Esferand
Un esferand és un compost macrocíclic amb forma d'esfera que al seu interior conté àtoms en posicions rígides que actuen de donants d'electrons, habitualment oxígens, que poden enllaçar-se a cations.[1]
El mot «esferand» prové de la paraula llatina sphaera, i aquesta del mot grec σφαῖρα sphaîra, ‘esfera’. Fa referència a l'estructura esfèrica d'aquests composts. Aquest terme fou encunyat pels químics Ernest Graf i Jean-Marie Lehn que foren els primers a sintetitzar-ne un el 1975.[2] Donald J. Cram posteriorment en sintetitzà d'altres.[3][4]
Referències modifica
- ↑ Lindoy, Leonard F.; Park, Ki-Min; Sung Lee, Shim. Cryptands and Spherands (en anglès). Chichester, UK: John Wiley & Sons, Ltd, 2012-03-15, p. smc050. DOI 10.1002/9780470661345.smc050. ISBN 978-0-470-74640-0.
- ↑ Graf, Ernest; Lehn, Jean M. «Cryptates. XVII. Synthesis and cryptate complexes of a spheroidal macrotricyclic ligand with octahedrotetrahedral coordination». Journal of the American Chemical Society, 97, 17, 1975-08, pàg. 5022–5024. DOI: 10.1021/ja00850a051. ISSN: 0002-7863.
- ↑ Cram, Donald J.; Kaneda, Takahiro; Lein, George M.; Helgeson, Roger C. «A spherand containing an enforced cavity that selectively binds lithium and sodium ions». Journal of the Chemical Society, Chemical Communications, 21, 1979, pàg. 948b. DOI: 10.1039/c3979000948b. ISSN: 0022-4936.
- ↑ Gokel, George W.; Fedders, Megan F. 9.31 - Ten-membered Rings or Larger with One or More Nitrogen and Oxygen and/or Sulfur Atoms (en anglès). Oxford: Pergamon, 1996, p. 863–892. DOI 10.1016/b978-008096518-5.00239-2. ISBN 978-0-08-096518-5.