Església de Sant Esteve (Venècia)

L'Església de Sant Esteve (en italià Chiesa di Santo Stefano) és un gran edifici religiós de Venècia (Itàlia), a l'extrem septentrional de Campo Santo Stefano al sestiere de San Marco, no gaire lluny del Pont de l'Acadèmia.

Infotaula edifici Església de Sant Esteve
Epònim	Esteve màrtir
Dades
Tipus	Església
Construcció	segle XIV
Dedicat a	Esteve màrtir
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura gòtica
Material	maó
Campanile
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Venècia (Itàlia)
Localització	San Marco
45° 26′ 01″ N, 12° 19′ 51″ E
Format per	Campanile of Santo Stefano (en)
Plànol
Activitat
Diòcesi	patriarcat de Venècia
Religió	catolicisme

Història

Fou fundada el segle xiii, reconstruïda al xiv i alterada de nou a començaments del segle xv, quan s'hi afegí una fina entrada gòtica i un sostre en forma de quilla. L'alt interior és també gòtic i té tres absis. Fou sovint escenari d'episodis de violència, i àdhuc d'homicidis, motiu pel qual al llarg dels segles fou consagrada fins a sis cops.

Sant Esteve és l'església d'una de les parròquies del Vicariat de San Marco-Castello. Les altres esglésies de la parròquia són San Samuele, San Maurizio, San Vidal i l'oratori de San Angelo degli Zoppi.

Arquitectura

L'imponent portal gòtic flamíger de l'església és obra de Bartolomeo Bon. El sostre presenta una estructura en forma de quilla de nau, recorregut per tirants tallats i columnes de marbre de Verona.

Un cas gairebé únic a la ciutat, l'absis de l'església és també un pont per sota del qual corre un riu navegable. El campanar, molt alt, de planta romànica amb cel·la de tres arcs i rematat per un tambor octogonal, està caracteritzat per una accentuada inclinació.

• 
  El campanar inclinat vist des del campo de Sant'Angelo.
• 
  Portal gòtic flamíger de l'església, del 1442, atribuït a la bodega de Bartolomeo Bon.
• 
  Interior de l'església.

Enllaços externs

• Imatge de satèl·lit de Google Maps (a l'extrem del llarg Campo Santo Stefano)
• Fotos de San Esteban, per Adrian Fletcher Arxivat 2017-01-22 a Wayback Machine.