Escala àrab

pàgina de desambiguació de Wikimedia

El terme escala àrab, tot i que té un cert ús, és d'una enorme amplitud. De fet no sols es refereix als països de població estrictament àrab sinó a la de tota la zona que va des del Marroc fins al Kazakhstan al nord-est, i fins al Sudan al sud. Es pot referir a diversos elements.

Escala doble harmònica majorModifica

L'escala major doble harmònica[1] és una escala els intervals de la qual evoquen, per a l'orella dels occidentals, quelcom exòtic. Coneguda a vegades com a escala àrab, o també com a escala zíngara, i fins i tot com a escala bizantina.[1][2]

Els intervals que la constitueixen són segona menor - 2a augmentada - segona menor - segona major - segona menor - 2a augmentada - segona menor. En referència a una escala tonal diríem que els intervals en relació a la tònica són segona menor, tercera major, quarta justa, quinta justa, sexta menor, sèptima major

És clar que aquesta escala està constituïda per dos tetracords idèntic, separats entre ells per un interval d'un to. Cada un d'aquests tetracords és idèntic que el segon tetracord de l'escala menor harmònica; però atès que el tercer grau és a distància de tercera major de la tònica, dins del sistema tonal ha de ser considerada una escala major.

Aquesta escala sovint és representada amb el primer i l'últim intervals de mig to convertits en quarts de to. Quan no es presenta així coincideix amb thaat anomenat Bhairav de la música Índia.

Aquesta escala apareix a la cançó grega Misirlou[3] (o Miserlou). També és popular a l'Índia.[2]

És una escala musical que resulta altament exòtica per a l'orella occidental.[cal citació]

AltresModifica

Probablement es tracta del temperament de 17 notes de Safi al-Din Urmawi desenvolupat al segle xiii.

  • També es pot referir a una escala major amb els graus 5è, 6è i 7è rebaixats,[6] un tipus d'escala que també es coneix com a mode locri.
  • El maqam Rast, considerat bàsic en la música àrab, on ocupa una posició segurament semblant a la de l'escala major en la música occidental, tot i que pròpiament no s'hi refereixen considerant-la l'escala àrab per excel·lència.
  • Qualsevol mode àrab, essent el més simple de tot ells, per als occidentals, el que s'assembla a l'escala doble harmònica major.[7]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Stetina, Troy (1999). The Ultimate Scale Book, p.59. ISBN 0793597889.
  2. 2,0 2,1 Christiansen, Mike (2003). Mel Bay Complete Guitar Scale Dictionary, p.43. ISBN 0786669942.
  3. "Misirlou". Vídeo/audio.(grec)
  4. "Classical 'Ud Music in Egypt with Special Reference to Maqamat", p.246. Johanna Spector. Ethnomusicology, Vol. 14, No. 2. (May, 1970), pp. 243-257.
  5. Ellis, Alexander J. (1863). "On the Temperament of Musical Instruments with Fixed Tones", Proceedings of the Royal Society of London, Vol. 13. (1863 - 1864), pp. 404-422.
  6. Christiansen, Mike (2003). Mel Bay Complete Guitar Scale Dictionary, p.41. ISBN 0786669942.
  7. "R. G. Kiesewetter's 'Die Musik der Araber': A Pioneering Ethnomusicological Study of Arabic Writings on Music", p.12. Philip V. Bohlman. Asian Music, Vol. 18, No. 1. (Autumn - Winter, 1986), pp. 164-196.