Falles: diferència entre les revisions

A València existeix la [[Junta Central Fallera]], que organitza i regula tots els festejos. Existeixen moltes categories per a la competició de diferents premis a les falles (general, ingenienginy i gràcia, enllumenamentenllumenat, etc.) i es planten dos tipus de falles, les normals o grans, i les infantils, en correspondència a l'existència d'una fallera major i una fallera major infantil per cada [[casal faller]].

L'origen de la festa es pagà i és semblant al de les [[Revetlla de Sant Joan|Fogueres de Sant Joan]], en el sentit que prové del costum llatí d'encetarde fer fogueres per a donar la benvinguda a la primavera. No obstant això, a la ciutat de València, esta tradició mil·lenària derivà en cremar els trastos vells al final de l'hivern, i en particular els fusters, el dia de Sant Josep, com que és el seu patró. Donat el caràcter jocós dels valencians es començaren a cremar figuretes que representaven persones o fets de l'any anterior. La seua cremada significava l'alliberament d'estos fets o poder acarnissar-se amb ells. La festa va evolucionar a un caràcter més satíric i irònic i els munts de fustes es van convertir a poc a poc en ''monuments'' més elaborats, a on els [[ninot faller|ninots]] (figuretes iròniques) es dissenyaven i pintaven amb antelació. Durant el [[segle XIX]] i fins a la [[Guerra Civil Espanyola]], els monuments van adquirir un caràcter anticlerical i freqüentment molt crític amb el govern local o nacional. De fet, es va voler prohibir les falles en nombroses ocasions, sense èxit. En aquesta època entrà en actiu [[Regino Más]], primer artista faller a passar a la història, i considerat el pare del [[monument faller]] modern. Amb l'arribada de la dictadura de [[Franco]] la festa va perdre gran part del seu sarcasme per la censura, encara que eren de les poques expressions públiques que durant la dictadura es podien i es feien íntegrament en [[valencià]]. Durant este període s'instauraren moltes activitats religioses (per exemple, l'[[ofrena de flors]] a la [[VergeMare de Déu dels DesamparatsDesemparats]]), en principi alienes (i quasi contradictòries amb la festa original), que avui dia són part consubstancial de la festa.

Després de la [[crida]], que es fa unes setmanes abans de començar la festa, quan ja s'ha elegit la nova [[fallera major]], comencen moltes activitats falleres en els casals i per la Junta Central Fallera. No obstant això, és a partir de l'[[1 de març]] que totscada els diesdia (fins al 19 inclòs) es disparen les [[mascletà|mascletades]] a la plaça de l'ajuntament de [[València]]. Els dissabtes a la nit de la setmana de Març tenen lloc la [[Cavalcada del Ninot]] i la [[Cavalcada del Regne]]). A partir del dia de la [[plantà]], molts casals organitzen totscada els diesdia [[despertà|despertades]] sobrecap a les 8 del matí, [[mascletà|mascletades]] sobrecap a la 1-2 del migdia, [[cordà|cordades]] pera les nits. Els dies 17 i 18, a la [[Plaça de la VergeMare de Déu (València)|Plaça de la VergeMare de Déu]], totes les falleres majors i infantils fan una [[ofrena]] de flors a la [[Mare de Déu]] dels DesamparatsDesemparats. L'ajuntament organitza [[focs d'artifici]] (denominats ''castells'') els últimesúltims dies, generalment a la llera del [[riu]] [[Túria]]. La nit del 18 és la nit gran, coneguda com la [[Nit del Foc de València|Nit del Foc]], quan es dispara el castell de focs d'artifici més important (acabada l'ofrena de flors) i es disparen coets i es balla pels carrers fins de bon matí. El dia 19 a la nit és la [[cremà]], es cremen les falles (les infantils a les 22h, la infantil guanyadora a les 23h23 h, les normals a les 24h24 h, i una hora més tard la guanyadora i la de la plaça de l'ajuntamentAjuntament). Acabada la cremà es replega ràpidament i és una nit trista i en la qual es comença ja a pensar en les falles de l'any vinent.

Fitxer:Falla egipcia plorant.jpg|Falla egípcia. Carrer del convent de Jerusalem. 22n premi, secció especial, Falles 2005.