Feminicidio: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
ja tenim article, no cal anar a fora |
Creada per traducció de la pàgina «Feminicidio» |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Cruces_Lomas_del_Poleo.jpg|miniatura|300x300px|Creus en Llomes del Poliol ([[Ciudad Juárez|Ciutat Juárez]], [[Mèxic]]) en el lloc on van ser oposats 8 cossos de dones en [[1996]].]]
Feminicidio o femicidio és un crim d'odi: l'assassinat d'una dona pel fet de ser [[Dona|dona.]]
El terme ''femicide'' registra esporàdics antecedents d'ús en l'idioma anglès des de començaments del segle XIX, però va començar a difondre's des que [[Diana Russell]] ho utilitzés en 1976 davant el Tribunal Internacional dels Crims contra la Dona, i sobretot des que instal·lés el concepte amb sengles publicacions realitzades en 1990 i 1992.<ref
El terme '''feminicidio''' és d'ús majoritari i està reconegut pel ''[[Diccionario de la lengua española|Diccionari de la llengua espanyola]]'', però en alguns casos s'utilitza el terme femicidio, amb un significat sinònim.<ref /> Algunes persones en canvi fan una distinció entre femicidio i feminicidio, expressant amb el primer l'assassinat d'una dona pel fet de ser dona, i amb el segon, el «conjunt de femicidios en una situació d'absoluta o palesa inactivitat dels Estats per a la persecució i evitació de tals crims».<ref />
== Origen del concepte ==
El primer ús detectat de la paraula anglesa ''femicide'' és el que realitzés en 1801 l'escriptor John Corry, en el llibre ''A satirical view of London at the commencement of the nineteenth century'' (Una visió satírica de Londres en començar el segle dinou). Corry utilitza el terme, no per referir-se a un assassinat, sinó per referir-se a la seducció d'una dona verge per part d'un home casat, amb la qual manté relacions sexuals. El paràgraf en el qual utilitza el concepte diu:{{Citació|This species of delinquency may be denominated ''femicide''; for the monster who betrays a credulous virgin, and consigns her to infamy, is in reality a most relentless murderer!<ref>{{Cita libro |url=https://books.google.com.ar/books?id=K50HAAAAQAAJ |título=A satirical view of London at the commencement of the nineteenth century, by an observer |nombre=John |apellido= Corry |año=1801 |ubicación=Londres |página=60}}</ref>|col2=Esta especie de delincuencia puede ser denominada ''feminicidio''; porque el monstruo que traiciona a una crédula virgen, y la somete a la infamia, es en realidad un asesino despiadado!}}En les dècades de 1970 i 1980 diverses investigadores [[Feminisme|feministes]] van començar a aplicar la [[perspectiva de gènere]] en la [[criminologia]], especialment en l'homicidi, detectant una gran quantitat d'assassinats de dones, a les mans d'homes, per motius relacionats amb la dominació de [[gènere]], que van donar lloc a la publicació de llibres com Crimes against women: the proceedings of the International Tribunal (1982) de Diana Russell i Nicole Van de Vine, Gendercide: the implications of sex selection (1985) de Mary Anne Warren, ''The age of sex crime'' (1987) de Jane Caputi, ''The lust to kill'' (1987) de Deborah Cameron i Elizabeth Frazer i Femicide: the politics of woman killing (1992) de [[Diana Russell]] i Jill Radford.<ref /> En el marc d'aquestes recerques van aparèixer diversos termes en anglès per designar el concepte, com ''femicide'' i ''gendercide'', entre uns altres. D'aquesta manera el concepte de feminicidio es va integrar al bagatge teòric [[Feminisme|feminista]].
