Enrique Fernández Peláez
Enrique Fernández Peláez, nascut en Hospitalet de Llobregat el 1975, Barcelona, és un dibuixant, animador i il·lustrador espanyol, que actualment és conegut per tot el conjunt dels seus còmics publicats en França i Espanya. Aquest firma com a Enrique Fernández.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1975  (48/49 anys)l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) |
| Activitat | |
| Ocupació | autor de còmic |
Biografia modifica
Enrique Fernández va iniciar els estudis Universitaris de Belles arts, que no va acabar. Sempre atret per l'animació i impactat per la pel·lícula de Disney; Pocahontas, va canviar el rum i va fer un curs d'animació el 1995, grácies a diferents contactes que tenia en Pixar. Després va tenir l'oportunitat de treballar en diverses produccions, realitzant storyboards per la pel·lícula d'animació “El Cid: La llegenda (2003)", de Filmax i "Nocturna (2007)".[1]
A partir del 2004 ha participat fent de dibuixant en diferents obres pel mercat francés, com “los Libertadores (2004), Le Magicien d'Oz (El Mag d'Oz) (2005-2006), una adaptació de l'obra “La Mere des Victoires de L. Frank Braum (2008), amb l'ajuda del Guionista David Chauvel.
Obres d'autor modifica
La isla sin sonrisa modifica
El 2009 va publicar el còmic “L'Ile sans sourire" (la Isla sin sonrisa)[2] amb l'Editorial Glénat. Un còmic amb una història fantàstica, on reflexiona sobre l'aïllament i l'esperança de tornar a veure la família. En la seva edició Franco-Belga, va ser premiada amb el Premi «Prix Actua BD/Conseil Général des Jeunes de Charente»,[3] en el festival Internacional D'Angoûleme, una nominació al Premi de Millor Dibuix del Saló del Còmic de Barcelona 2010 i un dels tres premiats de la 4a edició del Premi internacional del Manga (categoria de Plata), atorgat pel Ministeri d'Assumptes Exteriors del Japó a mangakas no japonesos.[4]
Aurore modifica
El 2011 va publicar una altra de les seves obres conegudes, Aurore,[5] per Norma Editorial. Tracta sobre la història d'Aurore, una nena que pertany a una tribu primitiva. Ella es queda atrapada entre dos mons, el món espiritual i el terrenal. El xaman de la tribu li demana que els torni a connectar, encara que sigui amb una cançó. Es centra en l'experiència d'Aurore en recordar i transmetre els antics valors dels esperits. Una obra on es reflecteix la influència de Hayao Miyazaki, que el mateix autor ens diu: "trata de una historia acerca de una población primitiva en el justo momento en que se separa la parte terrenal de la espiritual".[6]
Brigada modifica
En 2013 va autoeditar la seva pròpia obra Brigada,[7] gràcies al finançament de micromecenatge de Verkami amb 50.063 € recaptats per la seva edició. Tracta sobre com el capità Ivro és convocat per dirigir un grup d'antics convictes en l'exploració i la cartografia del continent, després que una misteriosa boira ho cobrís tot i deixés a totes les tribus indefenses davant del Voirandeer. Actualment, s'està reunint el pressupost per poder publicar Brigada 2.
Referències modifica
- ↑ Geli, Carles. «"Hacer cómic en España es sufrir». Entrevista a Enrique Fernández. El Pais.
- ↑ «Vista Previa de: La Isla sin sonrisa.». Arxivat de l'original el 2014-09-25. [Consulta: 22 maig 2014].
- ↑ «Actua BD: L'île sans sourire».
- ↑ Fernández, Enrique. «Primer español en recibir un premio internacional de manga de Japón».
- ↑ Fernández, Enrique. Aurore. Norma Editorial, 2011. ISBN 978-84-679-0997-5 [Consulta: 6 març 2021]. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
- ↑ Gómez, Víctor. «Viñetas y bocadillos: Aurore, obra de Enrique Fernández». [Consulta: 22 Maig,2014].
- ↑ Fernández, Enrique. Brigada. AME Ediciones, 2013. ISBN 978-84-616-4929-7 [Consulta: 22 maig 2014].
Enllaços externs modifica
- Enrique Fernández : Blog Personal de l'autor.
- <<Enrique Fernández>> Arxivat 2014-05-22 a Wayback Machine.: En Guía del Còmic
- <<Enrique Fernández en Verkami>>