Viquipèdia

Esdeveniment de Tunguska

explosió d'un cometa en la regió d'Evenkia

L'esdeveniment de Tunguska fa referència a l'impacte d'un cometa d'alguns centenars de tones a la regió del curs mitjà del riu Tunguska Pedregós, a Evenkia (krai de Krasnoiarsk, Federació Russa) el 30 de juny de 1908. L'explosió resultant, d'entre 5 i 30 megatones,[1][2] s'aixecà fins als 8 km d'alçada, arrasà més de 2.000 km² de taigà i la detectaren els sismògrafs de tot el món. L'explosió sobre la taiga siberiana oriental escassament poblada va aixafar aproximadament 80 milions d'arbres en una àrea de 2 150 km² de bosc, i els informes de testimonis suggereixen que almenys tres persones van poder haver mort a l'esdeveniment.[3][4][5][6][7]

Plantilla:Infotaula esdevenimentEsdeveniment de Tunguska
Modifica el valor a Wikidata Map
 60° 55′ 00″ N, 101° 57′ 00″ E / 60.916666666667°N,101.95°E / 60.916666666667; 101.95
Tipusexplosió Modifica el valor a Wikidata
EpònimTunguska Pedregós Modifica el valor a Wikidata
Data30 juny 1908 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióEvenkia Modifica el valor a Wikidata
EstatImperi Rus Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment o invenció30 juny 1908 Modifica el valor a Wikidata
Lloc de descoberta astronòmicagubèrnia de Ieniseisk i Tunguska Pedregós Modifica el valor a Wikidata
Causameteorit de Tunguska Modifica el valor a Wikidata
Morts0 Modifica el valor a Wikidata
Ferits0 Modifica el valor a Wikidata

L'explosió generalment s'atribueix a l'explosió d'aire d'un meteoroide. Es classifica com un esdeveniment d'impacte, encara que no s'hagi trobat mai un cràter d'impacte; es creu que l'objecte es va desintegrar a una altitud de 5 a 10 quilòmetres en lloc d'haver copejat la superfície de la Terra, [8]

Degut a la llunyania del lloc i la instrumentació limitada disponible al moment de l'esdeveniment, les interpretacions científiques modernes de la seva causa i magnitud s'han basat principalment en avaluacions de danys i estudis geològics realitzats molts anys després del fet. Els estudis han donat diferents estimacions de la mida del meteoroide, de l'ordre de 50 a 190 metres, depenent de si el cos va ingressar a baixa o alta velocitat.[9] S'estima que l'onada de xoc de l'esclat de l'aire hauria mesurat 5,0 a la escala de magnitud de Richter, i les estimacions de la seva energia van oscil·lar entre 3 i 30 megatons de TNT . Una explosió d'aquesta magnitud seria capaç de destruir una gran àrea metropolitana.[10]Els sismògrafs van completar registres en dues vegades la volta al món. La pols aixecada va causar un hivern més llarg del que era habitual a l'hemisferi nord i va sotmetre la part septentrional d'Àsia i Europa a una lleugera i anòmala obscuritat.

Des de l'esdeveniment de 1908, s'han publicat aproximadament mil articles acadèmics (la majoria en rus) sobre l'explosió de Tunguska. El 2013, un equip d'investigadors va publicar els resultats d'una anàlisi de micromostres d'una torbera a prop del centre de l'àrea afectada que mostra fragments que poden ser d'origen meteorític.[11][12] El fenomen no ha deixat de suscitar investigacions. A juny de 2020, un estudi publicat a Monthly Notices of the Royal Astronomical Society proposa una nova hipòtesi explicativa, on es narra que es tractaria d'un gran asteroide de ferro que hauria ingressat a l'atmosfera a una altitud relativament baixa per després tornar-ne a sortir i la seva ona de xoc va arrasar part de la superfície terrestre.[13]

L'esdeveniment de Tunguska és el major esdeveniment registrat d'impacte a la Terra en la història, encara que s'han produït impactes molt majors en temps prehistòrics. S'ha esmentat en nombroses ocasions en la cultura popular i també ha inspirat la discussió en el món real sobre les estratègies de mitigació d'asteroides.