L'expressió ''femicide'' va començar a ser utilitzada en espanyol en la segona meitat de la [[Dècada del 1990|dècada de 1990]], traduïda de vegades com feminicidio i de vegades com femicidio.<ref
En 2005 el concepte comença a generalitzar-se en espanyol. Aquest any, la guatemalenca Ana Leticia Aguilar va publicar ''Femicidio... la pena cabdal per ser dona''; la nicaragüenca Ànima Chiara D'Ángelo va publicar el llibre Femicidio, forma extrema de violència domèstica; Lagarde va publicar ''Feminicidio'': justícia i dret; la bancada parlamentària de la [[Unidad Revolucionaria Nacional Guatemalenca|Unitat Revolucionària Nacional Guatemalenca]] (URNG) va publicar Femicidio a Guatemala: Crims contra la humanitat, i a Argentina Silvia Chejter va editar el llibre ''Femicidios i impunitat'' amb treballs de diverses investigadores.<ref
També en 2005 Marcela Lagarde va conèixer a Diana Russell i es va oferir a traduir a l'espanyol el seu llibre Femicide: the politics of woman killing, escrit amb Jill Radford, acordant entre ambdues traduir la paraula ''femicide'' com feminicidio.<ref
Finalment, les paraules feminicidio i femicidio van acabar predominant enfront del terme genericidio.<ref
== Característiques ==
El feminicidio o femicidio defineix un acte de violència extrema contra les dones, en una cultura [[Patriarcat|patriarcal.]] Forma part del concepte més ampli de [[violència de gènere]] en una societat patriarcal. Els científics socials i les normes nacionals i internacionals tenen considerables diferencies punt en la definició sociològica, com en la definició jurídica del terme, diferències que s'estenen als conceptes vinculats de gènere i violència de [[Gènere|gènere.]]
El concepte es va instal·lar a partir de la [[Dècada del 1990|dècada de 1990]] per focalitzar i estudiar una de les expressions més extremes de la [[violència de gènere]], com és l'assassinat de dones, revelant que es tracta un mal global amb mecanismes generalitzats d'impunitat, que aconsegueix proporcions [[Epidèmia|epidémicas]].<ref
El feminicidio no se circumscriu exclusivament a l'acte homicida, sinó que s'estén a un context més complex que inclou la trama social, política, cultural, institucional i econòmica que el propícia, ho encobreix i desplega els mecanismes perquè quedi impune (Monárrez, 2009). Apunta a fer visibles les relacions de poder d'una societat masculinizada, que mitjançant estructura, propaganda, ritus, tradicions i accions quotidianes, reprodueixen la submissió de les dones i estableixen els mecanismes per exercir la [[violència de gènere]] necessària per garantir la seva preservació. Per a [[Pierre Bourdieu]] (2000) actes com matar, violar i torturar, o el desig de dominar, explotar i oprimir, es vinculen directament al temor dels homes de ser exclosos del món dels homes. En el mateix sentit Rita Segato —que inclou en el feminicidio a l'assassinat d'aquelles persones amb cossos feminitzats— ha posat de manifest la relació del femicidio amb la [[masculinitat]] en la societat patriarcal moderna, explicant que es @tratar un títol precari que deu ser permanentment revalidat mitjançant actes de dominació, per demostrar que cada home adhereix i reprodueix els valors de supremacia del gènere masculí i la [[Heteronormativitat|heteronormatividad]], baix pena d'exclusió de l'estatus viril, enviant alhora missatges de violència il·limitada de tipus [[Màfia|mafiós]] a tota la comunitat, que conformen una "pedagogia de la crueltat".<ref
Per Lagarde (2006), «En el marc de la supremacia patriarcal de gènere dels homes [...] com un mecanisme de control, subjecció, opressió, càstig i agressió nociva que al seu torn genera poder per als homes i les seves institucions formals i informals. La persistència patriarcal no pot sostenir-se sense la violència que avui denominem de gènere».
Les dones entre els 15 i els 44 anys tenen una major probabilitat de ser mutilades o assassinades per homes que de morir de càncer, malària, accidents de trànsit o guerra combinats.<ref />
D'acord al Centre de Ginebra per al Control Democràtic de les Forces Armades (DCAF) entre 113 i 200 milions de dones desapareixen demogràficament.<ref />
Aquesta bretxa és el resultat de diversos mecanismes:
Linha 43 ⟶ 38:
* [[Violència domèstica]] o de gènere.
