Esfinx de Balazote
L'esfinx de Balazote és una escultura ibera de pedra calcària datada de la fi del segle VI aC, trobada al terme municipal de Balazote, a la província d'Albacete. Els qui primer la van estudiar van ser un grup d'arqueòlegs francesos que la van identificar com una espècie de cérvola; d'aquí que biche fos la seva primera denominació, castellanitzant-se posteriorment a bicha. Es troba dipositada en el Museu Arqueològic Nacional d'Espanya situat a Madrid des de 1910.[1] Es troben unes reproduccions de l'obra escultòrica al Museu Provincial d'Albacete i a la plaça de l'Altozano d'Albacete.
Bicha de Balazote (castellà)  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | obra escultòrica |
| Creador | Anònim |
| Creació | Fi del segle VI aC |
| Lloc de descobriment | Balazote |
| Moviment | Art iber. |
| Material | Pedra calcària |
| Mida | 70 ( ) × 39 ( ) × 93 ( ) cm |
| Col·lecció | Museu Arqueològic Nacional d'Espanya, Madrid |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | 18529 |
Troballa modifica
Existeixen poques dades sobre la seva troballa. Se sap que va ser trobada a l'indret dels Majuelos, a escassa distància del nucli urbà. Recents excavacions a l'horta de Balazote van descobrir un túmul ibèric que permet situar tan singular peça en el context d'una necròpoli tumulària, a la qual probablement va pertànyer. A prop del lloc, també es van rescatar importants mosaics d'una vil·la romana.
Descripció modifica
Realitzada sobre dos blocs de pedra calcària cap a la segona meitat del segle VI aC, les seves dimensions són de 93 cm de longitud i 73 cm d'alçada màxima, és una de les freqüents síntesis entre animal i humà, en aquest cas de cos complet, i representa un toro en repòs que demostra un bon coneixement de les característiques de l'animal, amb les potes davanteres recollides sota el pit i les parts del darrere plegades cap al ventre. Alguns detalls formals ressalten les peülles o la prominència de l'os del maluc. La cua es corba sobre la cuixa esquerra i acaba en un floc punxegut de pèl.[1]
Té un cap d'home barbut, tornat a l'espectador i lleugerament aixecat, amb unes petites banyes i orelles també de bou, amb les particularitats de les escultures gregues arcaiques: hieràtica, amb barba i cabellera a base de solcs rectes i modelada geomètricament, d'arrels hitites.[2]
No està completament tallada, el costat dret de la peça no ho està, per la qual cosa sembla un carreu de cantonada i estar pensada per adherir-la en algun lloc, de manera similar als lleons del sepulcre de Pozo Moro. Possiblement, fóra de caràcter funerari i formés part de la decoració d'un temple. Pot complir una funció de defensa o ser una representació de la fertilitat: els grecs usaven les estàtues de toros androcèfals -amb cap humà- com a representació dels rius, com a símbol de la fecunditat del riu fertilitzant els camps, i s'associava al bou, símbol de fecunditat. En aquest sentit, l'esfinx de Balazote seria un símbol de la vida que es desitjava al difunt.[1]
Com la resta de l'escultura ibèrica, és anterior a l'arribada dels bàrcides -dinastia cartaginesa- en el 238 aC. Segons A. García i Bellido, representa Aqueloos, basant-se en la seva relació amb les monedes sicilianes que el representen.[1]
Dins del context arqueològic on es va trobar, han aparegut altres figures escultòriques zoomorfes com les esfinxs bessones d'El Salobral.
Referències modifica
Bibliografia modifica
- Almagro Gorbea. Pozo Moro y el influjo fenicio en el periodo orientalizante de la Península Ibérica (en castellà). Revista di Studi Fenici, 1982.
- Benoit. La Biche d'Albacete. Cernunnos et le substrat indigene. Seminario de historia y arqueología de Albacete, 1962.
- Blazquez, José María. Figuras animalísticas turdetanas. C.S.I.C., 1974.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esfinx de Balazote |