Epermènids

Els epermènids (Epermeniidae) són una família lepidòpters ditrisis, l'única de la superfamília dels epermenioïdeus (Epermenioidea) amb 10 gèneres i 126 espècies de distribució cosmopolita.

Epermènids

Epermeniidae
Epermenia aequidentellus
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Classe	Insecta
Ordre	Lepidoptera
Subordre	Glossata
Infraordre	Heteroneura
Superfamília	Epermenioidea
Família	Epermeniidae Spuler, 1910

Anteriorment, s'havien dividit en dues subfamílies Epermeniinae i Ochromolopinae (p. Ex. Common, 1990: 321), però això ja no es manté, ja que l'últim grup probablement està jeràrquicament nidificat en el primer (Dugdale et al., 1999). Actualment es col·loquen en la seva pròpia superfamilia però anteriorment s'han col·locat entre els Yponomeutoidea o Copromorphoidea amb els que comparteixen algunes característiques. La seva col·locació sistemàtica entre el grup apoditrínic Obtectomera (tenint els segments pupals I-IV immòbils) és tanmateix incert. Mostren algunes similituds morfològiques amb les Alucitoidea i Pterophoroidea, per exemple, la franja de l'ala té grups similars d'escates (Dugdale et al., 1999).

Els gèneres més importants són: Epermenia, Ochromolopis i Gnathifera. El grup ha estat àmpliament revisat i catalogat pel Dr. Reinhard Gaedike (Gaedike, 1977, 1979).

Identificació

Els Epermeniidae són petites papallones d'aleta estreta, amb un abast de 7-20 mm, amb voltes brillants a les cames, que no tenen espines a l'abdomen a diferència d'algunes arnes similars. Es confonen més fàcilment amb Stathmopodinae (Oecophoridae), que a diferència dels epermènids tenen l'apèndix de les potes davanteres i mitges sense els verticils de les espines, i la probòscide s'escala a la base (Robinson et al., 1994, per a més detalls). La projecció d'escates en el marge interior de l'esquena és el caràcter de camp més senzill (Common, 1990).

Distribució

Els epermènids es troben a tot el món, tant a les regions temperades com tropicals, i especialment, a les àrees montanes (Robinson et al., 1994), però són poc conegudes pels afrotròpics. Gnathifera es pot trobar des de Austràlia fins a Nova Caledònia; Epermenia va des de la Palaearctic fins a Indo-Austràlia i les Illes del Pacífic (Holloway et al., 2001).

Comportament

Els epermènids són nocturns quan són adults i compten amb un bon camuflatge. Descansen paral·lelament a la superfície amb les ales que es mantenen sobre l'esquena en forma de tenda (Robinson et al., 1994).

Biologia

Les orugues s'alimenten a gairebé qualsevol part de la planta (fruites, llavors, galls, fulles o flors), de vegades en una mina o de vegades exposades o sota seda a la superfície de la fulla; a diferència d'alguns Lepidòpters, la pupa no s'extreu del capoll (Robinson et al., 1994) i es pot trobar en el seu capoll de obert a la planta o entre els residus a la terra (Common, 1990).

Plantes amfitrions

Moltes espècies a Europa s'alimenten d'umbel·les d'Apiaceae, i l'Epermenia chaerophyllella és una plaga d'espècies cultivades (Dugdale et al., 1999). Altres espècies s'alimenten de les famílies de plantes parasitàries

Gèneres

• Africepermenia Gaedike, 2004
• Agiton Turner, 1926
• Epermenia Hübner, 1825
  • =Acanthedra Meyrick, 1917
  • =Calotripis Hübner, 1825
  • =Chauliodus Treitschke, 1833
  • =Epermeniola Gaedike, 1968
  • =Lophonotus Stephens, 1829
  • =Tichotripis Hübner, 1825
  • =Epimarptis Meyrick, 1914
  • =Temeluchella T. B. Fletcher, 1940
  • =Temelucha Meyrick, 1909
  • =Cataplectica Walsingham, 1894
  • =Heydenia Hofmann, 1868
• Gnathifera Gaedike, 1978
• Inuncus Gaedike, 2013
• Lasiostega Meyrick, 1932
• Mesepermenia Gaedike, 2004
• Notodryas Meyrick, 1897
• Ochromolopis Hübner, 1825
• Parochromolopis Gaedike, 1977
• Paraepermenia Gaedike, 1968
• Phaulernis Meyrick, 1895
• Picrodoxa Meyrick, 1923
• Sinicaepermenia Heppner, 1990
• Thambotricha Meyrick, 1922

Referències

Bibliografia

• Common, I.F.B. (1990). Moths of Australia. Brill Academic Publishers, Leiden. 535 pages.
• Dugdale, J.S., Kristensen, N.P., Robinson, G.S. and Scoble, M.J. (1999) [1998]. "The smaller microlepidoptera grade superfamilies", Ch.13., pp. 217–232 in Kristensen, N.P. (Ed.). Lepidoptera, Moths and Butterflies. Volume 1: Evolution, Systematics, and Biogeography. Handbuch der Zoologie. Eine Naturgeschichte der Stämme des Tierreiches / Handbook of Zoology. A Natural History of the phyla of the Animal Kingdom. Band / Volume IV Arthropoda: Insecta Teilband / Part 35: 491 pp. Walter de Gruyter, Berlin, New York.
• Gaedike, R. (1977). "Revision der nearktischen und neotropischen Epermeniidae (Lepidoptera)". Beiträge zur Entomologia, 27(2): 301-312.
• Gaedike, R. (1979). "Katalog der Epermeniidae der Welt (Lepidoptera)". Beiträge zur Entomologia, 29: 201-209.
• Holloway, J.D., Kibby, G and Peggie, D. (1997). The families of Malesian moths and butterflies. Fauna Malesia Handbooks. 455 pp. Brill Academic Publishers, Leiden.
• Robinson, G.S., Tuck, K.R., Shaffer, M. and Cook, K. (1994). The smaller moths of South-East Asia. Malaysian Nature Society, Kuala Lumpur.

• Firefly Encyclopedia of Insects and Spiders, edited by Christopher O'Toole, ISBN 1-55297-612-2, 2002

Enllaços externs

• Tree of Life
• Images at British Leafminers
• Epermeniidae at UKMoths
• Epermeniidae Arxivat 2007-10-13 a Wayback Machine. at Insects of Britain and Ireland: the families of Lepidoptera
• Finnish species Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. at Microlepidoptera of Finland - an Overview
• Savela, Markku. «Epermeniidae». [Consulta: 2 abril 2018].