* Mitjançant la [[incineració]] del cos.
Això implica que cada any entre 1,5 i 3 milions de dones de tota edat són víctimes de la [[Violència de gènere|violència de gènere.]]
=== Diferències entre homicidi i feminicidio ===
Isabel Claudia Martínez Álvarez va sistematitzar les diferències entre l'homicidi i el feminicidio.<ref
* Existeix un ben jurídic tutelat, la vida.
* És instantani, és a dir, són excepcionals les accions fora de temps a la comissió del delicte.
Linha 65 ⟶ 59:
== Observatori mundial contra el feminicidio ==
Al setembre de 2016 al final de l'Assemblea General de l'ONU, la seva relatora per a la Dona, Dubravka Simonovic, va demanar formalment el “establiment a nivell mundial, nacional i regional d'un observatori contra el feminicidio i observatoris sobre la violència contra la dona” que ja havia proposat el 25 de novembre de 2015. Simonovic va rebre el respatller explícit a aquesta iniciativa del [[Convenció sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona|Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació contra la Dona]] (CEDAW), de la relatora especial sobre els drets de les Dones de la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH), Margarette May Macaulay, de la seva homòloga per a les dones a Àfrica, Lucy Asuagbor, i d'altres organismes internacionals.<ref
== Feminicidios per països ==
=== Argentina ===
Teresa Peramato Martín, en ''
▲''.</ref>{{Citació|[[Marcela Lagarde]] definió el acto de asesinar a una mujer, sólo por el hecho de su pertenencia al sexo femenino, como "feminicidio", pero intentando dar a este concepto un significado político para denunciar la inactividad, con claro incumplimiento de las convenciones internacionales, de los Estados, en una lucha eficaz, contundente, seria e inflexible contra estos brutales crímenes y sus autores, y , así, eligió la voz feminicidio para denominar al conjunto de hechos que contienen los crímenes y las desapariciones de mujeres cuando concurra, el silencio, la omisión, la negligencia, la inactividad de las autoridades encargadas de prevenir y erradicar estos crímenes.<ref name="TPM"></div>
Hay feminicidio cuando el Estado no da garantías a las mujeres y no crea condiciones de seguridad para sus vidas en la comunidad, en el hogar, ni en el lugar de trabajo, en la vía pública o en lugares de ocio.<ref name="TPM"></ref>
En la misma línea, pero ampliando aún más el concepto al incluir bajo tal terminología no sólo la muerte dolosa sino otros actos de violencia previa, Julia Monárrez dice que «El feminicidio comprende toda una progresión de actos violentos que van desde el maltrato emocional, psicológico, los golpes, los insultos, la tortura, la violación, la prostitución, el acoso sexual, el abuso infantil, el infanticidio de niñas, las mutilaciones genitales, la violencia doméstica y toda política que derive en la muerte de las mujeres, tolerada por el Estado».<ref name="TPM"></ref>
Teniendo en cuenta lo anterior, es evidente que estamos ante términos complementarios siendo el Feminicidio, el homicidio o asesinato de la mujer por el simple hecho de pertenecer al sexo femenino y Feminicidio, el conjunto de feminicidios, en una situación de absoluta o patente inactividad de los Estados para la persecución y evitación de tales crímenes.<ref name="TPM"></ref>
A este último concepto se están refiriendo las diferentes Organizaciones internacionales cuando al definir la violencia de género se refieren a la violencia tolerada o perpetrada por el Estado y sus agentes.<ref name="TPM"></ref>|Teresa Peramato Martín}}
=== Canadà ===
També hi ha sospites que hi ha feminicidio entre les dones indígenes canadenques. Cinc-centes dones aborígens han estat declarades com desaparegudes o han estat assassinades des de 1980, un nombre desproporcionat si es té en compte el reduït de la població indígena [[Canadà|canadenca.]] Estudis sociològics expliquen que aquestes dones són vistes com a blanc fàcil per a la violència perquè la seva raça les situa en el més baix de la jerarquia social[cita {{Citació necessària
=== Hondures ===
{{Vegeu també|Feminicidios en Honduras}}[[Hondures]] presenta la taxa d'homicidis més alta del planeta a causa que el 90 % dels casos no són investigats, a causa d'això és un dels països amb els nivells més alts de feminicidios, entre 2002 i 2013 van ser assassinades 3923 dones.<ref />
=== Mèxic ===
Linha 102 ⟶ 94:
Si entre l'actiu i la víctima va existir una relació sentimental, afectiva o de confiança; de parentiu, laboral, docent o qualsevol que impliqui subordinació o superioritat, i s'acredita qualsevol dels supòsits establerts en les fraccions anteriors, s'imposaran de trenta a seixanta anys de presó."
