Epifani Olives i Terès

polític espanyol

Epifani Olives i Terès[n. 1] (?-Valls, 1602) fou comissari reial del rei Felip III de Castella i nebot de l'arquebisbe de Tarragona i virrei de Catalunya Joan Terès i Borrull.[1]

Plantilla:Infotaula personaEpifani Olives i Terès
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort1602 Modifica el valor a Wikidata
Valls (Alt Camp) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata

Títol de cavaller

modifica

En la sessió de les Corts de 1599 celebrada a Barcelona, Olives fou armat cavaller i rebé privilegis de noble pel rei Felip III.[2]

El 1602, Olives es trobava a Valls, vila regnada pel terror provocat pels enfrontaments entre els bàndols dels voltors i els morells. Foren dos dels líders dels voltors, Pere Voltor i Miquel Català, els que s'infiltaren al Castell de Valls i mataren a cops de pedrenyal al comissari reial al pati del castell. Els jurats de Valls i molts prohoms de la vila foren declarats còmplices per l'Audiència de Catalunya. Això feu que les relacions entre les autoritats de Valls i l'arquebisbat de Tarragona, liderat pel seu tiet, fossin tenses. Més tard en aquell mateix any, i ja essent el seu tiet Joan Terès virrei de Catalunya, Pere Voltor fou capturat, sentenciat i esquarterat.[1] Un any més tard, el seu tiet prohibí la fabricació de pedrenyals a ferrers i mecànics.[3]

Vida personal

modifica

El seu pare fou Francesch Olives i la seva mare Margarida Terès i Borrull, germana de l'arquebisbe i virrei Joan Terès i Borrull.[4]

Llinatge dels Terès

modifica

Olives restà sota protecció del seu oncle, Joan Terès i Borrull, arquebisbe de Tarragona i més tard virrei de Catalunya. Terès fou una figura de gran influència a Catalunya, tant en afers eclesiàstics, com polítics. Olives també tenia un cosí de rel·levància: Antoni Clarassó i Terès, vicari general de l'arquebisbat de Tarragona.[3] També està emparentat amb el bisbe de Sogorb Crisóstomo Royo de Castellví, que era el net de la seva cosina Dionísia.[5]

  1. També referenciat com a Epifanio Terés.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 «Epifani Olives i Terès». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Morales Roca, F.J. Títulos nobiliarios otorgados por el Rey Don Felipe III de Austria en el solio de las Cortes de Barcelona de 1599, 1983. 
  3. 3,0 3,1 Boleda i Cases, R.. Joan Terés i Borrull, Arquebisbe i Virrei, 1982, p. 20. 
  4. Arxiu Parroquial de Verdú
  5. «Comunicaciones al XV Congreso Internacional de las Ciencias Genealógica y Heráldica» (en castellà). Instituto Salazar y Castro (C.S.I.C.). Imprenta Sáez, II, 1983, pàg. 122-128 [Consulta: 15 agost 2012].