Ernst Otto Lindner
Ernst Otto Lindner (Breslau, 28 de novembre de 1820 - Berlín, 7 d'agost de 1867) fou un filòsof, crític musical alemany.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 novembre 1820  Breslau |
| Mort | 7 agost 1867 (46 anys) Berlín |
| Activitat | |
| Camp de treball | Musicologia, periodisme d'opinió, filologia i història |
| Ocupació | periodista, filòleg, periodista d'opinió, musicòleg, historiador |
 | |
Es dedicà als estudis de filologia, filosofia i música, fou redactor en cap de la Gaceta de Voss, de Berlín, i director interí del Bach-Verein. Seguí les idees de Schopenhauer, i junt amb Frauenstädt, un altre adepte de la filosofia de la voluntat, publicà l'obra Memorabilien, Briefe und Nachlasstucke, (Berlín, 1863). La primera part, Ein Wort und Vertheidigung, fou redactada per Lindner.
A més, va escriure, nombroses conferencies sobre música i literatura i les obres següents Meyerbeers <Prophet> als Kunstwerk beurteilt (1850), Die erste stehende Deutsche Oper (1855), Zur Tonkunst. Abhanlungen (1864), i Geschichte des deutschen Liedes im XVIII Jahrhundert (1871).
Bibliografia modifica
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 30, pàg. 857. (ISBN 84-239-4530-8)