Per a l'Observatori Ciutadà Nacional sobre Feminicidio de Mèxic, el feminicidio es refereix a l'assassinat de dones per part d'homes que les maten pel fet de ser dones.<ref
=== Perú ===
A Perú, els estudis sobre el concepte feminicidio van ser iniciats per les organitzacions feministes. En aquest article, Liz Melendez, directora del Centre de la dona peruana, Flora Tristán, fa un repàs dels treballs promoguts des de la societat civl, que van conduir a la tipificació del feminicidio com a delicte autònom (i la seva recent modificació amb ampliació de penes pel victimario), la seva prevenció i tractament punitiu.
Actualment al país es compta amb estadístiques oficials, que evidencien la magnitud del problema. Segons el Ministeri Públic, entre el 2009 i 2010, es van registrar 283 Feminicidios; i entre gener i juliol del 2011, es van perpetrar 48. Prop del 70 % d'aquests crims corresponen a feminicidio íntim. Així mateix, el Ministeri de la Dona i Poblacions Vulnerables (MIMP), informa de forma periòdica els casos que es presenten i els resultats poden observar-se en el següent quadre: [cita {{Citació necessària
'''Tipus de violència contra la dona'''
Linha 114 ⟶ 106:
== Legislació i jurisprudència per països ==
=== Argentina ===
[[Fitxer:Marcha_Ni_una_menos_1.JPG|miniatura|200x200px|3 de juny de 2015: multitudinària protesta contra el feminicidio a Buenos Aires.]]
En 2009 es va sancionar la llei 26.485 per Prevenir, Sancionar i Eradicar la Violència contra les Dones en els Àmbits en què es Desenvolupin les seves Relacions Interpersonals.<ref
El 14 de novembre de 2012 el Congrés va sancionar la llei 26.791 creant el delicte de feminicidio com a causal autònoma de l'homicidi agreujat, tipificant-ho com l'homicidi realitzat contra "una dona quan el fet sigui perpetrat per un home i mitjançant violència de gènere".<ref
=== Bolívia ===
[[Evo Morales]], [[president de Bolívia]] va promulgar el [[9 de març]] de 2013 la llei 348 que castiga el delicte de feminicidio de fins a 30 anys de presó sense dret a [[Indult|indult.]]
=== Xile ===
Linha 126 ⟶ 120:
=== Equador ===
En 2014, l'Assemblea Nacional de l'Equador va donar el vistiplau al nou codi penal denominat Codi Orgànic Integral Penal, on inclou aquest neologisme de la violència cap a la dona. "Article 141.- Feminicidio. La persona que com a resultat de relacions de poder manifestades en qualsevol tipus de violència de mort a una dona pel fet de ser-ho o per la seva condició de gènere, serà sancionada amb pena privativa de llibertat de vint-i-dues a vint-i-sis anys."
