Escola d'Educadors Especialitzats de Girona
| Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
L'Escola d'Educadors Especialitzats de Girona fou una escola que va oferir formació a educadors a les comarques gironines entre 1986 i 1994. L'Escola va ser fruit d'una iniciativa i una promoció privades però amb una clara voluntat de servei públic. El naixement de l'Escola d'Educadors Especialitzats de Girona el 1986, partia d'una opció decidida d'oferir una formació específica sense titulació oficial dins d'un procés reivindicatiu d'una formació universitària. El Reial decret 168/2004, de 30 de gener, pel qual es regulen les condicions per a la declaració de l'equivalència entre determinats títols en matèria d'educació social i el títol oficial de Diplomat en educació social, títol regulat pel Reial decret 1420/1991, de 30 d'agost, recollia entre els centres que havien cursat formacions susceptibles d'acollir-se a aquest procés a l'Escola d'Educadors Especialitzats de Girona, que durant 8 anys, de 1986 a 1994, va oferir la formació d'Educador/a Especialitzat.[1][2]
| Història | |
|---|---|
| Creació | 1986 |
| Data de dissolució o abolició | 1994  |
Història modifica
Des de 1981, es repeteixen diverses iniciatives i reivindicacions que posen de manifest la necessitat de crear una escola a Girona. Entre elles, i ja en 1984, un grup de persones sensibles amb aquesta necessitat, conscients que era molt difícil que en aquell moment hi hagués una resposta de les institucions, es reuneixen a finals d'any per començar a estudiar la possibilitat de posar en marxa una escola. Formen el grup inicial: Francesc Carbonell, Marià Casadevall, Joaquim Jubert, Alfons Martinell, Amadeu Mora, Manel Palahí, Josep Ribera, Francesc Rodríguez i Joana Sureda. S'hi incorporen posteriorment, el 1985, Carme Jornet i Teresa Castanys.[1]
L'equip de formació inicial (curs 1986-87) va estar format per: Cesca Ballart, Amadeu Mora, Carme Jornet, Marià Casadevall, Manel Palahí, Teresa Castanys, Rosa Cuyàs, Francesc Rodríguez, Francesc Pujol i Alfons Martinell.[1] Amb una opció clara de fer-ho sense renunciar a l'autonomia i no dependència de les instàncies públiques, la Fundació SERGI (Servei Gironi de Pedagogia Social) patrocina la iniciativa, dissenya el funcionament i busca tots els suports institucionals per fer-la possible.[1] L'Escola seria així, doncs, fruit d'una iniciativa i una promoció privades, sense cap afany de lucre, congruent amb el que queda establert en els estatuts de l'associació que es va crear a aquest efecte, però amb una clara voluntat de servei públic.[1]
El naixement de l'Escola d'Educadors Especialitzats de Girona el 1986 partia d'una opció decidida d'oferir una formació específica sense titulació oficial (l'opció de Formació Professional de segon grau per la qual havien optat Flor de Maig a Barcelona o l'escola de Pamplona no es considerava encertada), dins d'un procés reivindicatiu d'una formació universitària de títol de grau mitjà.[3]
La creació de l'Escola també coincideix amb la constitució de la delegació territorial gironina (1986) de l'Associació d'Educadors Especialitzats de Catalunya (AEEC), que s'havia creat el 1984.[1]
Les influències del model formatiu francès dels Educadors Especialitzats són evidents en aquesta centralitat en la reflexió sobre la pràctica educativa.[4] I també se sent la influència de Toni Julià[5] que, des del curs 1987-88, se sumarà al projecte acabat d'arribar de la seva aventura americana finalitzada a finals de 1986.[6] Toni Julià, que s'havia format a l'Escola d'Educadors Especialitzats de Saint Simon de Tolosa (França), va ser un dels primers titulats com a educador especialitzat al nostre país. L'escola de Girona era considerada per Toni Julià una continuació del Centre de Formació d'Educadors Especialitzats de Barcelona (CFEEB).[1]
