Carles Puigdemont i Casamajó: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida Categoria:Diputats al Parlament Europeu en representació d'Espanya (2019-2024) usant HotCat |
mCap resum de modificació |
||
Línia 4:
Nascut a [[Amer]] ([[Selva|la Selva]]) es va iniciar al periodisme en diversos mitjans comarcals. Més tard va esdevenir director de l'[[Agència Catalana de Notícies]], així com del setmanari ''[[Catalonia Today]]''. Militant de [[Convergència i Unió]] (CiU) des del [[1983]], començà la seva carrera política el [[2006]], quan fou elegit [[diputat]] al [[Parlament de Catalunya|Parlament]] per CiU. El [[2011]] fou elegit [[Llista d'alcaldes de Girona|alcalde de Girona]], ciutat on feia anys que vivia, després de guanyar les [[Eleccions municipals espanyoles de 2011|eleccions municipals]] celebrades el mateix any. Quatre anys després es va convertir en president de l'[[Associació de Municipis per la Independència]]. El 10 de gener de 2016 va ser investit president de la Generalitat de Catalunya (el cent trentè) pel [[Parlament de Catalunya]]<ref>{{Ref-web|url = http://www.parlament.cat/web/actualitat/noticies/index.html?p_id=269759854|títol = El Parlament investeix Carles Puigdemont president de la Generalitat| consulta = 11 gener 2016|llengua = | editor = Parlament de Catalunya|data = 10 gener 2016}}</ref> gràcies a l'acord dut a terme el dia abans entre [[Junts pel Sí]] i la [[Candidatura d'Unitat Popular|CUP]] i en el qual es va anunciar que substituiria [[Artur Mas i Gavarró|Artur Mas]] com a president de la Generalitat a canvi de garantir l'estabilitat parlamentària al Govern.<ref name="acord">{{Ref-web|url = http://www.vilaweb.cat/noticies/junts-pel-si-i-la-cup-tanquen-un-acord-per-a-tirar-endavant-la-legislatura/|títol = Junts pel Sí i la CUP tanquen un acord per a dur endavant la legislatura| consulta = 9 de gener de 2016|llengua = | editor = VilaWeb|data = }}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/290090/ca/president-mas-faig-aquest-servei-perque-tinc-present-linteres-pais-per-qualsevol-altre.do|títol = President Mas: "Faig aquest servei perquè tinc present l'interès del país per sobre de qualsevol altre"| consulta = 9 de gener de 2016|llengua = | editor = Generalitat de Catalunya|data = 9 de gener de 2016}}</ref> El [[14 de gener]] del mateix any va presentar el seu nou [[Govern de Catalunya 2016-2017|Govern de la Generalitat]]. Es va associar al [[Partit Demòcrata Europeu Català|Partit Demòcrata]] el 10 de juliol del 2016.
El seu govern va promoure un [[Referèndum sobre la independència de Catalunya|referèndum sobre la independència]] l'[[1 d'octubre]] de [[2017]]. El [[28 d'octubre]] del mateix any el [[Govern d'Espanya|govern espanyol]], a l'empara de l'[[Article 155 de la Constitució espanyola de 1978|article 155 de la Constitució Espanyola]], va destituir-lo del seu càrrec, conjuntament amb els consellers del seu govern, una decisió que no acceptaren ni ell ni els membres del Govern.<ref>{{Ref-web|url=http://www.elnacional.cat/ca/politica/govern-declaracio-mante-president_206955_102.html|títol=El Govern fa pública la declaració i manté que Puigdemont és el president|consulta=1 novembre 2017|llengua=|editor=El Nacional|data=28 octubre 2017}}</ref> El mateix dia, el [[Parlament de Catalunya|Parlament]] [[República Catalana (2017)|havia declarat formalment]] la independència.<ref>{{Ref-web|url=https://www.boe.es/boe/dias/2017/10/27/pdfs/BOE-A-2017-12327.pdf|títol=Disposición 12327 del BOE|consulta=28 10 2017|llengua=castellà|editor=Gobierno de España|data=27 octubre 2017}}</ref> El 30 d'octubre de 2017 Puigdemont marxà a [[Brusseŀles|Brussel·les]] juntament amb quatre consellers del seu govern, [[Clara Ponsatí i Obiols|Clara Ponsatí]], [[Antoni Comín i Oliveres|Antoni Comín]], [[Lluís Puig i Gordi|Lluís Puig]] i [[Meritxell Serret i Aleu|Meritxell Serret]].<ref name=":8">{{Ref-publicació|article=Puigdemont y parte de su Govern se refugian en Bélgica para evitar a la justicia española|publicació=eldiario.es|llengua=es|url=http://www.eldiario.es/politica/Puigdemont-Belgica-justicia-euroorden-detencion_0_702730131.html}}</ref><ref name=":9">{{Ref-publicació|article=El abogado de Puigdemont prevé que siga en Bruselas hasta mediados de enero|publicació=La Vanguardia|url=http://www.lavanguardia.com/politica/20171202/433360054393/elecciones-cataluna-puigdemont-bruselas-medidados-enero.html}}</ref> El 25 de març de 2018
== Primers anys ==
Línia 67:
=== Primera euroordre ===
El dia 3 de novembre, després que, tal com havia anunciat l'advocat de Puigdemont a Bèlgica, [[Paul Bekaert]], Puigdemont no
