Església del Salvador (Iecla)

La Iglesia Vieja o del Salvador és un monument d'estils gòtic i renaixentista situat en el municipi murcià de Iecla, entre l'ajuntament i el santuari del Castillo. Malgrat denominar-se com a església a l'edifici, es classifica dins dels monuments civils de la ciutat, doncs encara que en el seu moment va ser temple religiós, actualment està dessacralitzat.[2][3]

Infotaula d'edifici
Església del Salvador
Yecla. Iglesia Vieja 1.JPG
Nom en la llengua originalIglesia Vieja o iglesia del Salvador
Dades
TipusEsglésia i monument Modifica el valor a Wikidata
PeríodeSegle XVI
Obertura1512
Construcció1508 - 1512[1]
Dedicat aJesús de Natzaret Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicRenaixentista
Gòtica
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaRegió de Múrcia
ComarcaAltiplà
MunicipiIecla Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióIecla

Flag of the Region of Murcia.svg Múrcia

Espanya Espanya
 38° 36′ 40″ N, 1° 07′ 04″ O / 38.611111°N,1.117778°O / 38.611111; -1.117778
Bé d'interès cultural
Iglesia Vieja
Data30 de juliol de 1982
IdentificadorRI-51-0004683
Conservació i restauració
 Restaurat per Andrés Terol

ConstruccióModifica

Els orígens de la seva construcció es remunten al Segle XVI, concloent la major part d'ella l'any 1512 i consagrant-se com a temple de la cristiandat en 1540. Llavors es va anomenar església o rectoria del Salvador.[2]

El bloc de l'edifici es va fer seguint l'estil gòtic predominant en l'edat mitjana. No obstant això, com ocorre en moltes altres construccions religioses d'Espanya, amb el pas dels anys es van ser afegint altres estils, com el Renaixentista, en el qual es va aixecar la torre.[4]

Un dels elements que fan especial a aquest antic temple és que, a diferència de com es feia en l'època, les obres van començar per la nau i no per l'absis, on normalment es situen l'altar major i la sagristia. Atès que els treballs es perllongaven durant molts anys, o segles, en el cas de les catedrals, s'aixecava l'altar per poder celebrar l'ofici i, amb els anys, s'afegien la nau i les capelles, just al contrari del que va ocórrer en aquest cas.[4]

Saqueig i semidestruccióModifica

Durant el transcurs de la Guerra Civil Espanyola molts republicans van saquejar i van destruir temples catòlics sota la premissa que el Clergat, com l'Exèrcit o la Monarquia, eren enemics del proletariat. Encoratjats per líders sindicals al crit de la terra és per qui la treballa o per la dictadura del proletariat, moltes esglésies, monestirs, seminaris o col·legis religiosos del país van ser reduïts a cendres, perdent-se amb això una part irrecuperable del patrimoni espanyol.[5]

La rectoria del Salvador va ser una de les quals van passar sota el sedàs de la violència de la persecució religiosa durant la Guerra Civil Espanyola, sent saquejada i incendiada en 1936, any en què va albergar per última vegada l'ofici religiós. Acabada la guerra, la crítica situació econòmica del moment va impedir restaurar el temple, que va ser dessacralitzat i que va romandre en ruïnes fins ben entrada la democràcia espanyola. Finalment, cap a mitjans de la dècada del 1980, quan el bisbat de Cartagena cedeix la seva titularitat a l'ajuntament de Iecla, és quan es decideix escometre una gran restauració, juntament amb altres monuments que havien corregut la mateixa sort, com la capella de las Angustias.

RestauracióModifica

L'edifici estava en un avançat estat de deterioració, no només pels danys causats després del saqueig, sinó per les dècades posteriors d'abandó. La bola de ferro que hi havia sobre la torre, per exemple, havia caigut sobre la nau, trencant el sostre i enfonsant-se fins a la cripta, mostra de l'estat pràcticament ruïnós al que es van enfrontar els restauradors.

