yzaguirre Pabolleta. Història de la família de Yzaguirre 1523-2011. Barcelona: Líniazero, 2011. 346 p.