Geografia del lloc

modifica
 
Localització aproximada de l'esdeveniment de Tunguska, a la Sibèria central

El lloc de l'esdeveniment està ubicat a l'Altiplà de la Sibèria Central, proper al riu Tunguska Pedregós (Podkámennaya Tunguska). Administrativament està ubicat al krai de Krasnoiarsk, a Rússia, en una regió anomenada Evenkia que fins a 2007 tenia l'estatus de districte autònom.

El seu clima és un clima continental subàrtic (Dfc) caracteritzat per estius molt breus i hiverns perllongats molt rigorosos amb alta amplitud tèrmica estacional; amb mínimes a l'hivern de -60°C i màximes a l'estiu de fins a +40°C. El permafrost a la zona té un caràcter discontinu. El bioma dominant és la taiga, un bosc de coníferes. El riu Tunguska Pedregós discorre d'est a oest, de manera paral·lela als rius Tunguska Inferior (al nord) i Angarà (al sud), tots importants afluents del riu Ienissei. El 1995 es va crear una reserva natural de gairebé 300.000 ha que inclou la zona de l'esdeveniment.

L'ètnia evenkis (anteriorment anomenada "tungus") és originària d'aquesta regió.

Evenkia és un districte amb una densitat de població molt baixa (0,02 habitants per quilòmetre quadrat). La localitat més propera al lloc de l'esdeveniment és Vanavara (a rus: Ванавара), una petita població rural que comptava l'any 2017 amb 2.906 habitants.[14]

No hi ha carreteres que siguin transitables durant tot l'any. El principal mitjà de transport és la navegació fluvial i es realitza només unes poques setmanes a l'any.

Història del succés

modifica
 
Fotografia dels camps de Tunguska, després de l'esdeveniment meteorític.

El 30 de juny de 1908 (citat a Rússia com el 17 de juny de 1908 del calendari julià, abans de la implantació del calendari soviètic l'any 1918), al voltant de les 07:17 hora local, els nadius de l' Etnia evenki i els colons russos als turons al nord-oest del llac Baikal van observar una columna de llum blavosa, gairebé tan brillant com el Sol, creuant el cel. Uns deu minuts després, va haver-hi una llampada i un so similar al foc d'artilleria. Testimonis presencials més propers a l'explosió van informar que la font del so es va moure de l'est al nord. Els sons van ser acompanyats per una ona de xoc que va fer caure les persones i va trencar finestres a centenars de quilòmetres de distància.

L'explosió es va registrar en estacions sísmiques a tota Euràsia, i es van detectar ones d'aire de l'explosió a Alemanya, Dinamarca, Croàcia, el Regne Unit, i fins i tot fins a Jakarta i Washington D. C.[15] S'estima que, en alguns llocs, l'ona de l'impacte resultant va ser equivalent a un terratrèmol de magnitud 5.0 a l'escala Richter.[16] Durant els dies següents, els cels nocturns a Àsia i Europa van brillar[17] amb informes contemporanis de fotografies preses amb èxit a la mitjanit a Suècia i Escòcia.[15] S'ha teoritzat que aquest efecte va ser degut al fet que la llum va passar a través de partícules de gel a gran altitud que s'havien format a temperatures extremadament baixes, un fenomen que molts anys després va ser reproduït pels transbordadors espacials.[18][19] Als Estats Units, un programa del Smithsonian Astrophysical Observatory a l'Observatori de Mount Wilson a Califòrnia va observar una disminució de mesos en la transparència atmosfèrica consistent amb un augment en les partícules de pols en suspensió.[20]

Testimonis de l'esdeveniment

modifica

Encara que la regió de Sibèria en què va ocórrer l'explosió estava molt poc poblada el 1908, hi ha relats de l'esdeveniment de testimonis presencials que es trobaven als voltants en aquell moment. Els diaris regionals també van informar l'esdeveniment poc després que passés.

