Congrés de Cultura Catalana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 3:
El Congrés es va dedicar a analitzar l'estat de la cultura catalana, en tots els seus àmbits. Va analitzar des de la llengua fins al dret, de l'agricultura a la indústria, de les arts plàstiques fins a l'ordenació del territori, en total es van establir 25 àmbits culturals diferenciats els quals cadascun d'ells va presentar els seus treballs finals a una població dels [[Països Catalans]].
L'esdeveniment del '''Congrés de Cultura Catalana''' va marcar l'inici de la [[Transició democràtica espanyola|Transició]] a Catalunya i als [[Països Catalans]], el qual va mobilitzar a més de 12.000 persones entre experts, acadèmics i ciutadans al voltant del debat sobre com hauria de ser la societat catalana en la democràcia. Durant els dos anys que va durar el Congrés es va treballar per analitzar l'estat de la cultura catalana i per establir un balanç de l'estat cultural dels [[Països Catalans]], on des de cada àmbit es van redactar unes resolucions que incloïen aportacions amb projectes i iniciatives a curt i a mitjà termini, les quals havien de servir pels futurs governs
La importància de la implicació i la participació de les entitats civils d'arreu del territori, així com l'adhesió de molts dels Ajuntaments dels [[Països Catalans]] van permetre el bon desenvolupament del '''Congrés''', ja que moltes sessions de debats, reunions i els diferents actes del '''Congrés''' es varen celebrar a molts pobles i ciutats d'arreu del territori.
Línia 19:
Pel novembre del [[1976]] els coordinadors dels àmbits dels [[Països Catalans]] redactaren la ponència de continguts culturals del Congrés, que posteriorment fou editada en tres volums, i que es pot resumir:
* Quant a la llengua, s'acordà propulsar la normalització lingüística arreu dels Països Catalans a través de la creació de departaments de planificació lingüística i defensar la unitat de la llengua catalana.
* Estimular l'estudi de la història local i reciclar els professors.
* Exigir una política educativa on el català fos la llengua vehicular a l'ensenyament.
* Reforma immediata del dret de cara al restabliment de les institucions
* Disminuir els desequilibris territorials a través d'una nova ordenació política: desaparició de les diputacions i l'estructura provincial
* Promoure un nou model de desenvolupament econòmic que acabi amb els desequilibris territorials.
*
* Creació de l'[[Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana]] per a projectar a l'exterior les conclusions del Congrés
El Congrés denuncià que la política franquista cap als Països Catalans fou «conscientment i persistentment desnacionalitzadora, en un doble vessant de repressió i d'explotació que pot ésser concretat en quatre aspectes fonamentals: política d'asfíxia econòmica, política de drenatge de recursos financers, política de descapitalització científica i tècnica; i política de repressió lingüística i cultural».<ref>{{ref-llibre|cognom=Guimerà i Orts|nom=Josep Àngel|títol=Les polítiques de mitjans de comunicació durant els governs de Jordi Pujol|pàgines=p. 54|lloc=Barcelona|editorial=Proa|any=2014}}</ref> El 15 d'abril del 1977 s'iniciaren els actes de cloenda a [[Perpinyà]] i acabaren el 20 de novembre a Manresa. L'acte solemne de clausura definitiva se celebrà el 8 de desembre de 1977 al [[Palau de Congressos i Exposicions de Barcelona]].
| |||