Societat del risc: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
referencies
referencies
Línia 6:
 
=== Risc ===
S'entenen els riscos, no només com les conseqüències de l'aprofitament de la natura, sinó, essencialmen,t com els problemes que deriven del desenvolupament tècnic-econòmic en un període de [[globalització]] creixent. En paraules d'Ulrich Beck: "Són riscos de la modernització" (Beck, 1998 p. 28). La nova estructuració social comporta una [[individualització]] de la desigualtat social. Prenen importància els riscos derivats del desenvolupament: els de caràcter ecològic amb conseqüències socials, polítiques i culturals. (Beck, 1998).<ref>{{Ref-llibre|cognom=Ulrich.|nom=Beck,|títol=La sociedad del riesgo : hacia una nueva modernidad|url=https://www.worldcat.org/oclc/38863110|edició=|llengua=|data=1998|editorial=Paidós|lloc=Barcelona|pàgines=30|isbn=8449304067}}</ref>
 
Segons Beck, el risc –entès com a dany futur derivat de decisions presents– no és, en definitiva, alguna cosa nova, exclusiu de la modernitat. Només, des d'aquest punt de vista, els riscos, efectivament, pareixen haver existit sempre. (Beck, 1998). Per tenir un concepte de risc, no n'hi ha prou en diferenciar-lo de tot allò que no es considera risc (cases, finestres, miracles, etc.), sinó que és necessari saber que es troba a l'altre costat d'aquest concepte. Per una banda, està la distinció "risc / seguretat", aquesta dicotomia constitueix la forma del concepte de risc, ja que la seguretat és l'antònim del risc. Així, tot el que no és segur es considera riscós i viceversa. Per l'altra banda, pot definir-se el risc a partir de la forma "risc / perill". (Galindo, 2015). En paraules de [[Niklas Luhmann|Luhmann]], aquesta distinció: "suposa (i així es diferència, precisament, d'altres distincions) que existeix inseguretat en relació amb danys futurs. Es presenten, llavors, dos possibilitats. Pot considerar-se que el possible dany és una conseqüència de la decisió, és a dir, s'atribueix a la decisió. Aleshores, parlem de risc i, concretament, del risc de la decisió o bé, es jutgi que el possible dany és provocat en forma externa, és a dir, se li atribueix a l'entorn. En aquest cas parlem de perill" (Luhmann, 2006, p.17). Per aquest autor, el perill es converteix en risc quan la societat és conscient d'aquest determinat perill i, per tant, pot prendre la decisió de tenir possibilitats de patir aquest risc o no.
Línia 23:
El saber, la informació i la capacitat d’utilitzar-la es converteixen, avui en dia, en unes armes molt poderoses pel desenvolupament, tant social, com personal. [[Educació|L’educació]], davant d’aquest tipus de societat, ha d’acceptar la missió de potenciar i donar noves habilitats i capacitats que permetin a la persona una anticipació als canvis d’una possible intervenció social, personal o tecnològica. La persona també ha de ser capaç d’aconseguir temps i espai per poder trobar millors solucions davant d’un problema o d’un perill. S’ha de mantenir en un estat d’alerta i ser molt crític amb la societat en la qual intervé.
 
Luhmann (1996)<ref>{{Ref-llibre|cognom=Niklas.|nom=Luhmann,|títol=Teoría de la sociedad y pedagogía|url=https://www.worldcat.org/oclc/34840758|edició=1. ed|data=1996|editorial=Paidós|lloc=Barcelona|isbn=9788449302169}}</ref> considera que la noció de progrés i la divisió social, pròpia de l'educació moderna, van marcar el vincle dels [[sistemes educatius]] i econòmics, ja que l'economia capitalista es va veure forçada a adquirir del sistema educatiu i no de la naturalesa les capacitats humanes necessàries per al treball industrial. A causa d'aquest vincle, l'educació i l'economia es regeixen, tant en el nivell quantitatiu com a qualitatiu, per la lògica econòmica pròpiament dita. Aquesta vinculació va enfortir la insuficiència dels models educatius de fonamentació moral, idealista i normativa. (Luhmann, 1996).
 