=== Mèxic ===
En aquesta sentència, l'alt tribunal defineix el feminicidio com a «homicidi de dona per raons de gènere». La condemna no es limita als cinc casos denunciats sinó que inclou una sèrie de deures imposats a l'Estat mexicà per investigar i impedir els feminicidios al seu territori.▼
{{Vegeu també|Feminicidios en Ciudad Juárez|Ciudad Juárez}}El 16 de novembre de 2009, la Cort Interamericana de Drets Humans va pronunciar una sentència considerada exemplar sobre l'assassinat en 2001 de diverses joves mexicanes de Ciutat Juárez.<ref /> Aquell any van ser descoberts en un lloc conegut com a «camp cotoner» els cadàvers de Claudia González, de 20 anys, Esmeralda Herrera, de 15 anys, i Laura Berenice Ramos, de 17 anys, al costat de les restes d'altres cinc dones que no van poder ser identificades. Els cossos mostraven signes que les dones havien estat violades amb extrema crueltat. Enfront de la indiferència i al desinterès de les autoritats mexicanes per investigar aquestes morts, l'advocada de les famílies va portar el cas a la Cort Interamericana de Drets Humans. Vuit anys més tard, la Cort va condemnar per primera vegada en la Història a un país, Mèxic, per considerar-li responsable de feminicidio. Ho va declarar «culpable de violentar el dret a la vida, la integritat i la llibertat personal, entre altres delictes» així com culpable de «no investigar adequadament» les morts.<ref />
▲En aquesta sentència, l'alt tribunal defineix el feminicidio com a «homicidi de dona per raons de gènere». La condemna no es limita als cinc casos denunciats sinó que inclou una sèrie de deures imposats a l'Estat mexicà per investigar i impedir els feminicidios al seu territori.<ref />
La Cort, va utilitzar l'expressió «homicidi de [[dona]] per raons de gènere» i no el terme «feminicidio» i va considerar que no és necessari ni possible pronunciar-se de manera definitiva sobre quins homicidis de dones en Ciutat Juárez des de 1993, constitueixen homicidis de dones per raons de gènere, més enllà dels homicidis de les tres víctimes del present cas. Per aquesta raó, es va pronunciar davant els casos de Ciutat Juárez com a homicidis de dones, encara que entengui que alguns o molts d'aquests puguin haver estat comesos per raons de gènere i que la majoria han ocorregut dins d'un context de [[violència contra la dona]].<ref>cfr, Corte Interamericana de Derechos Humanos, “Caso González y otras, Campo Algodonero” VS. México Sentencia de 16 de noviembre de 2009 (excepción preliminar, fondo, reparaciones y costas)"., punto 1.6. Sobre el alegado feminicidio, Numeral, 143 a 145, pp. 41 y 42.</ref> Fins i tot la Comissió no va qualificar els fets ocorreguts en Ciutat Juárez com el que actualment es reconeix com feminicidio, només els representants de les víctimes, van expressar que els homicidis i desaparicions de nenes i dones en [[Ciudad Juárez|Ciutat Juárez]], són la màxima expressió de la [[Violència contra la dona|violència misógina]], per la qual cosa van al·legar que aquesta violència s'ha conceptualitzat com “feminicidio”.<ref>cfr. Corte Interamericana de Derechos Humanos,“Caso González y otras, Campo Algodonero” VS. México Sentencia de 16 de noviembre de 2009 (excepción preliminar, fondo, reparaciones y costas)", punto 1.6. Sobre el alegado feminicidio, Numeral 137 y 138 pp. 41.</ref>▼
▲La Cort, va utilitzar l'expressió «homicidi de [[dona]] per raons de gènere» i no el terme «feminicidio» i va considerar que no és necessari ni possible pronunciar-se de manera definitiva sobre quins homicidis de dones en Ciutat Juárez des de 1993, constitueixen homicidis de dones per raons de gènere, més enllà dels homicidis de les tres víctimes del present cas. Per aquesta raó, es va pronunciar davant els casos de Ciutat Juárez com a homicidis de dones, encara que entengui que alguns o molts d'aquests puguin haver estat comesos per raons de gènere i que la majoria han ocorregut dins d'un context de [[Violència contra la dona|violència contra la dona.]]