Segons el testimoniatge de S. Semenov, com va ser registrat per l'expedició del mineralogista rus Leonid Kulik el 1930:[21]

« A l'hora de l'esmorzar estava assegut al costat de la casa de postes a Vanavara [aproximadament 65 quilòmetres al sud de l'explosió], mirant cap al nord. [...] De sobte vaig veure que directament cap al nord, sobre la carretera Tunguska d'Onkoul, el cel es va partir en dos i va aparèixer un foc dalt i ample sobre el bosc [com va mostrar Semenov, uns 50 graus a dalt a la nota d'expedició]. La divisió al cel es va fer més gran i tot el costat nord estava cobert de foc. En aquell moment vaig notar tanta calor que no ho vaig poder suportar, com si la meva camisa estigués en flames; del costat nord, on hi havia el foc, va arribar una forta calor. Volia arrencar-me la camisa i tirar-la a terra, però després el cel es va tancar i va sonar un cop fort i em van llançar uns metres. Vaig perdre el sentit per un moment, però més tard la meva dona va sortir corrent i em va portar a casa. Després d'aquell soroll, com si caiguessin roques o disparessin canons, la Terra es va sacsejar, i quan vaig estar a terra, vaig pressionar el meu cap cap avall, tement que les roques l'esclafessin. Quan el cel es va obrir, el vent calent va córrer entre les cases, com dels canons, que van deixar rastres a terra com a camins, i van danyar alguns cultius. Més tard vam veure que moltes finestres estaven trencades, i al graner, una part del pany de ferro es va trencar. »

Testimoni de Chuchan de la tribu Shanyagir, segons el registrat per I. M. Suslov el 1926:[22]

« Teníem una cabana al costat del riu amb el meu germà Chekaren. Estàvem dormint. De sobte, tots dos ens despertem alhora. Algú ens va empènyer. Escoltem xiulets i sentim un fort vent. Chekaren va dir: "Pots sentir tots aquests ocells volant per sobre?". Tots dos érem a la cabana, no podia veure el que estava passant fora. De sobte, em van empènyer de nou, aquesta vegada amb tanta força que vaig caure al foc. Em vaig espantar. Chekaren també es va espantar. Vam començar a plorar per pare, mare, germà, però ningú no va respondre. Hi va haver soroll més enllà de la cabana, vam poder escoltar la caiguda dels arbres. Chekaren i jo vam sortir dels nostres sacs de dormir i vam voler sortir corrent, però llavors un tro ens va colpejar. Aquest va ser el primer tro. La Terra va començar a moure's i a sacsejar-se, el vent va copejar la nostra cabana i la va enderrocar. El meu cos va ser empès cap avall per pals, però el meu cap estava clar. Aleshores vaig veure una meravella: els arbres queien, les branques cremaven, es posava molt brillant, com puc dir això? Com si hi hagués un segon sol, em feien mal els ulls, fins i tot els vaig tancar. Era com el que els russos anomenen llamp. I immediatament va haver-hi un fort tro. Aquest va ser el segon tro. El matí era assolellat, no hi havia núvols, el nostre sol brillava com sempre, i de sobte va arribar una altra ona.

Chekaren i jo vam tenir algunes dificultats per sortir de sota les restes de la nostra cabana. Després vam veure això a dalt, però en un lloc diferent, hi va haver una altra llampada i es van sentir forts trons. Aquest va ser el tercer tro. El vent va tornar a venir, ens va fer caure, va copejar els arbres caiguts.

Observem els arbres caiguts, vam veure com s'arrencaven les copes dels arbres, vam observar els focs. De sobte, Chekaren va cridar: "Mira cap amunt" i va assenyalar amb la mà. Vaig mirar allà i vaig veure una altra llampada, i va fer un altre tro. Però el soroll era menor que abans. Aquest va ser el quart cop, com un tro normal.

Ara recordo bé que també hi va haver un tro més, però va ser petit, i en algun lloc llunyà, on el Sol s'adorm.

»

Extracte del diari Sibir, 2 de juliol de 1908:[23]

« Al matí del 17 de juny,[24] al voltant de les 9:00, observem una ocurrència natural inusual. Al poble de Karelinski del nord [200 verstas al nord de Kirensk], els pagesos van veure al nord-oest, bastant per sobre de l'horitzó, un cos celestial de color blanc blavós estranyament brillant (impossible de veure), que durant 10 minuts es va moure cap avall. El cos va aparèixer com un "tub", és a dir, un cilindre. El cel no tenia núvols, només es va observar un petit núvol fosc a la direcció general del cos brillant. Feia calor i estava sec. A mesura que el cos s'acostava a terra (bosc), el cos brillant semblava tacar-se, i després es va convertir en una onada gegant de fum negre, i es va sentir un fort cop (no un tro) com si caiguessin grans pedres o es disparés artilleria. Tots els edificis van tremolar. Alhora, el núvol va començar a emetre flames de formes incertes. Tots els vilatans es van espantar de pànic i van sortir als carrers, les dones van plorar, pensant que era la fi del món. Mentrestant, l'autor d'aquestes línies era al bosc a unes 6 verstes al nord de Kirensk i va escoltar al nord-est una mena de bombardeig d'artilleria, que es va repetir en intervals de 15 minuts com a mínim 10 vegades. A Kirensk, en alguns edificis a les parets orientades al nord-est, el vidre de la finestra es va sacsejar. »

