Erm de les muntanyes Ruwenzori i Virunga
L'erm de les muntanyes Ruwenzori i Virunga és una ecoregió de l'ecozona afrotropical, definida per Fons Mundial per la Natura, situada a les muntanyes frontereres entre Ruanda, Uganda i la República Democràtica del Congo. Forma part de la regió denominada Erms d'Àfrica oriental, inclosa en la llista Global 200. Ocupa 2.700 kilòmetres quadrats.
| ||||
| Tipus | Ecoregió WWF  | |||
|---|---|---|---|---|
| Ecoregió (WWF) | Praderies i matollars de muntanya | |||
| Localització | ||||
| País |  R.D. del Congo Ruanda -  Uganda | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Superfície | 2.700 km² | |||
Descripció modifica
L'ecoregió es troba per sobre de 3000 metres d'elevació, i es divideix en dues zones: les muntanyes Rwenzori a la frontera d'Uganda i la República Democràtica del Congo, i les volcàniques Muntanyes Virunga al sud, on es troben la República Democràtica del Congo, Ruanda i Uganda. Es troba en elevacions més baixes envoltat per l'ecoregió Selva montana de la falla Albertina.[1]
La flora afromontana de les més altes altituds tenen molt en comú amb la erms montans de l'est d'Àfrica del Kilimanjaro, Mont Kenya i Mont Meru.
Flora i fauna modifica
L'ecoregió alberga una distintiva vegetació afroalpina. Entre els tipus d'hàbitats hi ha llacs, deltes pantanosos i torberes, pastures montans oberts, matolls, enclavaments de selva alta elevació, camps de neu i glaceres. Són característics de l'ecoregió les rosetes gegants, incloses diverses espècies de lobèlia i senecios.
La vegetació varia amb l'elevació, els sòls i l'exposició.
El bosc montà superior de la Selva montana de la falla Albertina, composta de boscos nuvolosos de Hagenia Abyssinica i Hypericum revolutum, o boscos de bambú de Sinarundinaria alpina, s'estén fins a 3000-3300 metres.
Els boscos ericacis formen una zona de transició entre els boscos montans i erms alpins, que s'estén fins a 3800 metres. Erica arborea és l'espècie dominant.[2] La vegetació ericàcia varia en hàbit de creixement, en alguns llocs formant un bosc dens d'arbres individuals, matolls d'arbustos multitrabats o arbustos oberts que arriben a només 1 metre d'alçada. Els boscos de ericàcies suporten molts epífits.[3]
Les praderies alpines i els arbustos alpins s'estenen fins als 4500 metres d'altitud. Els prats de Tussock inclouen Festuca abyssinica i Carex runssoroensis. Les gegants rosetes Lobelia wollastonii i Dendrosenecio johnstonii es troben tant al Rwenzoris com als Virungas, mentre que Lobelia stuhlmannii creix només als Virungas.
A la part dels Rwenzoris per sobre de 4500 metres d'elevació, els prats alpins i matolls cedeixen al matoll nan alpí superior, també conegut com a arbust subnival, on Helichrysum stuhlmanii forma matolls aïllats.[2]
Les muntanyes Virunga proporcionen l'hàbitat de l'amenaçat goril·la de muntanya (Gorilla beringei beringei).
Referències modifica
- ↑ Burgess, Neil, Jennifer D'Amico Hales, Emma Underwood (2004). Terrestrial Ecoregions of Africa and Madagascar: A Conservation Assessment. Island Press, Washington DC.
- ↑ 2,0 2,1 Bussmann, Rainer W (2006)."Vegetation zonation and nomenclature of African Mountains - An overview". Lyonia, Volume 11(1), June 2006.
- ↑ Wesche, Karsten; Georg Miehe, and Meinhard Kaeppeli (2000). "The Significance of Fire for Afroalpine Ericaceous Vegetation". Mountain Research and Development 20(4):340-347. 2000