La direcció de tal obra va recaure sobre l'arquitecte murcià Andrés Terol, qui es va bolcar plenament sobre la reconstrucció fins al punt que va acabar rebent per la mateixa el Premi Regional d'Arquitectura i l'admiració i l'aplaudiment dels seus companys de professió. Després de la finalització de les obres el temple va poder, per primera vegada en més de mig segle, tornar a participar en la Setmana Santa i altres festes de Iecla, conservant-se fins al dia d'avui.

ArquitecturaModifica

A part dels dos principals estils arquitectònics que es fonen en les seves vetustes pedres, destaca especialment la seva torre, en el fris de la qual, per exemple, estan llaurats els personatges dels estaments socials de l'època.[3] Sobre la torre, a més, hi ha una cuculla que sosté una gran bola de ferro.[1]

  • En la façana nord s'hi distingeixen les estàtues de set cavallers que representen la noblesa del Segle XVI
  • En la façana sud, s'aprecien quatre caps. Tres pertanyen a homes que representen la joventut, la maduresa i la vellesa. Hi ha una quarta d'un lleó. A més, existeixen altres dos rostres d'expressió angoixant el motiu de la qual es desconeix.
  • En la façana est, es graven en la pedra els rostres de dues dones, possiblement la Verge i Maria Magdalena.
  • En la façana oest, es representa el clergat.[6]

Es van excavar, també, dues criptes sota la nau que, encara avui, alberguen restes humans.[6]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Regió de Múrcia Digital. «Iglesia Vieja de la Asunción de Yecla. Introducción» (en espanyol). [Consulta: 15 octubre 2014].
  2. 2,0 2,1 Regió de Múrcia Digital. «Iglesia Vieja de la Asunción de Yecla. Patrimonio» (en espanyol). [Consulta: 15 octubre 2014].
  3. 3,0 3,1 Ajuntament de Iecla. «Parroquia de la Asunción - Iglesia Vieja» (en espanyol). [Consulta: 15 octubre 2014].
  4. 4,0 4,1 Regió de Múrcia Digital. «Iglesia Vieja de la Asunción de Yecla. Arquitectura» (en espanyol). [Consulta: 15 octubre 2014].
  5. Galindo, Victoria «La ´huella´ de los santos en la Región» (en castellà). La Opinión de Múrcia, 24-01-2011 [Consulta: 15 octubre 2014].
  6. 6,0 6,1 Regió de Múrcia Digital. «Iglesia Vieja de la Asunción de Yecla. Obras» (en espanyol). [Consulta: 15 octubre 2014].

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església del Salvador
  • Soriano Hernández, A. “El programa iconográfico de la Iglesia Vieja”, Yakka: Revista de estudios yeclanos, no:18, 2010, Ajuntament, Iecla, pàgines: 27- 67.
  • Blazquez Miguel, J. “Inquisición y brujería en la Yecla del siglo XVIII.”, La Levantina, 1984, Iecla, pàgina 41.
  • Blazquez Miguel, J. Yecla en su historia., Toledo, Arcano, 1988.
  • Delicado Martínez, F. J. “La Iglesia Vieja de la Asunción de Yecla”, Yakka: Revista de estudios yeclanos, no:14, 2004, Ajuntament, Iecla, pàgines: 59-80.
  • Delicado Martínez, F. J. “La Iglesia Vieja de Yecla. Apuntes para un estudio sobre su arquitectura y escultura”, Archivo de arte valenciano, València, 1982, Real Academia de Bellas Artes de San Carlos.
  • Delicado Martínez, F. J. “Yecla, ciudad y arquitectura”, Yakka: Revista de estudios yeclanos, no:11, 2001, Ajuntament, Iecla, pàgines: 117-136.
  • López Campuzano, M. Aproximación a la simbología de las caras de la Iglesia Vieja: perspectivas de investigación”, Yakka: Revista de estudios yeclanos, no:4, 1992-93, Ajuntament, Iecla, pàgines: 35-41.
  • Martínez Ruíz, J. “AZORIN”, La Voluntad, Madrid, 1972, Clásicos Castalia.
  • Puche Forte, J. “Penetrando en el olvido”, Actas de las I Jornadas de Historia de Yecla. Homenaje a Cayetano de Mergelina, 1986, Iecla, Ajuntament