Enric de Nèustria

noble franc de la família dels Popònides, instal·lat a França oriental (després els Babenberg)

Enric de Nèustria[1] fou un noble franc de la família dels Popònides, instal·lat a França oriental (després els Babenberg). La seva esposa va ser probablement Ingeltruda, filla del marquès Eberard de Friül, i de Gisela (filla de Lluís el Pietós). Va tenir quatre fills: Hedwigis (nascuda cap a 850/855, casada amb Otó I de Saxònia l'Il·lustre);[2][3] Adalbert (executat el 9 de juny de 906); Enric (mort vers 902 o 903); i Adalard (executat el 903). D'altra banda fou de manera quasi segura el pare o sogre de Berenguer II de Nèustria, marquès de Nèustria i comte de Bayeux.

Infotaula de personaEnric de Nèustria
Biografia
Naixementsegle IX (<860) Modifica el valor a Wikidata
Bamberg Modifica el valor a Wikidata
Mort28 agost 886 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort en combat Modifica el valor a Wikidata
Markgraf of Neustria (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósoldat, feudatari Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolMarkgraf of Neustria (en) Tradueix (884–886)
Graf Modifica el valor a Wikidata
FamíliaPoppònides i Babenberg Modifica el valor a Wikidata
CònjugeIngeltrud Modifica el valor a Wikidata
FillsHedwigaAdalbert van Babenberg (en) TradueixAdalhard (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParePoppo of Grapfeld (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansEgino (en) Tradueix i Poppon II de Thuringe Modifica el valor a Wikidata
ParentsBerenguer II de Nèustria (fill putatiu) Modifica el valor a Wikidata

Vivia en el cercle de l'emperador Carles el Gras, que va reconstituir l'Imperi de Carlemany sota la seva autoritat el 885, de manera que a la mort de Ragenold, marquès de Nèustria, va ser a Enric a qui l'emperador va confiar aquest govern el 886[4] al quedar la marca vacant, encarregant-li defensar el territori contra les incursions normandes. En aquesta època hi havia dues marques a Nèustria, una per fer front als normands a la zona fronterera de Normandia, i una altra a la frontera amb Bretanya; fou la primera la que va rebre Enric.

Després d'haver combatut el 885 contra els normands i haver destruït els seus establiments a Frísia, el 886 va anar en socors de París, assetjada pels normands, però va ser mort en els combats.[5] Carles el Gros es va retirar, deixant als vikings saquejar Borgonya, i París no va ser salvada més que per la defensa organitzada pel bisbe Gauzlí (fill de Rorogó I del Maine) en la que es va destacar el comte Eudes o Odo.

Notes i referènciesModifica

  1. Genealogia a Medieval Lands
  2. Hervé Pinoteau, La simbologia reial francesa, Ve - XVIIIe segle, pàgs. 43 i 45, P. S. R. edicions, 2004
  3. Enric de Babenberg era l'avi del rei Enric I d'Alemanya i és per la filla d'aquest darrer, esposa d'Hug el Gran, que el nom Enric va passar als Capets després de passar als Otonians.
  4. Segons la genealogia relacionada amb Henri donada per Medieval Lands: Fou nomenat marquès a Nèustria el 886 per l'Emperador Carles III "el Gros"
  5. Laurent Theis L'heretatge dels Charles, Seuil, 1990, pàg. 117

Fonts bibliogràfiquesModifica

Onomastique et Parenté dans l'Occident médiéval, Oxford, Prosopographica et genealogica, 2000, (ISBN 1-900934-01-9), amb, entre d'altres, les dues comunicacions següents:

  • Hubert Guillotel, Une autre marche de Neustrie
  • Katharine S. B. Keats-Rohan, Poppa de Bayeux et sa famille