Extracte del diari Siberian Life, 27 de juliol de 1908:[25]

« Quan va caure el meteorit, es van observar fortes tremolors a terra, i a prop del llogaret Lovat de Kansk uezd es van sentir dues fortes explosions, com d'artilleria de gran calibre. »

Diari Krasnoyaretz, 13 de juliol de 1908:[26]

« Kezhemskoe. El dia 17 es va observar un esdeveniment atmosfèric inusual. A les 7:43 es va sentir el soroll semblant a un fort vent. Immediatament després va sonar un cop horrible, seguit d'un terratrèmol que literalment va sacsejar els edificis com si fossin copejats per un gran tronc o una roca pesada. El primer cop va ser seguit per un segon, i més tard un tercer. Després, l'interval entre el primer i el tercer cop va ser acompanyat per un soroll subterrani inusual, similar a un ferrocarril en què viatgen dotzenes de trens alhora. Posteriorment, durant 5 a 6 minuts es va sentir una semblança exacta del foc d'artilleria: 50 a 60 salves en intervals curts i iguals, que es van afeblir progressivament. Després d'1.5 a 2 minuts després d'un dels "bombardeigs", es van sentir sis cops més, com a trets de canó, però individuals, forts i acompanyats de tremolors.

El cel, a primera vista, semblava estar clar. No hi havia vent ni núvols. Després d'una inspecció més propera cap al nord, és a dir, on es van sentir la major part dels cops, es va veure una mena de núvol de cendra a prop de l'horitzó, que es va fer més petita i més transparent i possiblement al voltant de les 14:00- 15:00 completament desaparegut.

»
 
La trajectòria de Tunguska i les ubicacions de cinc llogarets projectades en un pla normal a la superfície de la Terra i que passen pel camí d'aproximació de la bola de foc. L'escala és definida per una altura inicial adoptada de 100 km. Se suposen tres angles zenitals ZR del radiant aparent i les trajectòries traçades per les línies contínua, discontínua i puntejada, respectivament. Les dades entre parèntesis són les distàncies de les ubicacions des del pla de projecció: un signe més indica que la ubicació és al sud-sud-oest de l'avió; un signe menys, nord-nord-est a l'est. La transliteració dels noms dels llogarets en aquesta figura i el text és consistent amb la del Document I i difereix una mica de la transliteració en els atles mundials actuals.

Investigacions científiques

modifica

No va ser fins més d'una dècada després de l'esdeveniment que es va realitzar una anàlisi científica de la regió, en part a causa de l'aïllament de l'àrea i en part per les crisis polítiques que afectaven Rússia durant principis del segle XX. L'any 1921, el mineralogista rus Leonid Kulik va dirigir un equip a la conca del riu Podkamennaya Tunguska per realitzar una enquesta per a l'Acadèmia de Ciències Soviètica.[27] Tot i que mai van visitar l'àrea central de l'explosió, els nombrosos comptes locals de l'esdeveniment van portar Kulik a creure que l'explosió havia estat causada per un impacte de meteorit gegant. En tornar, va persuadir el govern soviètic perquè financés una expedició a la zona d'impacte sospitosa, basant-se en la perspectiva de salvar el ferro meteòric.[28]

 
Leonid Alekseyevich Kulik, expert en mineralogia, principal investigador del bòlid de Tunguska.

Kulik va dirigir una expedició científica al lloc de l'explosió de Tunguska el 1927. Va contractar els caçadors evenkis locals per guiar el seu equip al centre de l'àrea de l'explosió, on esperaven trobar un cràter d'impacte. Per sorpresa seva, no es va trobar cap cràter a la zona zero. Al seu lloc, van trobar una zona, d'aproximadament 8 quilòmetres de diàmetre, on els arbres estaven socarrimats i desproveïts de branques, però encara dempeus.[28] Els arbres més distants del centre havien estat parcialment cremats i enderrocats en una direcció allunyada del centre, creant un gran patró radial d'arbres caiguts.

