És una construcció industrial de la segona etapa del modernisme construït amb pedra i totxo cuit que remarca totes les obertures de l'edifici creant un ritme compositiu ple de dinamisme mitjançant les alternances d'entrants i sortints als marcs de finestres i portes. La façana queda dividida en tres franges horitzontals, si bé la superior es redueix notablement a la part central per acabar amb un frontó triangular que a manera d'arc de triomf tanca el conjunt.[1]
- ↑ «Església de la Soledat». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 9 octubre 2014].
