Enrique Maier Müller
Enrique Maier Müller, també conegut com a Bubi Maier, (Barcelona, 31 de desembre de 1910 - Madrid, 22 d'agost de 1981) fou un tennista espanyol de la dècada de 1930.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 31 desembre 1910 Barcelona |
| Mort | 22 agost 1981 (70 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | tennista |
| Activitat | 1923 – |
| Nacionalitat esportiva | Espanya |
| Esport | golf tennis |
Torneigs de Grand Slam modifica
Dobles mixts: 2 (2−0) modifica
| Resultat | Núm. | Any | Campionat | Parella | Oponents | Marcador |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Guanyador | 1. | 1932 | Wimbledon Championships |  Elizabeth Ryan |
 Josane Sigart Harry Hopman |
7−5, 6−2 |
| Guanyador | 2. | 1935 | US Championships | Sarah Palfrey |
 Kay Stammers Roderick Menzel |
6−4, 4−6, 6−3 |
Trajectòria modifica
Pel que fa a clubs, es formà al Reial Club de Lawn-Tennis del Turó de Barcelona,[1] pertanyent més tard al RCT Barcelona. Fou un dels tenistes catalans més destacats de la dècada de 1930. Era fill d'Otto Maier, d'origen alemany i aficionat a l'esport, qui fora un dels fundadors i primers jugadors del Futbol Club Barcelona.[2]
El 1926, amb 16 anys, fou campió de Catalunya en categoria Júnior. També guanyà el campionat de Thun a Suïssa. Fou tres vegades campió de Catalunya absolut (1929, 1930, 1931); cinc en dobles: amb Eduard Flaquer (1928), amb Francesc Sindreu (1929-1931) i amb Joan Manel Blanc (1935), i quatre en dobles mixtos: amb Rosa Torras (1928-31).[1] També guanyà set cops el campionat d'Espanya individual entre els anys 1929 i 1935; i sis més en dobles: amb Francesc Sindreu (1929, 1932, 1934), amb Eduard Flaquer (1930), amb Joan Manel Blanc (1935) i amb Fernando de Olózaga (1944), i tres en dobles mixtos: amb Rosa Torras (1929, 1931) i amb la seva germana Maria Isabel Maier (1934).[1][3]
A nivell internacional guanyà el torneig de Berchtesgaden, i el de Wimbledon en dobles mixtes amb Elizabeth Ryan (1929), i a l'Obert dels Estats Units, també en dobles mixtos amb Sarah Palfrey Fabyan (1935).[1][4] També juga la Copa Davis amb Espanya entre 1929 i 1936.[1][5]
Un cop retirat fou seleccionador espanyol (1946-61), i capità de l'equip (1959-61). Va rebre les medalles de bronze i de plata al mèrit esportiu.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Enrique Maier Müller». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 17 gener 2016].
- ↑ «Como se fundó el Barcelona». Articuloz. Arxivat de l'original el 2010-10-05. [Consulta: 17 gener 2016].
- ↑ «ENRIQUE MAIER». RFET. Arxivat de l'original el 2012-01-03. [Consulta: 17 gener 2016].
- ↑ «Perfil ITF». itftennis.com. [Consulta: 17 gener 2016].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Perfil Copa Davis». daviscup.com. [Consulta: 17 gener 2016].
Bibliografia modifica
- OBRAS DE: “Andanzas de un jugador de tenis por la India Holandesa”, La Vanguardia, 29 de marzo de 1935; “Nuestro Golf amateur en la actualidad”, GOLF, nº 5 (1955), págs. 16-18.
- MACAULAY, A. D. C., Behind the Scenes at Wimbledon, London, 1965.
- DURALL, A. “Enrique Maier un figura legendaria”, Boletín del Real Club de Tenis Barcelona, nº 62 (1974), págs. 17-21.
- MIR, J. (dir), Real Club de Tenis Turó: 75 aniversario 1905-1980, Barcelona, 1980; Real Club de Tenis Barcelona, 1899: 100 anys, Barcelona, 1999.
- SÁNCHEZ, R. Y MARTÍNEZ, E., España en la Copa Davis, Madrid, 2000, ADRIO, M. 125 años de Tenis en España, Primer Tomo, 1880-1936 De una historia gloriosa, Madrid, 2005.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enrique Maier Müller |
- Enrique Maier Müller a la Copa Davis (anglès)
- Enrique Maier Müller a la Federació Internacional de Tennis (anglès)