A [[Perú]] la violència contra la dona va en augment. En 2014 va ocupar el segon lloc en feminicidios a Amèrica Llatina segons un informe de la [[Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib|Cepal.]]<ref> «[http://peru21.pe/actualidad/peru-ocupa-segundo-lugar-feminicidios-america-latina-2203520 El Perú ocupa el segundo lugar en feminicidios en América Latina]». , 08-11-2014 [Consulta: 19 abril 2017].</ref> En el 2012, segons el Ministeri de la Dona, es van registrar 174 casos de feminicidio o temptativa de feminicidio, el 2015 la xifra va augmentar a 293 casos i en el 2016 la xifra a meitat de l'any en ascendia a 172. A aquesta data es calcula que tots els dies hi ha prop de 16 violacions i una dona és copejada o assassinada per la seva parella.<ref> «[http://www.americatv.com.pe/noticias/actualidad/feminicidio-peru-se-han-registrado-172-casos-este-ano-2016-n240269 Feminicidio en el Perú: se han registrado 172 casos en este año]».  [Consulta: 19 abril 2017].</ref>▼
=== Perú ===
Amb freqüència les agressions i assassinats es produeixen amb impunitat. Així ho va denunciar la Ministra de la Dona Marcela Huaita Alegre que es va reunir amb el President del Poder Judicial després de les lleus condemnes que van rebre els agressors de les joves Cindy Arlette Contreras i Lady Guillén, ambdues víctimes de violència i que es van convertir en dos casos especialment mediàtics.<ref> «[http://www.americatv.com.pe/noticias/actualidad/ministra-mujer-se-reune-presidente-poder-judicial-n239882 Huaita: "El feminicidio no solo ocurre cuando hay una relación de pareja"]».  [Consulta: 19 abril 2017].</ref> La impunitat va ser el centre de la campanya #NiUnaMenos contra la violència cap a la dona i en la marxa celebrada a l'agost de 2016 per detenir la violència contra la dona.<ref> «[http://www.americatv.com.pe/noticias/redes-sociales/niunamenos-periodistas-america-noticias-y-canal-n-se-suman-campana-contra-violencia-genero-n239934 #NiUnaMenos: América Noticias y Canal N se suman a campaña contra la violencia de género]».  [Consulta: 19 abril 2017].</ref>▼
▲A [[Perú]] la violència contra la dona va en augment. En 2014 va ocupar el segon lloc en feminicidios a Amèrica Llatina segons un informe de la [[Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib|Cepal.]]<ref
▲Amb freqüència les agressions i assassinats es produeixen amb impunitat. Així ho va denunciar la Ministra de la Dona Marcela Huaita Alegre que es va reunir amb el President del Poder Judicial després de les lleus condemnes que van rebre els agressors de les joves Cindy Arlette Contreras i Lady Guillén, ambdues víctimes de violència i que es van convertir en dos casos especialment mediàtics.<ref
== Polèmica sobre el paper dels mitjans de comunicació ==
En 2012, l'organització Periodistes d'Argentina en Xarxa per una Comunicació No Sexista va elaborar un decàleg per al tractament de la violència cap a les dones, que entre altres recomanacions inclou: parlar de femicidio en lloc de crim passional —cap passió justifica la violència—, evitar la informació morbosa amb detalls innecessaris de com es va produir l'homicidi, donar telèfons on demanar ajuda i informar-se de la problemàtica i contextualitzar el tema donant a conèixer que no es @tratar crims excepcionals, sinó que són la conseqüència d'una matriu cultural, on la discriminació cap a les dones és el brou de cultiu que afavoreix la violència masclista.<ref
Entre alguns especialistes i periodistes es debat si la difusió mediàtica dels feminicidios produeix un efecte contagio com igual que s'ha debatut amb els suïcidis.[cita {{Citació necessària
