Escocell urbà.

En agricultura i jardineria un escocell[1] és el clot practicat al peu d’un arbre o arbust per tal de recollir l’aigua de pluja o facilitar les regades. També permet afegir adob evitant la seva dispersió. En ambients rurals i terrenys anivellats la forma més típica adopta la forma d’un sot circular que envolta la soca de l’arbre a un nivell més baix que el de l’entorn. També pot consistir en un monticle de terra, més alt que el voltant, amb un clot en el seu interior. Una tercera forma incorpora elements i materials auxiliars (pedres grosses, lloses, totxos, fustes o similars) per a formar una mena de caixa que envolta la soca.

Escocells urbansModifica

Els arbres plantats en les voreres i places de les ciutats han d’ocupar espais protegits amb superfícies dures, generalment impermeables i compactes. Els escocells urbans – que poden adoptar formes molt diferents- permeten la vida i creixement de l’arbre i la seva incorporació a la comunitat. Des de fa molts anys han estat incorporats a la jardineria urbana.

Elements de proteccióModifica

Algunes variants d’escocells poden representar un cert perill. Un exemple típic és el d’un escocell quadrat de grans dimensions amb un gran desnivell respecte de la vorera que l’envolta. Una persona despistada pot prendre mal si no para compte i trepitja la vora de l’escocell. Els elements de protecció permeten paliar, en part, les possibilitats d’accidents. El nom d’aquests elements és el mateix que el dels clots que protegeixen: escocell. Hi ha tota mena d’escocells protectors: quadrats, circulars, de formigó, de reixa metàllica, de ferro colat, d’alumini, ... Generalment es disposen al mateix nivell que la vorera o espai del voltant.

ReferènciesModifica