Pòntiques

(S'ha redirigit des de: Epistulae ex Ponto)

Pòntiques (en llatí: Epistulae ex Ponto; lit.: Cartes des del Mar Negre) és una obra d'Ovidi, escrita en quatre llibres.

Infotaula de llibrePòntiques
(la) Epistulae ex Ponto Modifica el valor a Wikidata
Ovide chez les Scythes (Delacroix) National Gallery.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorOvidi Modifica el valor a Wikidata
Llenguallatí Modifica el valor a Wikidata
PublicacióImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènereelegia Modifica el valor a Wikidata
Sèrie

Cadascuna de les Epistulae estan adreçades a un amic diferent i se centren més desesperadament que els Tristia a assegurar el seu retorn de l'exili. Els poemes tracten principalment de les sol·licituds d'amics per parlar en el seu nom als membres de la família imperial, discussions sobre els escrits amb els amics, i descripcions de la vida a l'exili. El primer llibre conté deu peces en què Ovidi descriu l'estat de la seva salut (10), les seves esperances, records i anhels de Roma (3, 6, 8), i les seves necessitats a l'exili (3). El Llibre 2 conté peticions apassionades a Germànic (1 i 5) i diversos amics per parlar en nom seu a Roma, mentre descriu la seva desesperació i la vida a l'exili. Llibre 3 compta amb nou poemes en què Ovidi s'adreça a la seva esposa (1) i diversos amics. Inclou un relat de la història d'Ifigènia a Tauris (2), un poema contra la crítica (9), i un somni de Cupido (3). Llibre 4, l'obra final d'Ovidi, de 16 poemes parla als amics i descriu la seva vida en un exili posterior. Els poemes 10 i 13 descriuen l'hivern i primavera a Tomis, el poema 14 és una lloança a mitges de Tomis, el 7 descriu la geografia i el clima, i el 4 i 9 són felicitacions als amics pels seus consolats i sol·licituds d'ajuda. El poema 12 està adreçat a un tal Tuticanus, el nom del qual, es queixa Ovidi, no encaixa amb la mètrica. L'últim poema s'adreça a un enemic al qual Ovidi implora que el deixi en pau. L'últim dístic elegíac acaba així:

« (llatí) Quid iuuat extinctos ferrum demittere in artus?
Non habet in nobis iam noua plaga locum.'

(català) De què serveix enfonsar el punyal en uns membres morts ?
Ja no troba lloc en mí una nova ferida'
»
— Ovidi, Epistulae ex Ponto, llibre IV

Enllaç externModifica