El dia 14 de novembre el jutge belga s'havia de pronunciar sobre la petició d'extradició, però el 5 de desembre, el magistrat del Tribunal Suprem [[Pablo Llarena Conde|Pablo Llarena]] va retirar l'ordre europea de detenció, però no pas l'ordre de detenció espanyola, de manera que, en cas que tornessin a Catalunya, podrien ser immediatament detinguts. Es va interpretar que el jutge espanyol no volia que la justícia belga decidís sobre la situació de Puigdemont i els altres quatre consellers destituïts,<ref name="Vilaweb512">{{ref-web|url=https://www.vilaweb.cat/noticies/el-suprem-retira-la-peticio-dextradicio-de-puigdemont-i-els-consellers-perque-la-justicia-belga-no-li-limiti-les-acusacions/|títol=El Suprem retira la petició d’extradició de Puigdemont i els consellers perquè la justícia belga no li limiti les acusacions|consulta=5 desembre 2017|editor=Vilaweb}}</ref> i evitar així que només se'ls jutgés per un delicte de malversació i no per sedició i rebel·lió, que no existeixen a Bèlgica.<ref name="Ferrer">{{ref-web|url=https://www.ara.cat/politica/Llarena-euroordres-Puigdemont-consellers-Brusselles_0_1918608223.html|títol=El Suprem retira les euroordres de cerca i captura contra Puigdemont i els quatre consellers a Bèlgica|consulta=5 desembre 2017|nom=Mariona|cognom=Ferrer|editor=Diari Ara}}</ref>
Línia 82:
[[Fitxer:Neumünster JVA Proteste Puigdemont.jpg|miniatura|[[Llaç groc|Llaços grocs]] a l'entrada de la [[presó de Neumünster]]]]
El 23 de març de 2018, el jutge instructor [[Pablo Llarena Conde|Pablo Llarena]] va procedir a emetre una segona ordre de detenció europea i internacional contra Puigdemont, que en aquell moment es trobava a Hèlsinki (Finlàndia), acusant-lo d'havèr comès els delictes de rebel·lió i malversació. Dos dies després, el 25 de març, fou detingut per la [[Policia Federal (Alemanya)|Policia Federal alemanya]] a la població de [[Schuby]], al ''[[Estat federat alemany|land]]'' alemany de [[Slesvig-Holstein]], mentre retornava en cotxe del viatge a [[Finlàndia]],<ref>{{Ref-publicació|article=La policia alemanya deté Puigdemont quan entrava al país des de Dinamarca| publicació=Ara|url=https://www.ara.cat/politica/policia-alemanya-Puigdemont-entrava-Dinamarca_0_1984601707.html}}</ref> i ingressà seguidament a la presó de [[Neumünster]], ubicada al mateix Estat federal.<ref>{{Ref-publicació|cognom=NacióDigital|nom=|article=La detenció de Puigdemont fa tornar l'independentisme a la casella del 21-D|publicació=Nació Digital|llengua=ca|url=https://www.naciodigital.cat/noticia/151370/detencio/puigdemont/fa/tornar/independentisme/casella/21-d|data=|pàgines=}}</ref> L'endemà va comparèixer davant del [[Tribunal Suprem de Slesvig-Holstein]] amb el propòsit que es comprovés la seva identitat i tractar altres qüestions formals. Després de la compareixença al Tribunal, el jutge alemany decidí de mantenir a Puigdemont sota custòdia policial a la [[presó de Neumünster]].<ref>{{Ref-web|url=https://www.vilaweb.cat/noticies/puigdemont-compareix-davant-del-jutge-a-alemanya/|títol=El jutge alemany manté Puigdemont sota custòdia policíaca|consulta=2018-03-26|llengua=ca}}</ref> El seu advocat a Alemanya era [[Wolfgang Schomburg]], ex
El 5 d'abril l'Audiència de Slesvig-Holstein
El 9 de maig, un cop descartada l'extradició pel delicte de rebel·lió, el jutge [[Pablo Llarena Conde|Pablo Llarena]] va obrir la porta a rebaixar les acusacions de rebel·lió per les de sedició, fet que hagués pogut permetre una possible extradició a [[Espanya]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=324cat|article=Pablo Llarena obre la porta a rebaixar les acusacions de rebel·lió|publicació=CCMA|llengua=ca-ES|url=http://www.ccma.cat/324/llarena-obre-la-porta-a-acusar-puigdemont-tambe-de-sedicio/noticia/2854621/}}</ref> El jutge Llarena tancà el sumari de la investigació feta a Puigdemont i altres diputats i els suspengué dels seus càrrecs de diputat.<ref>{{ref-notícia|url=https://www.diariovasco.com/politica/llarena-suspende-puigdemont-20180710142456-ntrc.html|publicació=Diario Vasco|títol=Llarena deja sin escaños a Puigdemont y a cinco diputados procesados por el 1-O|data=11-7-2018|consulta=11-7-2018}}</ref> No obstant això, al juliol de 2018, el tribunal de Slesvig-Holstein només va acceptar extradir Puigdemont per malversació de fons públics, descartant els altres delictes.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=El jutge Llarena s'inclina per renunciar a l'extradició de Puigdemont|publicació=Diari Ara|llengua=|url=https://www.ara.cat/politica/Llarena-inclina-renunciar-extradicio-Puigdemont_0_2049995173.html|data=|pàgines=}}</ref> Això va fer que el jutge Llarena no acceptés l'extradició i retirés l'euroordre contra ell i la resta dels membres del Govern a l'estranger, fet que va permetre a Puigdemont deixar Alemanya i retornar a Bèlgica.
| |||