En 2015 la investigadora espanyola Isabel Marzabal Manresa va assegurar que "s'amplia significativament la probabilitat que es produeixi un nou assassinat de parella en els deu dies següents a aparèixer en els mitjans de comunicació la informació d'un altre o uns altres anteriors". La publicació de feminicidios, conclou Marzábal, permet als potencials victimarios aprendre i assimilar la conducta de “matar a la seva parella o expareja”, de manera tal que en "una situació de tensió, pot ser que es dugui a terme el fatal desenllaç", o afeblint "inhibicions que, en altres circumstàncies, haurien pogut impedir la comissió de l'assassinat (per exemple, la por a les conseqüències)". Marzábal Manresa va concloure també que el 91,5 % de les notícies periodístiques no informa sobre les conseqüències judicials del fet; que la víctima sol ser més identificada que el seu agressor, incloent en molts casos dades com el domicili i el lloc de treball; que les notícies solen incloure dades morboses que introdueixen confusió en la comprensió del fenomen; que els mitjans solen incloure detalls atenuants; que el recurs dels mitjans a professionals del Dret redueix considerablement les imprecisions i augmenta la comprensió del fet. Marzábal flama també l'atenció sobre l'"efecte narcotizante" i l'"efecte imitació" dels mitjans de comunicació en matèria de violència de gènere.<ref
== Vegeu també ==
Linha 170 ⟶ 164:
=== En espanyol ===
* Bidaseca, Karina, 2015, ''Escrits en els cossos racializados.'' Llengües, memòria i genealogies (pos)colonials del feminicidio. Col
* Bourdieu, Pierre, 2000, ''La dominació masculina.'' Madrid. Anagrama
* Devalle, Susana B.C., 2000, Violència: estigma del nostre segle, en Devalle Susana B.C. (comp.), Poder i cultura de la violència, El Col·legi de Mèxic, Mèxic, pàg. 15-31.
Linha 189 ⟶ 183:
* Procuraduría General de Justícia de l'Estat/Subprocuraduría Zona Nord, ''Homicidis comesos en perjudici de dones en Ciutat Juárez'', Chihuahua en el període de 1993-1998, Esbrinaments previs.
* Poulantzas, Nicos, 1977, Les classes socials, en Raúl Benítez Zenteno et al., ''Les classes socials'' a Amèrica Llatina, Segle XXI, Mèxic, pàg. 96-126.
* Russell, Diana i Harmes, Roberta A. (2006) Feminicidio: una perspectiva global. UNAM<ref />
=== En anglès ===
Linha 208 ⟶ 202:
* Domingo, Chris, 1992, What the White Man Won’t Tell Us: Report from the Berkeley Clearinghouse on ''[http://www.dianarussell.com/f/femicde(small).pdf Femicide]'', en Femicide: The Politics of Woman Killing, Twayne Publishers, Nova York, pàg. 195-202.
* Dworkin, Andrea, 1997, ''Life and Death'', Free Press, Nova York.
*  ''Falta indicar la publicació [[Categoria:Pàgines amb error de referències sense títol]]''. (en anglès). 24 de novembre de 2005.
* Gibson, Lisa. “Innocence and purity vs. deviance and immorality: the spaces of prostitution in Nepal and Canada” Institute of Development Studies, University of Sussex, Brighton. DT. Thesis. September 2003
* Gunder Frank, Andre, 1999, ''A testimonial contribution to the 25th Anniversary Issue of Social Justice'', Social Justice, estiu, vol. 26, núm. 2, pàg.1-15.
Linha 228 ⟶ 222:
* [http://www.ibiblio.org/rcip//sbh.html Rap Survivor Bashing as a bias crime or hate crime]
; En francès
* [[:fr:RISAL|RISAL]], ''[http://risal.collectifs.net/article.php3?id_article=1083&var_recherche=f%E9minicide Mexique]'' : Femmes perdues dans l’arrière-cour de Satan (2004)
; En alemany
* [http://www.femicide.de Estudi teòric-pràctic del Grup Gender-Studies a Berlín]
<references />
[[Categoria:Dret penal]]▼
[[Categoria:Discriminació de la dona]]
▲[[Categoria:Dret penal]]
[[Categoria:Violència]]
| |||