Obre el menú principal

Ernest Soler i de les Cases (Barcelona, 1864 - 1935), fou un pintor, escultor i escriptor. Era fill del dramaturg Frederic Soler i Hubert (Serafí Pitarra) i d'Albina de las Casas Bergnes, de família d'origen francès entroncada amb Lluís VI i neboda de l'editor Antoni Bergnes de las Casas. El seu avi, Bernat-Agustí de las Casas era propietari dels Jardins del Tivoli, al passeig de Gràcia.[cal citació]

Infotaula de personaErnest Soler i de les Cases
Biografia
Naixement 1864
Barcelona
Mort 1935
Activitat
Ocupació Pintor i escriptor
Art Pintor, escultor i escriptor
Moviment pintura de gènere
Obres destacables
BMVB - Ernest Soler de les Cases - Paisatge amb riu - 1250.jpg
Paisatge amb riu (BMVB)
Modifica les dades a Wikidata

Va pintar temes literaris i religiosos, si bé la seva especialització varen ser els paisatges, les marines i la pintura de gènere. Al Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserven una bona part de les seves obres, entre les quals destaquen: «Un bateig a Campins», «Un casament a Campins», «Cementiri de Cervelló», «Quadra d'una casa de camp de Cervelló», «Galliner», «Emmotllats de guix», «Pati d'una casa de camp», «Bust d'home», «Retrat d'home jove», Retrat del Rector de la Universitat de Barcelona –i oncle-avi seu– Antoni Bergnes de las Casas, Retrat de Concepció de las Cases i Prat, «Jesucrist camí del Calvari», «La Verge», «Noia pregant» i un «Autoretrat».[1]

En la seva vessant d'escriptor, va combinar la comèdia (Bon jan qui paga, 1889; La feina d'en Jafà, 1892), la tragèdia (Hidro-mel, publicada el 1892), la sarsuelaLa roca de les mentides»), el poema dramàtic («La llar» de 1897 i «Quadros de costums» de 1904). Algunes de les seves composicions varen ser recollides a Lectura Popular.

Després de la seva mort la seva vídua, Rosa Hernan i Lloret, va fer donació d'una bona part de les seves obres a la Generalitat i van ser distribuïdes entre l'Institut del Teatre, els originals de l'obra escrita, el MNAC per l'obra pictòrica i el museu d'Arts Decoratives on varen depositar alguns objectes i mobles que havien estat propietat del seu pare, Pitarra.[1][2]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Redacció «Ingrés d'obres de Soler de les Cases». Butlletí dels Museus d'art de Barcelona, núm. 71, abril-1937 [Consulta: 5 octubre 2014].
  2. Generalitat de Catalunya «Decrets de Cultura». La Vanguardia, 12-12-1936, pàg. 3 [Consulta: 5 octubre 2014].

BibliografiaModifica