Consell del País Valencià: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Infotaula de banderad'organització|
nom = Consell Preautonòmic del País Valencià|
de=del |
nom = Consell Preautonòmic del País Valencià|
imatge = Senyera valenciana preautonòmica.svg|
ús = 110100|
símbol = historical|
proporció = 3:2|
origen = Consell preautonòmic|
adopció = [[1978]]–[[1980]]<ref>
Decret de 24 d'abril 1979, pel que s'estableix la bandera del Consell del País Valencià ([http://www.docv.gva.es/datos/1979/05/30/pdf/1979_801200.pdf BOCPV núm. 7]).</ref>|
}}
El '''Consell del País Valencià''' fou una institució del [[País Valencià]] aprovat per reial decret de [[17 de març]] de [[1978]] negociat per l'[[Assemblea de Parlamentaris del País Valencià]] amb el govern d'[[Adolfo Suàrez]], i que havia de conduir el País Valencià cap al restabliment d'un autogovern. El primer president en fou [[Josep Lluís Albinyana i Olmos]], del [[PSPV-PSOE]].<ref name="Escriure3">[http://escriurepernocallarres.blogspot.com.es/2014/01/la-batalla-de-valencia-iii.html La Batalla de València (III): De “Una, Grande y Libre” a l’Estat autonómic] article a Escriure per no callar del 10 de gener de 2014</ref>
Linha 39 ⟶ 32:
El president Albinyana adoptà, com a programa d'actuació, els acords entre la [[Junta Democràtica del País Valencià]] i el [[Consell Democràtic del País Valencià]] de juny de [[1976]], a l'hora de constituir la [[Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià]] per al trencament democràtic, que preveien un ''procés propi constituent, amb la creació immediata de la Generalitat provisional'', la ''cooficialitat de les dues llengües'' i la ''clarificació respecte de l'idioma dels valencians i el seu nom'', la ''reorganització democràtica de l'activitat política, econòmica i administrativa'', una Assemblea constituent que ''serà l'encarregada de confeccionar l'[[Estatut d'Autonomia]], que haurà de sotmetre's a votació de tots els valencians en un plebiscit lliure i objectiu'', la ''ruptura sindical'', i restablir ''especials lligams amb Catalunya i les Illes''.
 
La Presidència de la Generalitat provisional impulsa el ''[[Compromís Autonòmic]]'', signat el [[8 d'octubre]] de [[1978]]<ref>Butlletí Oficial del Consell del País Valencià, núm. 4, 1 de novembre de 1978. [http://www.docv.gva.es/datos/1978/11/01/pdf/1978_801178.pdf Consultar text] (PDF).</ref> per [[PSPV]]-[[PSOE]], [[UCD]], [[PCPV]], [[Alianza Popular|Aliança Popular]], [[UDPV]], [[Partit CarlíCarlista (1970)|Partitdel CarlíPaís Valencià]], [[Partit del Treball del País Valencià|PTPV]], [[Organització Revolucionària dels Treballadors|ORT]] i [[PSUPV]], que accepta el marc de la futura [[Constitució espanyola de 1978]] per a assolir ''el màxim d'autonomia, dins del termini més breu'',<ref name="Escriure3" /> una autonomia ''patrimoni de tots, com a un bé comú'' i s'expressa el ''ferm suport al Consell del País Valencià com a autèntic catalitzador de les iniciatives del poble valencià'' i s'insta al Plenari de Parlamentaris per tal que urgentment ''inicie l'elaboració d'un projecte d'Estatut''.
 
El 15 de gener de 1979, un cop aprovada a Constitució espanyola de 1978, els partits signants del Compromís instaren al Consell a la utilització de la via constitucional establerta a l'article 151 i que accelerés l'elaboració del text de l'Estatut ''perquè una volta aprovada la iniciativa autonòmica pel nombre suficient de municipis, després del referèndum, no hi haja demora en la seua presentació davant del Congrés'';<ref>B.O.C.PV, nº 5, 15-I-1979</ref> es comprometen a què, després de les eleccions locals, ''tots els membres de les noves corporacions –Ajuntaments i Diputacions- pertanyents a aquestes forces polítiques (des d'AP i UCD al PT i l'ORT, tot el ventall parlamentari i part de l'extraparlamentari) li donen suport'', al mateix temps que es reclama ja la llei orgànica de referèndum.
Linha 47 ⟶ 40:
Segons l'acord unànime de tots els diputats i senadors del País Valencià abans de l'[[11 d'abril]] de [[1979]] la comissió sotmetrà un avantprojecte d'Estatut al Plenari de Parlamentaris', elaborat d'acord amb la via del 151. Els parlamentaris eixits de les [[eleccions generals espanyoles de 1979|eleccions d'1-M-79]] nomenaren una nova comissió redactora, formada per quatre socialistes ([[Vicente Antonio Sotillo Martí]], [[Alfons Cucó]], [[Antoni Garcia Miralles]] i [[José Vicente Beviá Pastor]]), quatre d'UCD ([[Benjamín Casañ Bernal]], [[Luis Berenguer Fuster]], [[Manuel Broseta]] i [[Roque Calpena Giménez]]) i un comunista ([[Emèrit Bono i Martínez]]); celebraren tres reunions: una al Palau de la Generalitat, una altra a Alacant i una altra de dos dies a [[Peníscola]].
 
Albinyana va convocar la sessió més emblemàtica a la ciutat de [[Morella]] el 29 de desembre de 1978, que no es va celebrar fins al [[9 de gener]] de [[1979]], diada de Sant Julià. En aquella sessió s'acorda, a proposta del President i per unanimitat, l'inici del procés de recuperació de l'autogovern del País Valencià, d'acord amb l'article 151, i es reclama amb urgència de llei de referèndum. Els ajuntaments de [[Picanya]] i [[Bellreguard]] iniciaren el camí, previst a la Constitució, amb la seua petició d'autonomia el [[25 d'abril]] de [[1979]] i en els sis mesos següents s'aconseguí el vot favorable del 99% dels municipis, amb les diputacions, que representaven el 99,9% dels ciutadans, demanant l'autonomia, quan la via del 151 només exigia el 75%.<ref name="Escriure3" /> Els presentaren el [[25 d'octubre]] de [[1979]] al Congrés dels Diputats, per tractar-se d'un procés que implicava la construcció de l'Estat. Així mateix es presenta un avís i còpia al Ministeri per a les Administracions Públiques. Alhora, es treballava per a convocar un referèndum per al [[28 de febrer]] de [[1980]].
 
== La Batalla de València i l'estatut definitiu ==