Església de Nuestra señora del Remedio

temple católic del municipi de Toril y Masegoso

L'Església de Nuestra señora del Remedio és un temple catòlic del municipi de Toril y Masegoso construït a principis del segle xviii.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Església de Nuestra señora del Remedio
Imatge
Dades
TipusEsglésia catòlica Modifica el valor a Wikidata
Primera menció escrita1684 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaToril y Masegoso (província de Terol) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMasegoso (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 40° 14′ 46″ N, 1° 30′ 03″ O / 40.2459972°N,1.50081449°O / 40.2459972; -1.50081449

Descripció modifica

És una construcció que presenta carreus de pedra en les cantonades i maçoneria en la resta del mur. L'edifici presenta tres naus de dos trams i creuer. La nau central està coberta amb volta de canó decorada amb llunetes, i les laterals amb voltes d'aresta. El creuer de l'edifici és coronat per una cúpula sobre 4 petxines que es troben decorades amb relleus. Aquests representen a Sant Joan Baptista i a Santa Quiteria i conserven restes de policromia. Presenta a més, un pòrtic amb ingrés a través d'un arc de mig punt. L'edifici també disposa d'una torre campanar al costat de l'atri de planta quadrada i dos cossos.[1] En el segon cos s'obren quatre obertures de mig punt per situar-hi les campanes, però en l'actualitat només en disposa d'una. La campana actual, que prové de la fundició Roses de Silla (València), data de 1956 i està dedicada a la Nativitat. També disposa d'una matraca de fusta.[2]

Història modifica

Les primeres referències de l'edifici religiós daten del 26 de novembre de 1684, quan Juan Gómez González i la seva dona Quiteria Domingo, residents en aquesta localitat, van fundar una capellania. L'església de Masegoso encara no era parròquia a finals del segle xvii, però surt registrada com a tal a principis del segle xviii. Va patir un important espoli i destrucció durant la guerra civil motiu pel qual només es conserven els relleus de les petxines.




Referències modifica

  1. TOMÁS LAGUÍA, César. Las iglesias de la Diócesis de Albarracín. (en castellà), 1964, p. 5-173 nº32. 
  2. Alepuz Chelet, Joan. Campanarios, campanas y usos tradicionales de las campanas en la Sierra de Albarracín. (en castellà). CECAL, 2020, p. 259 -260. ISBN 978-84-09-21753-3.