Esdres
Esdres (עֶזְרָא, ʿEzra, diminutiu de עַזְרִיאֵל, "Déu és el meu ajut"; hebreu: ʿAzriʾel) va ésser l'escriba, deixeble de Baruc, que conduí el retorn del segon contingent d'hebreus de l'exili de Babilònia el 459 aC. Se li atribueixen els llibres anomenats Llibre d'Esdres (comprenent el Llibre de Nehemies) i els llibres Primer de les Cròniques i Segon de les Cròniques, i els apòcrifs Apocalipsi d'Esdres.
![]() Esdres escrivint, miniatura del Codex Amiatinus, s. VIII (Florència, Biblioteca Medicea Laurenziana, MS Amiatinus 1) | |
Nom original | (he) עֶזְרָא ![]() |
---|---|
Biografia | |
Naixement | Hebreu: (עֶזְרָא (ʿEzra, diminutiu de עַזְרִיאֵל, "Déu és el meu ajut") Primera meitat del segle V aC (o segona del V) Babilònia ![]() |
Mort | 421 aC ![]() Judea ![]() |
Sepultura | Segons la tradició islàmica, a Al-'Uzair (prop de Basora, Iraq) |
Cohen | |
![]() | |
Dades personals | |
Grup ètnic | Jueus ![]() |
Religió | Judaisme ![]() |
Activitat | |
Ocupació | sacerdot, escriba ![]() |
Professors | Baruc ![]() |
Alumnes | Simeó el Just ![]() |
escriba i sacerdot | |
Celebració | Església Catòlica, Església Ortodoxa, esglésies orientals, esglésies protestants |
Canonització | Antiga |
Festivitat | 13 de juliol |
Iconografia | Amb un rotlle |
Família | |
Pare | Seraiah (en) ![]() ![]() |
Parents | Eleazar ben Azariah (ancestre) Josuè, summe sacerdot (descendent) Seraià (descendent) ![]() |
Cronologia | |
visió ![]() | |
![]() ![]() |
VidaModifica
Fill o nebot de Seraiah,[1] era descendent directe de Finees, net d'Aaron.[2] El que se'n coneix ho explica ell mateix al Llibre de Nehemies.
El rei Artaxerxes li va dir que anés a Jerusalem amb els jueus que hi volguessin tornar i que hi restauressin el temple i hi fessin sacrificis. La missió havia de veure l'estat espiritual del poble jueu.[3] Esdres també tindria autoritat per a nomenar magistrats i jutges que dirigissin el poble jueu més enllà de l'Eufrates.[4] En arribar a Jerusalem, Esdres va trobar que el poble vivia en pecat i havia oblidat la llei mosaica, havent adoptat ritus i cultes pagans. Esdres predicà i el poble es penedí i tornà a la fe jueva.[5]
Va ser considerat un segon Moisès, digne de rebre la Torà.[6] Va introduir l'escriptura quadrada hebraica en la redacció de la Torà. També creà l'Assemblea dels Savis, que dirigia, i la pràctica de la lectura de la Torà tres dies la setmana: els dilluns, dijous i dissabtes, a la tarda.
L'Església catòlica dedica el dia 13 de juliol a Sant Esdres.
ImatgesModifica
-
Esdres en un manuscrit de la Bíblia d'Ansberg, 1220
-
Retrat imaginari, 1553
-
Esdres predicant a Jerusalem, per Julius Schnorr, s. XIX
-
Tradicional tomba d'Esdres a l'oasis d'Al-Uzair
ReferènciesModifica
- ↑ Segon dels Reis, 25:18-21
- ↑ Llibre d'Esdres, 7:1-5
- ↑ Llibre d'Esdres. 7:1
- ↑ Llibre d'Esdres. 7:21-25
- ↑ Llibre d'Esdres. 10:5
- ↑ Llibre de Nehemies. 8:13
Vegeu tambéModifica
- Llibre d'Esdres
- Llibre de Nehemies
- Primer de les Cròniques
- Segon de les Cròniques
- Apocalipsi d'Esdres
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esdres |