Escàs

Escàs
	Escàs, a baix de la imatge.
Localització
	42° 27′ 48″ N, 1° 06′ 19″ E / 42.4632°N,1.10532°E
Estat	Espanya
	;
Comunitat autònoma	Catalunya
	;
Província	província de Lleida
	;
Comarca	Pallars Sobirà
	;
Municipi	Rialb
Geografia
Altitud	1.003,1 m
Codi INE	25183000300
Codi IDESCAT	2518320003800

Escàs és un poble del terme municipal de Rialp, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic municipi de Surp.

És situat a 1.003,1 m alt, en un coster a l'esquerra del Riu de Caregue, a llevant del lloc on aquest riu es troba amb lo Rialbo per tal de formar el Riu de Sall.

El poble té l'església de Santa Coloma, sufragània de Sant Martí de Caregue.

Etimologia

Joan Coromines^[1] atribueix l'origen d'Escàs no a l'adjectiu romànic escàs (avar, mesquí), sinó a una arrel basca, aska (vall, fossat, pastera...) amb el sufix -asse (paratge).

Geografia

El poble d'Escàs

Les cases del poble^[2]

Casa Donzell
Casa Cardaire
Casa Casó
Casa Coix

Casa Lendo
Casa Jana
Casa Madó
Casa Guinsall

Casa Poblaire
Casa Peritx
Casa Pulit
Casa Peró

Història

Edat antiga

Procedeix d'Escàs una destral de pedra polida, neolítica, conservada a la col·lecció Sala Molas de Vic.

Edat moderna

En el fogatge del 1553, Scas declara 8 focs laics,^[3] uns 40 habitants.

Edat contemporània

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...^[4] a Escàs. Hi diu que és una localitat amb ajuntament situada en el vessant d'una muntanya elevada amb exposició al sud; la combaten tots els vents. El clima hi és una mica fred, i produeix inflamacions i pulmonies. Tenia en aquell moment 9 cases i una font per a provisió dels seus habitants. L'església de Santa Coloma és annexa de la de Caregue. Les terres són fluixes, pedregoses i muntanyoses, en general de mala qualitat, i a la part nord hi ha alguns boscos poblats de pins. S'hi collia sègol, fenc, patates i mongetes. S'hi criava bestiar vacum i de llana. Hi havia caça de conills, llebres i perdius i pesca de truites. Comptava amb 7 veïns (caps de casa) i 43 ànimes (habitants).

Referències

↑ Coromines 1995.
↑ Montaña 2004.
↑ Jaume Vidal, Arnau Montaner, Joan Donzell, Pere Massa, Montserrat Millà, Salvador Joanico, Joan Pere i Arnau lo Moliner. Iglésias 1981, p. 70.
↑ Madoz 1845.

Bibliografia

Coromines, Joan. «Escàs». A: Onomasticon cataloniae. IV D - J. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1995. ISBN 84-7256-825-3.
Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9.
Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Surp». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.
Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escàs

Escàs en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya

Viccionari

[1] Coromines 1995.

[2] Montaña 2004.

[3] Jaume Vidal, Arnau Montaner, Joan Donzell, Pere Massa, Montserrat Millà, Salvador Joanico, Joan Pere i Arnau lo Moliner. Iglésias 1981, p. 70.

[4] Madoz 1845.

[1]

[2]

[3]

[4]