Eorcenberht

Eorcenberht (també escrit Ærconberht, Earconberht, o Earconbert) va ser rei de Kent entre el 640 i el 664, després de la mort del seu pare, Eadbald.

Infotaula de personaEorcenberht
Biografia
Naixementsegle VII Modifica el valor a Wikidata
Mort664 Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata
  rei de Kent
20 gener 640 – 14 juliol 664
Dades personals
Grup ètnicJuts Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciógovernant
Família
dinastiaOiscingues
CònjugeSexburga d'Ely Modifica el valor a Wikidata
FillsEcgberht(♂)
Hlothhere(♂)
Eorcengota(♀)
Ermenilda(♀)
ParesEadbald i Emma d'Austràsia
GermansEormenred i Eanswith Modifica el valor a Wikidata

En la Llegenda reial de Kent (també coneguda com la llegenda de Mildrith) indica que ell era el fill menor d'Eadbald de Kent i Emma d'Austràsia, i suggereix que deliberadament el seu germà gran Eormenred va ser eliminat de la línia successòria, encara que és possible que governessin junts.[1] També és possible que Eormenred morís abans que el pare i per això no el va succeir.[2]

Segons Beda, Eorcenberht va ser el primer rei de l'illa de la Gran Bretanya que va manar destruir les imatge i ídols de cultes pagans i que va fer obligatori respectar la quaresma.[3] Probablement aquestes ordres es va escriure en forma de lleis, com era costum entre els governants de Kent, però si així va ser, no s'han conservat fins als nostres dies.[4]

Després de la mort d'Honori, arquebisbe de Canterbury, Eorcenberht va nomenar el primer bisbe anglosaxó, Deusdedit, l'any 655.[5]

Eorcenberht es va casar amb Seaxburh d'Ely, filla de la reina Anna de l'Ànglia Oriental.[6] Van tenir dos fills, Ecgberht i Hlothhere, els quals van ser reis de Kent, i dues filles que van ser canonitzades com a santes, Eorcengota va ser monja de l'abadia de Faremoutiers, en el país dels francs, i Ermenilda va ser abadessa d'Ely.

Eorcenberht probablement va ser enterrat al costat dels seus pares, a l'església de santa Maria, que el seu pare havia fet construir dins del monestir de sant Pere i sant Pau a Canterbury, una església que després quedaria integrat dins l'edifici normand dedicat a sant Agustí, època en què les seves restes van ser traslladades al transsepte sud (vers l'any 1087).[7]

ReferènciesModifica

  1. Rollason, 1982, p. 45.
  2. Yorke, 1990, p. 35.
  3. Beda, Historia ecclesiastica gentis Anglorum, llibre III, capítol 8
  4. Whitelock, 1968, p. 361.
  5. Hindley, 2006, p. 45.
  6. Szarmach, 202.
  7. D A, 1997, p. 20, 25.

BibliografiaModifica

  • D A, Diversos Autors. Guide booklet to St. Augustine's Abbey, 1997. 
  • Hindley, Geoffrey. A Brief History of the Anglo-Saxons: The Beginnings of the English Nation. Nova York: Carroll & Graf Publishers, 2006. ISBN 978-0-7867-1738-5. 
  • Rollason, D.W.. The Mildrith Legend: A Study in Early Medieval Hagiography in England. Leicester University Press/Humanities Press, Inc., 1982. ISBN 0-7185-1201-4. 
  • Sherley-Price, Leo; Latham, R.E.. Ecclesiastical History of the English People (Beda). Londres: Penguin, 1991. ISBN 0-14-044565-X. 
  • Stenton, Frank M. Anglo-Saxon England. Oxford: Clarendon Press, 1971. ISBN 0-19-821716-1. 
  • Swanton, Michael. The Anglo-Saxon Chronicle. Nova York: Routledge, 1996. ISBN 0-415-92129-5. 
  • Whitelock, Dorothy. English Historical Documents v.l. c.500–1042. Eyre & Spottiswoode, 1968. 
  • Yorke, Barbara. Kings and Kingdoms in Early Anglo-Saxon England. Londres: Seaby, 1990. ISBN 1-85264-027-8.