Eric Red (nascut Eric Joseph Durdaller; 6 de febrer de 1961) és un guionista, director i novel·lista, millor conegut per escriure les pel·lícules de de terror Carretera a l'infern i Near Dark,[1] i també va escriure i dirigir Cohen and Tate.

Infotaula de personaEric Red
Biografia
Naixement16 febrer 1961 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Pittsburgh (Pennsilvània) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, guionista Modifica el valor a Wikidata
Membre de

IMDB: nm0714599 Allocine: 47227 Rottentomatoes: celebrity/eric_red Allmovie: p107749 TMDB.org: 54839 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Red va néixer a Pittsburgh, Pennsylvania, fill de Nancy (de soltera Pickhardt) i Cornelius Gerard Durdaller.[2] Va assistir al Conservatori AFI i es va graduar el 1983. Començà la seva carrera com a guionista a Gunmen's Blues, un curtmetratge que va produir i dirigir mentre era estudiant al AFI Conservatory..[3] Es va arruinar intentant aconseguir la distribució nacional de la pel·lícula i va haver de conduir un taxi a Nova York durant un any per recuperar-se.[4] El seu guió de tesi AFI, Carretera a l'infern, es va produir el 1986. Un gran remake d'estudi de Carretera a l'infern es va estrenar el 2007 amb Red com a consultor.[5] Des dels anys 80 fins als 00, els seus guions produïts posteriorment van ser Near Dark, Cohen and Tate, Acer blau, Body Parts, L'últim bandoler, Ressaca, Bad Moon i 100 Feet.

Va debutar com a director amb Cohen and Tate el 1987. Posteriorment va dirigir Body Parts (1990), Ressaca (1995), Bad Moon (1996) i 100 Feet (2008).

Eric Red va publicar la seva primera novel·la, Don't Stand So Close, l'any 2011. Les seves novel·les publicades posteriorment són The Guns of Santa Sangre (2013), The Wolves of El Diablo (2017), It Waits Below (2014), Noose (2018), Hanging Fire (2019), White Knuckle (2015), Strange Fruit (2014), Branded (2021) i The Crimson Trail (2021).

Accident de cotxe modifica

Després d'un accident de cotxe, Red va estavellar el seu camió contra un bar ple de gent de Los Angeles el 31 de maig de 2000, provocant la mort de dos clients. Després de l'incident, aparentment, Red va sortir del seu vehicle i va intentar suïcidar-se tallant-se la gola amb un tros de vidre trencat.[6] Red va sobreviure a l'incident, va ser traslladat a l'hospital amb un àlies i va ser donat d'alta setmanes després. No es van presentar càrrecs penals contra Red, però un jurat en una demanda civil va concedir danys econòmics a les famílies de les víctimes. La demanda, que va atorgar més d'un milió de dòlars a les famílies dels dos homes morts en l'accident, va ser apel·lada als tribunals estatals i federals, que van confirmar la decisió original del jurat.[7]

Filmografia modifica

Curtmetratges

Any Títol Director Guionista Editor
1981 Gunmen's Blues
1986 Telephone

Llargmetratges

Any Títol Director Guionista
1986 Carretera a l'infern No
1987 Near Dark No
1989 Testimoni innocent
1990 Acer blau No
1991 Body Parts
1996 Bad Moon
2007 The Hitcher No
2008 100 Feet

Telefilms

Any Títol Director Guionista
1993 L'últim bandoler No
1996 Ressaca
2015 Night of the Wild No

Referències modifica

  1. «Eric Red». The New York Times. Baseline & All Movie Guide, 2008. Arxivat de maig 12, 2008, a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el de maig 12, 2008. [Consulta: de febrer 25, 2023].
  2. «Eric Red Biography». filmreference.com. [Consulta: May 26, 2012].
  3. staff. «Interview with Eric Red». Buried.com, March 30, 2001. Arxivat de l'original el January 14, 2016. [Consulta: August 21, 2011].
  4. «Eric Red Biography». Rotten Tomatoes. [Consulta: August 21, 2011].
  5. EyeForFilm.co.uk -Interview with Eric Red about 100 Feet and Nightlife
  6. "Driver Who Plowed Into Pool Hall Has History of Blackouts" 09-23-2000, Los Angeles Times
  7. LA Weekly story: Death Race 2000, by Paul Cullum 01-13-2006, LA Weekly