A la dècada de 1960, es va establir que la zona de bosc afectat ocupava una àrea de 2,150 km², la seva forma s'assembla a una gegantina papallona d'àliga estesa amb una "envergadura" de 70 km i una "longitud del cos" de 55 km.[29] Després d'un examen més detallat, Kulik va localitzar forats que va concloure erròniament que eren forats de meteorits; en aquell moment no tenia els mitjans per excavar els forats.

Durant els següents 10 anys, hi va haver tres expedicions més a la zona. Kulik va trobar diverses dotzenes de petits pantans de "sots", cadascun de 10 a 50 metres de diàmetre, que va pensar que podrien ser cràters meteòrics. Després d'un laboriós exercici per drenar un d'aquests pantans (l'anomenat "cràter de Suslov", de 32 m de diàmetre), va trobar un vell tocó d'arbre al fons, descartant la possibilitat que fos un cràter meteòric. El 1938, Kulik va organitzar un estudi fotogràfic aeri de l'àrea.[30] que cobreix la part central del bosc afectat (250 quilòmetres quadrats)[31] Els negatius originals d'aquestes fotografies aèries (1 500 negatius, cadascun de 18 per 18 centímetres) van ser cremats el 1975 per ordre de Yevgeny Krinov, llavors President del Comitè de Meteorits de l'Acadèmia de Ciències de l'URSS , com a part d'una iniciativa per eliminar la pel·lícula de nitrat perillosa.[31] Es van conservar impressions positives per al seu posterior estudi a la ciutat siberiana de Tomsk.[32]

Les expedicions enviades a l'àrea a les dècades de 1950 i 1960 van trobar esferes microscòpiques de silicat i magnetita als tamisos del sòl. Es van pronosticar esferes similars als arbres talats, encara que no es van poder detectar per mitjans contemporanis. Expedicions posteriors van identificar tals esferes a la resina dels arbres. L'anàlisi química va mostrar que les esferes contenien altes proporcions de níquel en relació amb el ferro, que també es troba en meteorits, cosa que porta a la conclusió que són d'origen extraterrestre. També es va trobar que la concentració de les esferes a diferents regions del sòl és consistent amb la distribució esperada de runes d'un esclat d'aire meteoroide.[33] Estudis posteriors de les esferes van trobar proporcions inusuals de nombrosos altres metalls en relació amb el medi ambient circumdant, cosa que es va prendre com a evidència addicional del seu origen extraterrestre.[34]

L'anàlisi química de les torberes de l'àrea també va revelar nombroses anomalies considerades consistents amb un esdeveniment d'impacte. Es va trobar que l'isòtop traçador de carboni, hidrogen i nitrogen a la capa dels pantans corresponents a 1908 eren inconsistents amb les proporcions isotòpiques mesurades en les capes adjacents, i aquesta anormalitat no es va trobar als pantans ubicats fora de l'àrea. La regió dels pantans que mostra aquestes firmes anòmales també conté una proporció inusualment alta d'iridi, similar a la capa d'iridi que es troba al límit Cretaci-Paleogen. Es creu que aquestes proporcions inusuals són el resultat de la runa del cos que cau que es va dipositar als pantans. Es creu que el nitrogen es va dipositar en forma de pluja àcida, una possible conseqüència de l'explosió.[34][35]

L'investigador John Anfinogenov ha suggerit que una roca trobada al lloc de l'impacte, coneguda com la pedra de John, és un romanent del meteorit.[36], però l'anàlisi d'isòtops d'oxigen de la quarcita suggereix que és d'origen hidrotermal, i probablement relacionada amb el magmatisme de les trapps siberianes pèrmic-triàsic.[37]

Altres esdeveniments semblants

modifica

El bòlid de Tunguska no és l'únic exemple d'un cas d'explosió enorme no observat. Per exemple, l'esdeveniment del Curuçà (1930) a Brasil podria ser degut a una explosió d'un superbòlid que no va deixar evidència clara d'un cràter d'impacte. Els desenvolupaments moderns en la detecció d'infrasons per l'Organització del Tractat de Prohibició Completa dels Assajos Nuclears i el Programa de Suport a la Defensa han reduït la probabilitat de ràfegues d'aire no detectades.