Conjuntament amb l'Escola d'Educadors Flor de Maig de Barcelona es va organitzar la I Edició del Premi d'Investigació d'Educació Especialitzada Faustino Guerau de Arellano, al novembre de 1988, que va tenir lloc a Barcelona i que va contribuir al fet que l'Educació Social prengués importància a la nostra societat.[7]
Els actes de cloenda del centre van tenir lloc l'11 de juny de 1994, amb una conferència a càrrec de Jack Palau, director de l'Institut Regional de Treball Social (IRTS) del Llenguadoc, Montpeller. D'acord amb el decret 1420/1991 de creació de la diplomatura d'Educació Social, la Universitat de Girona (UdG) serà la institució que formarà els nous educadors i educadores socials a Girona.[1]
Homenatges institucionals modifica
El 12 de desembre de 2015 a iniciativa del Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) i amb el suport institucional de la Facultat d'Educació i Psicologia de la UdG i la comissió històrica de l'ajuntament de Girona, el llavors alcalde de la ciutat, Carles Puigdemont, va inaugurar una placa commemorativa de l'Escola i de Toni Julià,[8] al carrer Alemanys, núm. 9 del nucli antic de Girona, amb el consentiment de la Congregació de les Josefines (Filles de Sant Josep) propietàries de l'immoble.[9]
.jpg)
La Fundació SERGI, per commemorar el 30è aniversari va organitzar la jornada: "Antics i nous reptes de l'educació social. 30 anys de l'Escola d'Educadors Especialitzats de les Comarques Gironines "que es va celebrar l'11 de novembre de 2016, a la Facultat de Psicologia i Educació de la UdG i presentar digitalitzada l'obra "Miscel·lània de l'Escola d'Educadors Especialitzats de Girona"[10] que s'havia editat el juny de 1995 amb motiu de la cloenda de l'Escola.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Sánchez-Valverde, Carlos; Vallés, Josep «Escuela de Educadores Especializados de Girona, 1986-1994. En RES, Revista de Educación Social». Revista de Educación Social, núm.23, 2016, pàg. 336-345.
- ↑ «Reial decret 1420/1991, de 30 d’agost, pel qual s’estableix el títol oficial de Diplomat/da en Educació Social». BOE, 243, 10-10-1991, pàg. 32891-32892. ISSN: 0212-033X [Consulta: 11 desembre 2022].
- ↑ Martinell, Alfons «Configuració dels antecedents professionals de l'educador especialitzat-social a Catalunya (1960-90) des d'una perspectiva històrica». Tesi doctoral, 1994, pàg. 488.
- ↑ «Memòria de l'Escola d'Educadors Especialitzats de Girona» p. 9-10. Fundació Servei Gironí de Pedagogia Social, 1994.
- ↑ CERCÓS, R. «Toni Julià y el Centro de Formación de Educadores Especializados. La práctica reflexiva.». Revista de Educación Social, número 12, 2011, pàg. 7-15.
- ↑ Sánchez-Valverde, Carlos «La aventura “americana” de Antoni Julià». RES Revista de Educación Social, número 12, 2011, pàg. 3.
- ↑ Sánchez-Valverde, Carlos «El Primer Encuentro de Educadores Especializados "Faustino Guerau de Arellano" y su papel en la cristalización de la Educación Social». RES, Revista d'Educació Social, núm. 17, 2013, pàg. 8.
- ↑ «Placa commemorativa de l'educador social Toni Julià». Diari de Girona, 17-12-2015.
- ↑ FIGUERAS, Maria «Un homenaje más a Toni Julià, pionero en el campo de la educación social en Cataluña». RES, Revista de Educación Social, número 22, 2016.
- ↑ «Miscel·lània de l'Escola d'Educadors Especialitzats de Girona» (pdf (edició digitalitzada)). Fundació Servei Gironí de Pedagogia Social, 1995. [Consulta: 21 maig 2017].