Escala pentatònica

L'escala pentatònica és una escala de 5 notes per octava. En realitat, caldria parlar en plural d'escales pentatòniques. Són molt comunes i es troben arreu del món, entre altres llocs a la música tradicional de països amb important substrat celta, a la música tradicional hongaresa, a la música de l'Àfrica occidental, a les melodies dels espirituals negres, al jazz, al blues i el rock, al cant joig dels samis, en moltes cançons infantils, a la música tradicional de Grècia i en cançons de la regió de l'Epir, en un gran nombre de melodies tradicionals dels països de la serralada dels Andes, a la música del nord-oest de Grècia i a la del sud d'Albània, en l'afinació del krar d'Etiòpia i a la del gamelan d'Indonèsia, en melodies de Corea, el Japó, la Xina i el Vietnam, en la tradició musical afrocaribenya, a les terres altes de les muntanyes Tatras, al sud de Polònia, així com en compositors de la música clàssica occidental tals com Claude Debussy.

Tipus d'escales pentatòniques

Escala pentatònica major de do

Escala pentatònica menor de la

La tipologia més estesa d'escala pentatònica és la que combina -entre els seus graus- els intervals d'un to i d'un to i mig. Dins d'aquesta tipologia destaquen:

• L'escala pentatònica més típica s'anomena escala pentatònica major, i es pot construir de diverses maneres. Una construcció senzilla com és l'escala de la major la formen les notes: La, Si, Do#, Mi i Fa#.

• L'escala pentatònica menor segueix el mateix principi que l'escala menor, de tal manera que l'escala de La menor la formarien les notes: La, Do, Re, Mi i Sol (ja que la nota Sol és la sensible de La menor).

La música tradicional japonesa té una escala pentatònica semitònica amb els següents intervals: semitò - dos tons - to - semitò - dos tons, que correspondria a les següents notes del nostre sistema: mi - fa - la - si - do - mi. Apareix, per exemple a la cançó Sakura.

També són escales pentatòniques el pelog i l'slendro, ambdues pròpies de la música d'Indonèsia.