Església parroquial del Sagrat Cor de Jesús (Melilla)
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
L'església del Sagrat Cor és un temple catòlic neoromànic de la ciutat espanyola de Melilla. Està situat en l'eixample modernista, en la plaça de Menéndez Pelayo, i forma part del Conjunt Històric Artístic de la Ciutat de Melilla, un Bé d'Interès Cultural.[1]
Església parroquial del Sagrat Cor de Jesús | ||||
---|---|---|---|---|
Epònim | Sagrat Cor de Jesús | |||
Dades | ||||
Tipus | Església parroquial catòlica | |||
Arquitecte | Fernando Guerrero Strachan | |||
Construcció | 1918 | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Melilla (Espanya) | |||
| ||||
Bé d'interès cultural | ||||
Conjunt històric | ||||
Activitat | ||||
Diòcesi | bisbat de Màlaga (Catholic Parish of the Sacred Heart (Melilla) (en) ) | |||
Religió | Església Catòlica | |||
Història
modificaVa ser construïda entre 1900 i 1918 segons el projecte de Fernando Guerrero Strachan, sent inaugurada el 19 de maig de 1918. En 1927 és reparada segons projecte d'Enrique Nieto a causa d'un fort temporal.[2][3][4]
En 1988, l'Església del Sagrat Cor queia literalment a trossos. No hi havia ni campanes i el so d'aquestes se simulava per megafonia i altaveus. L'empresari melillés Mohand Moh Mohatar es va oferir a restaurar l'Església, gràcies a la seva gran amistat amb el vicari Santiago Martínez, sacerdot carismàtic al càrrec del qual estava el temple. Mohatar va invertir més d'11 milions de pessetes de 1989, utilitzats a col·locar les campanes, pintar l'Església, renovar la instal·lació elèctrica i la megafonia, reparar i vernissar altars, trons i mobiliari. Encara que el més important, com va destacar el llavors vicari Santiago Martínez, va ser la construcció del Sagrari a l'esquerra de l'Altar Major, i que per al pare Santiago era la pedra angular de la restauració, el punt central de la renovada església.
La reforma de l'església va ser inaugurada el 2 d'abril de 1989.
Descripció
modificaEstà construïda en pedra de la zona i maó massís per als murs i voltes.[5]
Exterior
modificaLa façana principal compta amb una porta en arc de mig punt flanquejada per columnes corínties, sobre la qual se situa un finestral, amb una rosassa, flanquejat per una obertura esquinçada a cada costat, que dóna pas a una torre, que comença en una orla amb un campanar en un arc doble, el de baix, una obertura bíforo, amb una columna al mig, que acaba en un cos composta de 4 cares, cadascuna amb frontó amb una esferes del rellotge amb casilicios sobre el qual se situa un capitell piramidal negre.
Interior
modifica-
Nau
-
Nau
-
Porta
-
Òrgan
-
Crist de Vera Cruz Socorro
-
Crist del Socors
-
Verge de les Angoixes
-
Verge dels Desemparats
-
Verge del Carmen
-
Retaule de San José
-
Retaule de San José
-
Altar de La nostra Senyora del Perpetu Socors
-
Altar Major
-
Capella del Sagrari
-
Retaule de la Immaculada
El temple és de planta basilical, amb tres naus de 500 metres quadrats yn amb capacitat de 2000 persones, la nau central més ampla i alta que les laterals, amb una volta de canó amb arcs formerers en la qual s'obren òculs. Aquesta nau que desemboca en un absis semicircular, les columnes són d'ordre corinti i els murs estan tractats de manera que imiten el cadirat.[6][7][8][9][4]
Referències
modifica- ↑ «Real decreto 2751/1986, de 5 de diciembre por el que se declara Bien de Interés Cultural, con la categoría de Conjunto Histórico, una zona de la ciudad de Melilla». Boletín Oficial del Estado, 15, 17-01-1987, pàg. 1289-1390. ISSN: 0212-033X.
- ↑ Gallego Aranda, Salvador. Enrique Nieto en Melilla: La ciudad proyectada. Granada: Editorial Universidad de Granada (eug), 1996. ISBN 9788433822611.
- ↑ «Retiran la cúpula de la iglesia del Sagrado Corazón de Melilla para su restauración». www.infomelilla.com, 27-03-2009. Arxivat de l'original el 15 de septiembre de 2017. [Consulta: 7 juliol 2017].
- ↑ 4,0 4,1 Historia de Melilla a través de sus calles y barrios. Asociación de Estudios Melillenses, 1997.
- ↑ Bravo Nieto, Antonio. «VI». A: La construcción de una ciudad europea en el contexto norteafricano. Arquitectos e ingenieros en la Melilla Contemporánea (en español). Málaga: Ciudad Autónoma de Melilla Consejería de Cultura, Educación, Juventud y Deporte Universidad de Málaga-SEYER, 1996, p. 661. ISBN 84-87291-68-6.
- ↑ Bravo Nieto, Antonio. Modernismo y Art Decó en la arquitectura de Melilla. Barcelona: UNED Melilla-Ediciones Bellaterra, 2008. ISBN 978-84-7290-428-6.
- ↑ Camacho Martínez, Rosario. «Imagen de Melilla en la arquitectura contemporánea». A: A. Bravo Nieto y Pilar Fernández Uriel (dir.). Historia de Melilla. Melilla: Ciudad Autónoma de Melilla, Consejería de Cultura y Festejos, 2005. ISBN 84-95110-25-3.
- ↑ Lechado Granados, Mª del Carmen; Melero Pascual; Cabanillas Gutierréz; Amar Salat; Atencia Andreu. MELILLA GUÍA TURÍSTICA. Galland Books, 2015, p. 75. ISBN 978-84-16200-16-0.
- ↑ Bravo Nieto, Antonio. Guía de Melilla. León: EDITORIAL EVERGRAFICAS S.L., 2002, p. 69. ISBN 84-241-9300-8.