Esdres

personatge bíblic

Esdres (עֶזְרָא, ʿEzra, diminutiu de עַזְרִיאֵל, "Déu és el meu ajut"; hebreu: ʿAzriʾel) va ésser l'escriba, deixeble de Baruc, que conduí el retorn del segon contingent d'hebreus de l'exili de Babilònia el 459 aC. Se li atribueixen els llibres anomenats Llibre d'Esdres (comprenent el Llibre de Nehemies) i els llibres Primer de les Cròniques i Segon de les Cròniques, i els apòcrifs Apocalipsi d'Esdres.

Infotaula de personaEsdres

Esdres escrivint, miniatura del Codex Amiatinus, s. VIII (Florència, Biblioteca Medicea Laurenziana, MS Amiatinus 1)
Nom original(he) עֶזְרָא Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementHebreu: (עֶזְרָא (ʿEzra, diminutiu de עַזְרִיאֵל, "Déu és el meu ajut")
Primera meitat del segle V aC (o segona del V)
Babilònia Modifica el valor a Wikidata
Mort421 aC Modifica el valor a Wikidata (82/83 anys)
Judea Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSegons la tradició islàmica, a Al-'Uzair (prop de Basora, Iraq
Cohen
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicJueus Modifica el valor a Wikidata
ReligióJudaisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot, escriba Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsBaruc Modifica el valor a Wikidata
AlumnesSimeó el Just Modifica el valor a Wikidata
escriba i sacerdot
CelebracióEsglésia Catòlica, Església Ortodoxa, esglésies orientals, esglésies protestants
CanonitzacióAntiga
Festivitat13 de juliol
IconografiaAmb un rotlle
Família
PareSeraiah (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsEleazar ben Azariah (ancestre)
Josuè, summe sacerdot (descendent)
Seraià (descendent) Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
visió Modifica el valor a Wikidata

Discogs: 2471039 Modifica el valor a Wikidata

VidaModifica

Fill o nebot de Seraiah,[1] era descendent directe de Finees, net d'Aaron.[2] El que se'n coneix ho explica ell mateix al Llibre de Nehemies.

El rei Artaxerxes li va dir que anés a Jerusalem amb els jueus que hi volguessin tornar i que hi restauressin el temple i hi fessin sacrificis. La missió havia de veure l'estat espiritual del poble jueu.[3] Esdres també tindria autoritat per a nomenar magistrats i jutges que dirigissin el poble jueu més enllà de l'Eufrates.[4] En arribar a Jerusalem, Esdres va trobar que el poble vivia en pecat i havia oblidat la llei mosaica, havent adoptat ritus i cultes pagans. Esdres predicà i el poble es penedí i tornà a la fe jueva.[5]

Va ser considerat un segon Moisès, digne de rebre la Torà.[6] Va introduir l'escriptura quadrada hebraica en la redacció de la Torà. També creà l'Assemblea dels Savis, que dirigia, i la pràctica de la lectura de la Torà tres dies la setmana: els dilluns, dijous i dissabtes, a la tarda.

L'Església catòlica dedica el dia 13 de juliol a Sant Esdres.

ImatgesModifica

ReferènciesModifica

  1. Segon dels Reis, 25:18-21
  2. Llibre d'Esdres, 7:1-5
  3. Llibre d'Esdres. 7:1
  4. Llibre d'Esdres. 7:21-25
  5. Llibre d'Esdres. 10:5
  6. Llibre de Nehemies. 8:13

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esdres