La societat del risc i el liberalisme estan dintre de l'aula i tenen el potencial d'envair la classe. L'educació ha estat persuadida a través dels grans relats de l'estat-nació, la industrialització, el creixement, el progrés i el desenvolupament. La societat del risc i la individualització reforcen en l'educació cada vegada més aquesta responsabilitat individual i l'autonomia. L'individu no és lliure de fer la seva elecció, en canvi, està obligat a triar dintre de circumstàncies altament limitades. Per aquestes raons, la millora de les oportunitats de vida sota les condicions de la societat del risc ja no està lligada al desenvolupament social o comunitari, sinó en la cerca individual de l'educació. Per tant, els riscos d'assistir i no assistir a la universitat recauen sobre el propi l'individu. Això ha d'analitzar-se també, dintre d'un context de desigualtat associat amb l'assoliment de l'educació i la capacitació, juntament amb la realitat del treball precari i la desigualtat de les oportunitats de vida.(Uluorta & Quill, 2009)
Línia 31:
Els conflictes inherents a la [[individualització]], la societat del risc i el canvi accelerat i els seus efectes col·laterals latents, fa temps, van ingressar a les aules. La [[violència domèstica]], la descomposició de la família tradicional, la [[violència masclista]], la legitimació creixent en la nostra cultura de la violència per la violència, l'abandó i l'[[abús sexual infantil]], la diversitat d'arranjaments familiars, la pressió del món del treball, l'avanç vertiginós de les noves [[tecnologies de la informació i la comunicació]], l'impacte de la globalització als països i sectors socials més pobres i vulnerables, les addiccions, la destrucció de la naturalesa a escala planetària, els perills inherents al canvi climàtic i la creixent inequitat mundial en la distribució de l'ingrés, només per esmentar alguns dels problemes socials més urgents, obliguen a l'educació a replantejar-se des dels seus fonaments, en tant institució clau en el nou context social. Prova d'això són les preocupacions i temàtiques dels últims fòrums i conferències mundials sobre educació, en particular, el Fòrum sobre l'Educació de Dákar (UNESCO, 2000).
 
L'educació ha de permetre el pensament crític, reflexiu, creatiu i socialment responsable, que faci factible una reorientació de l'economia globalitzada i redirigint cap a formes menys autodestructives i inequitatives en els nivells personals, socials, econòmics, polítics i ecològics. Des del punt de vista de la teoria de la modernitat reflexiva, això suposa que l'educació ha de jugar un paper explícit en el procés d'administració de la fase industrial en extinció, en suplir espais d'estabilitat i certitud en un context on imperen la inseguretat i la falta d'equilibri, especialment per a nens, nenes i joves. Superar la visió tecnocràtica de la pedagogia que va imperar al llarg del segle XX sembla ser el principal repte de l'educació en l'era de la modernitat reflexiva. L'educació com a institució del futur haurà d'atendre les necessitats socials de la modernitat reflexiva d'avui: la societat del risc, la individualització com a forma social i, la reflexió i la reflexivitat (Salas Madriz, 2006).<ref name="redalyc">{{Ref-publicació|cognom=Madriz|nom=Flora Eugenia Salas|article=Las teorías de la Modernidad Reflexiva y de los Sistemas Sociales: aportes a la comprensión de las macrotendencias de la educación contemporánea|publicació=Revista Educación|llengua=es|url=http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=44030206|volum=30|exemplar=2|data=2006|pàgines=83–99|issn=0379-7082}}</ref>
 
== Poder, saber i risc ==
Línia 41:
 
== Gènere i risc ==
L'enfocament del risc social enllaçat amb les relacions, existents actualment, entre dones i homes, dins i fora de la família, aborda la temàtica del gènere, analitzant el paper de la dona, la qual, degut als canvis experimentats en la vida actual, és cada vegada més autònoma i independent, fet que pot representar un risc real per a les relacions de família, segons Ulrich. (Beck (1986).<ref>{{Ref-publicació|cognom=Ulrich|nom=Beck|article=La sociedad del riesgo|publicació=Hacia una nueva modernidad|url=|data=1986|pàgines=19}}</ref>
 
Generalment, la categoria de "societat de risc" és una construcció social formada per complir determinades funcions que, caldria analitzar i aprofundir. Aquest plantejament és molt important, ja que el gènere en si (femení o masculí) també és una construcció social. La dualitat entre home i dona ens fa veure l’un i l’altra com a éssers amb característiques físiques, intel·lectuals i sentimentals oposades o diferents, que deixen en una posició de regalia a moltes dones que han tingut la possibilitat d’escollir el què desitgen o el què més els convé. Això evidencia que la desigualtat entre gèneres segueix sent evident.
Línia 64:
 
== La familia en la Modernització Reflexiva ==
Al llarg del segle XX, fins avui, a Occident s'afavoreix la participació de la dona en la vida política, social, científica i econòmica, però això ha incidit en canvis profunds en l'estructura familiar tradicional i en els rols establerts des de llavors per a les dones. El desencadenament d'esdeveniments no previstos i no desitjats, vinculats a l'increment en els drets de les dones, en quant a les seves funcions en la trama social tradicional, van provocar una fallida en les premisses de la família, les relacions de parella, la maternitat, el treball femení i els drets i desitjos de les dones. (Salas Madriz, 2006).<ref name="redalyc">{{Ref-publicació|cognom=Madriz|nom=Flora Eugenia Salas|article=Las teorías de la Modernidad Reflexiva y de los Sistemas Sociales: aportes a la comprensión de las macrotendencias de la educación contemporánea|publicació=Revista Educación|llengua=es|url=http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=44030206|volum=30|exemplar=2|data=2006|pàgines=83–99|issn=0379-7082}}</ref>
 
Ulrich Beck, Elisabeth Beck-Gernsheim i Anthony Giddens tracten la problemàtica de la [[família]] en el context de la modernitat reflexiva. Per això, exploren les possibilitats de l'amor de parella en l'era de la [[individualització]] i, en conseqüència, de l'amor com a fonament d'expectatives individuals, la satisfacció de les quals queda determinada pel desig, interès i interessos d'un altre.