Esgrima als Jocs Olímpics d'estiu de 1908 - espasa per equips masculina

La competició d'espasa per equips masculina va ser una de les quatre proves del programa d'esgrima que es van disputar als Jocs Olímpics de Londres de 1908. La prova es va disputar entre el 20 i el 24 de juliol de 1908, amb la participació de 45 tiradors procedents de 9 nacions diferents.

Plantilla:Infobox sports competitionEsgrima als Jocs Olímpics d'estiu de 1908 - espasa per equips masculina
Tipuscompetició olímpica Modifica el valor a Wikidata
Esportesgrima Modifica el valor a Wikidata
Part deEsgrima als Jocs Olímpics d'estiu de 1908 Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants45 Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  Dates
LocalitzacióFranco-British Exhibition (en) Tradueix (Londres) 51° 30′ 41″ N, 0° 13′ 53″ O / 51.5114°N,0.2315°O / 51.5114; -0.2315 Modifica el valor a Wikidata
Data1908 Modifica el valor a Wikidata

1912 Modifica el valor a Wikidata
Esgrima als
Jocs Olímpics d'estiu de 1908
Esgrima
Espasa homes
Espasa per equips homes
Sabre homes
Sabre per equips homes

 < 1904 1912 > 
Membres de l'equip francès d'espasa, guanyadors de la medalla d'or als Jocs Olímpics de 1908.

L'equip francès, que havia acaparat el podi en la competició individual, fou el vencedor, seguit per l'equip britànic i belga.

Medallistes modifica

Or Plata Bronze
  França[1]
Gaston Alibert
Henri-Georges Berger
Charles Collignon
Eugène Olivier
  Regne Unit[2]
Leaf Daniell
Cecil Haig
Martin Holt
Robert Montgomerie
  Bèlgica[3]
Paul Anspach
Désiré Beaurain
Ferdinand Feyerick
François Rom

Resultats modifica

Play-in match modifica

El primer enfrontament fou una eliminació directa entre el Regne Unit i els Països Baixos

Vencedors Perdedors
País Tiradors Tocats en contra Tocats en contra Tiradors País
  Regne Unit Leaf Daniell
Martin Holt
Robert Montgomerie
Edgar Seligman
7 9 Jetze Doorman
Adrianus de Jong
Alfred Labouchere
George van Rossem
  Països Baixos

Primera ronda modifica

Els vencedors passen a una següent ronda, els perdedors queden eliminats. L'equip que perdi contra el futur campió passa a una repesca.

Vencedors Perdedors
País Tiradors Tocats en contra Tocats en contra Tiradors País
  Itàlia Marcelo Bertinetti
Giuseppe Mangiarotti
Riccardo Nowak
Abelardo Olivier
7 12 Otakar Lada
Vlastimil Lada-Sázavský
Vilém Goppold von Lobsdorf
Vilém Tvrzský
  Bohèmia
  França Gaston Alibert
Bernard Gravier
Alexandre Lippmann
Jean Stern
6 10 Ejnar Levison
Ivan Osiier
Lauritz Østrup
Herbert Sander
  Dinamarca
  Bèlgica Paul Anspach
Désiré Beaurain
Fernand de Montigny
Victor Willems
6 11 Eric Carlberg
Gustaf Lindblom
Henry Peyron
Pontus von Rosen
  Suècia
  Regne Unit Leaf Daniell
Cecil Haig
Martin Holt
Robert Montgomerie
5 13 Jakob Erkrath de Bary
Julius Lichtenfels
August Petri
Georg Stöhr
  Alemanya

Semifinals modifica

Els vencedors passen a la final, mentre el perdedor contra el futur campió passa a una repesca.

Vencedors Perdedors
País Tiradors Tocats en contra Tocats en contra Tiradors País
  França Gaston Alibert
Henri-Georges Berger
Charles Collignon
Eugène Olivier
5 12 Leaf Daniell
Cecil Haig
Martin Holt
Robert Montgomerie
  Regne Unit
  Bèlgica Paul Anspach
Désiré Beaurain
Ferdinand Feyerick
François Rom
8 9 Marcelo Bertinetti
Giuseppe Mangiarotti
Riccardo Nowak
Abelardo Olivier
  Itàlia

Final modifica

El vencedor guanya la medalla d'or, mentre el perdedor s'enfrontarà al guanyador de la repesca per la medalla de plata.

Vencedors Perdedors
País Tiradors Tocats en contra Tocats en contra Tiradors País
  França Gaston Alibert
Bernard Gravier
Alexandre Lippmann
Eugène Olivier
7 9 Paul Anspach
Désiré Beaurain
Ferdinand Feyerick
François Rom
  Bèlgica

Repesca modifica

Dinamarca i el Regne Unit havien perdut contra França, el vencedor final, en els enfrontaments previs. Els dos equips s'enfronten entre ells i el vencedor passar a lluitar per la medalla de plata contra el perdedor de la final.

Vencedors Perdedors
País Tiradors Tocats en contra Tocats en contra Tiradors País
  Regne Unit Leaf Daniell
Cecil Haig
Martin Holt
Robert Montgomerie
8 9 Otto Becker
Ejnar Levison
Ivan Osiier
Herbert Sander
  Dinamarca

Enfrontament per la plata modifica

El vencedor guanya la medalla de plata i el perdedor la de bronze. Els tres darrers combats individuals de l'enfrontament no es van disputar, ja que Bèlgica perdia de 4 i era impossible recuperar la diferència. Segons la norma 50 de la competició la decisió de continuar o no la tenia el capità de l'equip belga, que va decidir no continuar.[4]

Vencedors Perdedors
País Tiradors Tocats en contra Tocats en contra Tiradors País
  Regne Unit Edgar Amphlett
Leaf Daniell
Cecil Haig
Robert Montgomerie
5 9 Paul Anspach
Fernand Bosmans
Fernand de Montigny
François Rom
  Bèlgica

Notes modifica

  1. Jean Stern també va competir amb França en la primera ronda, però no consta com a medallista pel COI. Bernard Gravier i Alexandre Lippmann lluitaren en la primera ronda i en la final, però tampoc estan acreditats.
  2. Edgar Seligman també va competir per l'equip britànic en la primera ronda, però no es troba acreditat pel COI com a medallista. Tampoc es troba reconegut com a medallista Edgar Amphlett, que disputà l'enfrontament per la medalla de plata.
  3. Fernand de Montigny i Victor Willems també va competir per Bèlgica en la primera ronda, però no es troben reconeguts pel COI com a medallistes. Tampoc Fernand Bosmans, que disputà l'enfrontament per la medalla de plata.
  4. Official Report, p. 443

Referències modifica