Enric de Manuel i González

autor de còmics català pertanyent a l'Escola Bruguera

Enric de Manuel i González (Vénissieux, 15 de juliol de 1929 - Barcelona, 12 de febrer de 2023)[1] fou un autor de còmics català pertanyent a l'Escola Bruguera, que signava amb el pseudònim d'Enrich.[2]

Plantilla:Infotaula personaEnric de Manuel i González

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Enric de Manuel González Modifica el valor a Wikidata
15 juliol 1929 Modifica el valor a Wikidata
Vénissieux (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 febrer 2023 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcauses naturals Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsEnrich Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióautor de còmic Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsEnric De Manuel

Jordi De Manuel

Cristina De Manuel Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Cunyat de Guillem Cifré i Figuerola, gràcies a ell va començar a publicar professionalment quan, el 1954, Cifré va dirigir-lo a la revista Trampolín on Enrich publicaria el seu primer personatge, Ciricaco Majareto.[3]

Entraria a treballar al departament de publicitat de l'editorial Bruguera a mitjans dels 50, però el 1957, quan un grup d'autors de Bruguera abandona l'editorial per crear la revista Tío Vivo, entre ells, Cifré, i Enrich passaria a formar part del personal de la nova revista, dibuixant acudits gràfics a diverses seccions. Entre aquests acudits gràfics crearia el seu personatge més reeixit, El Caco Bonifacio, que més endavant esdevindria un personatge fix en historietes autoconclusives d'una pàgina.[3]

En 1960 Tío Vivo i el seu planter d'artistes és absorbit per l'Editorial Bruguera, i Enrich continuarà dibuixant historietes del Caco Bonifacio (i també, en morir el seu creador, el ja esmentat Cifré, donaria continuïtat a les historietes d'El repórter Tribulete) per a l'Editorial Bruguera.[3]

Dins de Bruguera, i deixant de banda Bonifacio, Enrich publicà la sèrie Ganzúo y Pesquisón, si bé aquesta sèrie va ser creada per al mercat britànic, i posteriorment comprada per l'editorial catalana.[4] En 1978 Enrich crea Montse, l'amiga dels animals, publicat inicialment a la revista femenina Gina, i en català a la revista Jordi, d'un sol número.

A banda de Bruguera, Enrich també va publicar al periòdic La Prensa o les revistes Tele-Radio, Rififí, Lecturas o Gaceta Junior.[3]

Sèries i personatges

modifica
  • Ciriaco Majareto (Trampolín, 1950)
  • El caco Bonifacio (Tío Vivo, 1ª època, 1957)
  • El doctor Perejil (Tío Vivo, 1ª època, 1959)
  • El repórter Tribulete (Pulgarcito, 2ª època, 1962)
  • Sarrampión trabaja en la televisión (Tele Radio, 1965)
  • Don Toribio, conserje (Tío Vivo, 2ª època, 1966)
  • Tontáinez (Pulgarcito, 1966)
  • Pelufo Ye-Yé (Pulgarcito, 1967)
  • Crispín (Din Dan, 2ª època, 1968)
  • Don Inocencio (Pulgarcito, 2ª època, 1968)
  • 1X2 El invasor (Tío Vivo, 2ª època, 1969)
  • El profesor Canuto y su ayudante Bruto (Gaceta Junior, 1970)
  • Snoopy (Animació, 1970)
  • El matrimonio Pirúlez (Lecturas, 1974)
  • El astronauta Felipe (Mortadelo, 1975)
  • Ganzúo y Pesquisón (Mortadelo, 1976)
  • Montse, la amiga de los animales (Gina, 1978)
  • Leoncio (Zipi y Zape, 1981)
  • Eva (Pecosa, 1986)

Obres publicades

modifica

Obres il·lustrades

modifica

Referències

modifica
  1. Marimon, Sílvia. «Mor el dibuixant Enrich, l'últim supervivent de la primera generació de Bruguera» (en català), 12-02-2023. [Consulta: 12 febrer 2023].
  2. Llort, Lluís. «Mor Enric de Manuel, un dels últims supervivents de l'Escola Bruguera». El Punt Avui. [Consulta: 14 febrer 2023].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Enrich, la ductilidad del humorista per Antoni Guiral, a Clásicos del humor - el caco Bonifacio (Octubre de 2009) - ISBN: 978-84-473-6276-9 (castellà)
  4. El otro caco de Enrich per Antoni Guiral, a Clásicos del humor - el caco Bonifacio (Octubre de 2009) - ISBN: 978-84-473-6276-9 (castellà)

Enllaços externs

modifica