Equiürs

(S'ha redirigit des de: Equiür)

Els equiürs (Echiura) són un petit grup d'animals marins. Anteriorment s'havien considerat com a un embrancament separat, però ara són universalment considerats com a un grup derivat d'annèl·lids.[3][4][5][6] Són un grup de difícil fossilització i els primers espècimens coneguts són del Carbonífer Superior (Pennsylvanià) a Amèrica del Nord. Tanmateix, algun fòssils de caus en forma d'U suggereixen que podrien datar del Cambrià.

Infotaula d'ésser viuEquiürs
Echiura Modifica el valor a Wikidata
Bonélie (Bonellia viridis) PC301461.JPG
Femella de Bonellia viridis Modifica el valor a Wikidata
Període
Carbonífer – Actualitat[1]
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
SubregneBilateria
FílumAnnelida
ClassePolychaeta
SubclasseEchiura Modifica el valor a Wikidata
Newby, 1940[2]
Ordres
Vegeu text

La majoria d'equiürs viuen en aigües poc profundes, però també hi ha formes d'alta mar. S'han descrit més de 236 espècies.[7]

MorfologiaModifica

El cos dels equiürs consta d'un tronc y una trompa. La trompa és molt mòbil i de vegades extensible, però no es pot invaginar. Serveix per a la captura d’aliment. Pot ser molt llarga, 1 m en algunes espècies de Bonellia amb un tronc de 8 cm. El tronc és més o menys cilíndric o globulós, i pot presentar un anellament transversal, que no es una veritable metameria ja que no es reflecteix internament. En la regió anterior hi ha l’aparell setífer format per un o dos grups de setes, i els nefròpors, i en l’extremitat posterior, en posició terminal, l’anus.[8]

La paret del cos està formada per la cutícula, l’epidermis i la derma sota la qual està la musculatura, que limita amb el peritoneu sota el qual està la cavitat celomàtica. El sistema nerviós consta d’un collar perisofàgic i un cordó ventral que emet nervis perifèrics. L’aparell digestiu és complet; a la part posterior presenta uns sacs anals amb funció excretora situats simètricament. L’aparell circulatori està ben desenvolupat és tancat. Els sexes són separats. Tenen una glàndula genital imparella localitzada a la regió posterior del tronc.[8]

Història naturalModifica

Són cucs marins bentònics semblants en mida i hàbits als sipúnculs. Moltes espècies com les dels gèneres Echiurus, Urechis i Ikeda, viuen cataus en la sorra i el llot; d'altres viuen en esquerdes en roques i coralls. Thalassema mellita, que viu a la costa sud-occidental dels EUA, habita en els exoesquelets dels clipesteroides morts; hi entren quan són molt petits i després ja són massa grans per sortir-ne.

Està poc estudiat, amb l'excepció de l'espècie Bonellia viridis; produeix un pigment d'un verd llampant en la seva pell conegut com a bonel·lina. Les larves planctòniques de Bonellia són molt sensibles a la presència d'aquest compost, que fa que es desenvolupin en mascles que la femella adulta inhalarà. Sobreviuen com a un organisme productor d'esperma semiparàsit que viu en una cambra especialitzada del cos.

En presència de llum, la bonel·lina és un biocida molt efectiu contra els bacteris i larves d'altres organismes, encara que també els eritròcits, en els tests de laboratori.

TaxonomiaModifica

La subclasse Echiura inclou un únic ordre amb dos subordres i cinc famílies:[9]

Ordre Echiuroidea

Subordre Bonelliida
Subordre Echiurida

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Equiürs

ReferènciesModifica

  1. Jones, D.; Thompson, I. D. A. (1977). "Echiura from the Pennsylvanian Essex Fauna of northern Illinois". Lethaia 10 (4): 317. doi:10.1111/j.1502-3931.1977.tb00627.x
  2. Autoritat
  3. Dunn, C. W.; Hejnol, A.; Matus, D. Q.; Pang, K.; Browne, W. E.; Smith, S. A.; Seaver, E.; Rouse, G. W.; Obst, M.; Edgecombe, G. D.; Sørensen, M. V.; Haddock, S. H. D.; Schmidt-Rhaesa, A.; Okusu, A.; Kristensen, R. M. B.; Wheeler, W. C.; Martindale, M. Q.; Giribet, G. (2008). "Broad phylogenomic sampling improves resolution of the animal tree of life". Nature 452 (7188): 745–749. doi:10.1038/nature06614. PMID: 18322464
  4. Bourlat, S.; Nielsen, C.; Economou, A.; Telford, M. (2008). "Testing the new animal phylogeny: A phylum level molecular analysis of the animal kingdom". Molecular Phylogenetics and Evolution 49 (1): 23–31. doi:10.1016/j.ympev.2008.07.008. PMID: 18692145
  5. Struck, T. H.; Paul, C.; Hill, N.; Hartmann, S.; Hösel, C.; Kube, M.; Lieb, B.; Meyer, A.; Tiedemann, R.; Purschke, G. N.; Bleidorn, C. (2011). "Phylogenomic analyses unravel annelid evolution". Nature 471 (7336): 95–98. doi:10.1038/nature09864. PMID: 21368831
  6. Struck, T. H.; Schult, N.; Kusen, T.; Hickman, E.; Bleidorn, C.; McHugh, D.; Halanych, K. M. (2007). "Annelid phylogeny and the status of Sipuncula and Echiura". BMC Evolutionary Biology 7: 57. doi:10.1186/1471-2148-7-57. PMC 1855331. PMID: 17411434
  7. Zhang, Z.-Q. «Animal biodiversity: An introduction to higher-level classification and taxonomic richness». Zootaxa, 3148, 2011, pàg. 7–12.
  8. 8,0 8,1 Palomo, A. 1991. Els equiürs. Història Natural dels Països Catalans, 8.
  9. «WoRMS - World Register of Marine Species - Taxonomic tree». [Consulta: 4 febrer 2021].