El 15 de febrer de 2013 es va produir una explosió d'aire més petita en una àrea poblada, a Txeliàbinsk, al districte dels Urals, a Rússia. Es va determinar que el meteoroide en explosió era un asteroide que mesurava uns 17-20 metres de diàmetre, amb una massa inicial estimada de 11000 tones i que va explotar amb un alliberament d'energia d'aproximadament 500 quilotones. .[38] L'esclat d'aire va provocar més de 1200 ferits, principalment per vidres trencats que van caure de les finestres destrossades per la seva ona expansiva.[39]

Referències

modifica
  1. ↑ «Sandia supercomputers offer new explanation of Tunguska disaster». Sandia National Laboratories, 17-12-2007. Arxivat de l'original el 2008-01-18. [Consulta: 22 desembre 2007].
  2. ↑ Shoemaker, Eugene «Asteroid and Comet Bombardment of the Earth». Annual Review of Earth and Planetary Sciences. Annual Review of Earth and Planetary Sciences [US Geological Survey, Flagstaff, Arizona], 11, 1, 1983, pàg. 461. Bibcode: 1983AREPS..11..461S. DOI: 10.1146/annurev.ea.11.050183.002333.
  3. ↑ Gritzner, C «Human Casualties in Impact Events». WGN, vol. 25, 1997, pàg. 222. Bibcode: 1997JIMO...25..222G.
  4. ↑ Jay, Paul. «The Tunguska event». CBC News. [Consulta: 20 juliol 2017].
  5. ↑ Coppins, Philip. «The Tunguska explosion: an unexpected loud bang and explosion». philipcoppins.com. [Consulta: 8 octubre 2017].
  6. ↑ «Reported Deaths and Injuries from Meteorite Impact». delong.typepad.com. [Consulta: 8 octubre 2017].
  7. ↑ Jenniskens, P «Tunguska eyewitness accounts, injuries and casualties». Icarus, vol. 327, 2019, pàg. 4–18. Bibcode: 2019Icar..327....4J. DOI: 10.1016/j.icarus.2019.01.001.
  8. ↑ «Tunguska: The Largest Recent Impact Event». [Consulta: 2 octubre 2024].
  9. ↑ Lyne, J. E.; Tauber, M. «Origin of the Tunguska Event». Nature, vol. 375, 6533, 1995, pàg. 638–639. Bibcode: 1995Natur.375..638L. DOI: 10.1038/375638a0.
  10. ↑ Longo, Giuseppe. «18: The Tunguska event». A: Comet/Asteroid Impacts and Human Society, An Interdisciplinary Approach. Berlin Heidelberg New York: Springer-Verlag, 2007, p. 303–330. ISBN 978-3-540-32709-7. 
  11. ↑ Peplow, Mark «Rock samples suggest meteor caused Tunguska blast». Nature, 10-06-2013.
  12. ↑ Kvasnytsya, Victor «New evidence of meteoritic origin of the Tunguska cosmic body». Planet. Space Sci., vol. 84, 2013, pàg. 131–140. Bibcode: 2013P&SS...84..131K. DOI: 10.1016/j.pss.2013.05.003.
  13. ↑ ABC, Ciencia «Un gran objecte de ferro que va venir i va crear la misteriosa explosió de Tunguska» (en castellà). Digital [Consulta: 2020-06- 26].
  14. ↑ «Vanavara» (en rus). Pàgina oficial del municipi de Vanavara, Rússia., 14-09-2017 [Consulta: 9 setembre 2019].
  15. ↑ 15,0 15,1 Whipple, F. J. W. «On Phenomena related to the great Siberian meteor» (en anglès). Quarterly Journal of the Royal Meteorological Society, vol. 60, 257, 1934, pàg. 505–522. Bibcode: 1934QJRMS..60..505W. DOI: 10.1002/qj.49706025709. ISSN: 0035-9009.
  16. ↑ Traynor, Chris «The Tunguska Event». Journal of the British Astronomical Association, vol. 107, 3, 1997.
  17. ↑ Watson, Nigel. "The Tunguska Event". History Today 58.1 (July 2008): 7. MAS Ultra-School Edition. EBSCO. 10 February 2009
  18. ↑ Cornell University (24 June 2009). Space Shuttle Science Shows How 1908 Tunguska Explosion Was Caused By A Comet.
