Joan Estelrich i Artigues: diferència entre les revisions

De família [[tradicionalisme|tradicionalista]], el seu pare fou guàrdia civil.<ref name=cult>{{ref-publicació|cognom=Pagès Jordà|nom=Vicenç|títol=Joan Estelrich, home incòmode|publicació=Cultura (El Punt Avui)|data=23 gener 2015|pàgines=p. 3}}</ref> Cursà els primers estudis a Maó i estudià filosofia i lletres a la [[Universitat de Barcelona]]. S'afilià a les Joventuts de la [[Lliga Regionalista]], influït per [[Francesc Cambó]], de qui fou secretari. A Barcelona fundà la revista ''Quaderns d'Estudis'' (1918), la col·lecció ''Minerva'' i dirigí la [[Fundació Bernat Metge]] (1923-1958), per a la qual traduí una part del volum primer dels ''Discursos'' de [[Ciceró]] (1923) i del segon de la ''Història d'Alexandre el Gran'' de [[Quint Curci Ruf]] (1926). També col·laborà a ''[[La Veu de Catalunya]]''.

 

 

El 1930 intentà amb [[Ferran Valls i Taberner]] la revisió del pensament d'[[Enric Prat de la Riba]], abandonà la identificació entre [[catalanisme]] i [[nacionalisme]] i defensà la reunió de nacionalitats lliures dins un estat complex. Fou diputat a corts de la Lliga per la província de Girona a les [[eleccions generals espanyoles de 1931]], [[eleccions generals espanyoles de 1933|1933]] i [[eleccions generals espanyoles de 1936|1936]], i des del 1933 formà part del consell de govern de [[Lliga Catalana (partit)|Lliga Catalana]] i del [[Front Català d'Ordre]]. El 1936 també fou encarregat d'acostar intel·lectuals catalans i mallorquins, que es traduí en el [[Missatge als mallorquins]] i la [[Resposta als catalans]], i nomenat delegat membre del Consell Interparlamentari a Brussel·les. També fou nomenat delegat espanyol a la Comissió de l'assemblea de la [[Societat de Nacions]].