Revisió del 20:21, 5 març 2017 mostra codi font Independència (discussió \| contribucions) Autopatrullats 30.474 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 20:22, 5 març 2017 mostra codi font Independència (discussió \| contribucions) Autopatrullats 30.474 edits →‎El tardofranquisme i la Transició: el conflicte al voltant de la Senyera Edició següent →
Línia 29: {{Infotaula de bandera\| de=del \| nom = Consell ~~Preautonòmic~~ del País Valencià.\| imatge = Senyera valenciana preautonòmica.svg\| ús = 110100\| símbol = historical\| proporció = 5:3\| origen = Consell ~~preautonòmic~~del País Valencià<ref name="docv"/>\| adopció = [[1978]]–[[1982]]\| }} Línia 52: adopció = No arribà a ser oficial\| }} Quan a finals d'aquest mateix any el president [[Partit Socialista del País Valencià\|socialista]] [[Josep Lluís Albiñana Olmos\|Josep Lluís Albiñana]] va haver d'abandonar el Consell ~~Preautonòmic~~del País Valencià, un dels primers actes del nou president de la [[Unió de Centre Democràtic\|UCD]], [[Enric Monsonís Domingo\|Enric Monsonís]], va ser oficialitzar la Senyera Coronada. L'anterior president, Albiñana, posteriorment cedí el [[25 d'abril]] de [[2014]] a l'[[Institut Joan Fuster]], l'únic exemplar oficial de senyera del COnsell del País Valencià, la que onejà a la Generalitat; també declarà públicament que, l'endemà de la seua dimissió, l'ordenança que l'havia arriat per ordre de Monsonís li'l va regalar, i que se'l va guardar perquè "en l'època hi oferien 30 mil pessetes per cada senyera cremada".<ref>[http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/736088-loctubre-custodiara-la-senyera-preautonomica-que-onejava-a-la-generalitat.html?cca=1 L'Octubre custodiarà la senyera preautonòmica que onejava a la Generalitat]. El Punt Avui, 25 d'abril de 2014</ref> Hui dia aquest exemplar històric de senyera s'exposa públicament a l'[[Octubre Centre de Cultura Contemporània]]. En aquesta situació d'estancament polític i violència va arribar el moment de negociar la redacció de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana\|Estatut d'Autonomia]]. La dreta arribava a la negociació defensant la Senyera Coronada i el nom de Regne de València, mentre l'esquerra defensava la Senyera quatribarrada i el nom País Valencià. Els redactors de l'Estatut nomenats pels diferents partits valencians amb representació parlamentària aplegaren a [[Benicàssim]] a una solució de consens quasi salomònica, bandera amb blau, però amb l'[[Escut del País Valencià\|escut valencià]] a la franja en compte de la corona, i el nom País Valencià. El text consensuat es coneix com l'[[Estatut de Benicàssim]]. L'endemà la UCD declarava per boca d'[[Fernando Abril Martorell\|Abril Martorell]] que no reconeixia l'acord signat pels seus representants, i tot va quedar en orris. Quan en [[1982]] el [[Congrés dels Diputats]] va aprovar oficialment l'Estatut d'Autonomia valencià, l'anomenat ''Estatut de Madrid'', la bandera era la Senyera Coronada i el nom [[Comunitat Valenciana]]. D'aquesta manera, amb una decisió presa a [[Madrid]], el conflicte sobre els símbols valencians quedà obert i mai es va tancar.<ref>Per aprofundir en el conflicte vegeu A. Cucó, ''Roig i blau. La transició democràtica valenciana'', Tàndem, 2002.</ref>

Senyera del País Valencià: diferència entre les revisions