  19. ↑ Kelley, M. C.; Seyler, C. E.; Larsen, M. F. «Two-dimensional Turbulence, Space Shuttle Plume Transport in the Thermosphere, and a Possible Relation to the Great Siberian Impact Event». Geophys. Res. Lett., vol. 36, 14, 2009, pàg. L14103. Bibcode: 2009GeoRL..3614103K. DOI: 10.1029/2009GL038362.
  20. ↑ Turco, R.P.; et., al. «An Analysis of the Physical, Chemical, Optical and Historical Impacts of the 1908 Tunguska Meteor Fall». Icarus, vol. 50, 1, April 1982, pàg. 1–52. Bibcode: 1982Icar...50....1T. DOI: 10.1016/0019-1035(82)90096-3.
  21. ↑ N. V. Vasiliev, A. F. Kovalevski, S. A. Razin, L. I. Epiktetova (1981). Eyewitness accounts of Tunguska (Crash). /0 Arxivat 2007-setembre-30 a la Wayback Machine., Section 6, Item 4
  22. ↑ Vasiliev, Section 5
  23. ↑ Vasiliev, Section 1, Item 2
  24. ↑ calendari gregorià: 30 de juny
  25. ↑ Vasiliev, Section 1, Item 3
  26. ↑ Vasiliev, Section 1, Item 5
  27. ↑ «The Tunguska Impact--100 Years Later». NASA Science. Arxivat de l'original el 16 de mayo de 2021. [Consulta: 13 enero 2019].
  28. ↑ 28,0 28,1 «This Month in Physics History» (en anglès). American Physical Society, June 2018. [Consulta: 22 desembre 2018].
  29. ↑ Boyarkina, A. P., Demin, D. V., Zotkin, I. T., Fast, W. G. "Estimation of the blast wave of the Tunguska meteorite from the forest destruction". Meteoritika, Vol. 24, 1964, pp. 112–128 (in Russian).
  30. ↑ Longo G.. «The 1938 aerophotosurvey». [Consulta: 8 octubre 2017].
  31. ↑ 31,0 31,1 See: Bronshten (2000), p. 56.
  32. ↑ Rubtsov (2009), p.  59.
  33. ↑ Florenskiy, K P «Preliminary results from the 1961 combined Tunguska meteorite expedition». Meteoritica, vol. 23, 1963 [Consulta: 26 juny 2007].
  34. ↑ 34,0 34,1 Kolesnikov et al. "Finding of probable Tunguska Cosmic Body material: isotopic anomalies of carbon and hydrogen in peat", Planetary and Space Science, Volumen 47, números 6–7, 1 de juny de 1999, pp. 905–916.
  35. ↑ Hou et al. "Discovery of iridium and other element anomalies near the 1908 Tunguska explosion site", Planetary and Space Science, Volumen 46, números 2–3, febrero–marzo de 1998, pp. 179–188.
  36. ↑ Anfinogenov, John «John's Stone: A possible fragment of the 1908 Tunguska meteorite». Icarus, vol. 245, 15-11-2014, pàg. 139–147. Bibcode: 2014Icar..243..139A. DOI: 10.1016/j.icarus.2014.09.006.
  37. ↑ Anfinogenova, Yana; Anfinogenov, John; Polonia, Alina; Gasperini, Luca; Franchi, Fulvio; Rocco, Tommaso Di; Breger, Dee; Bonatti, Enrico «Origin of John's Stone: A quartzitic boulder from the site of the 1908 Tunguska (Siberia) explosion» (en anglès). Icarus, vol. 258, 05-09-2015, pàg. 297–308. Bibcode: 2015Icar..258..297B. DOI: 10.1016/j.icarus.2015.06.018. ISSN: 0019-1035.
  38. ↑ Smith, Kimberly Ennico. «Tunguska Revisited: 111-Year-Old Mystery Impact Inspires New, More Optimistic Asteroid Predictions». NASA, 25-06-2019. [Consulta: 6 juliol 2019].
  39. ↑ ; Kuzmin, Andrey «Meteorite hits central Russia, more than 500 people hurt». Reuters [Consulta: 8 octubre 2017].

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica
En altres projectes de Wikimedia:
 
Commons
 Commons  
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Esdeveniment_de_Tunguska&oldid=34085378»