Iu Bohigas i Blanch: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m espai |
Relacionar el text amb els enllaços externs, convertint-los en referències. Afegir referències noves, millorar la citació de les fonts. Comprovar que el text ha estat copiat de fonts d'informació que no impliquen conflicte d'interessos (el mateix text es pot trobar al catàleg del fons personal d'Iu Bohigas a l'Arxiu Municipal de Salt). |
||
Línia 1:
{{CI}}
{{persona}}
'''Iu Bohigas i Blanch''' ([[Salt]], [[1 de maig]] de [[1911]] — [[Sant Gregori]], [[28 d'abril]] de [[2004]]) fou mestre de català, pioner de l'ensenyament del català a les comarques gironines després de la postguerra
====== Primers anys ======
Mentrestant, va donar classes de català i d’esperanto al Centre Republicà de Salt, d'on més tard en seria president. Allà va conèixer Felipa Costabella, que més tard seria la seva esposa, .▼
Nascut en una família d'hortalans del Veïnat de [[Salt]], de petit va anar a estudi al Veïnat amb el mestre Pere Gallostra i més tard a Girona, on va ser alumne de [[Silvestre Santaló i Palvorell|Silvestre Santaló]]. Va estudiar magisteri a la [[Escola Normal de Mestres de Girona|Normal]] i va aprendre català de forma autodidacta. Als quinze anys va escriure les seves primeres poesies, algunes de les quals van ser publicades a la revista En [[En Patufet|Patufet]].
▲Mentrestant, va donar classes de català i d’esperanto al Centre Republicà de Salt, d'on més tard en seria president. Allà va conèixer Felipa Costabella, que més tard seria la seva esposa
L'any 1930, amb l'[[Agustí Cabruja i Auguet|Agustí Cabruja]] i d'altres joves saltencs, van fundar la revista ''El Poble de Salt'', essent l'Iu l'encarregat d'escriure'n uns articles sobre la llengua catalana i més tard els editorials. L'any 1932 va iniciar la col·laboració a [[L'Autonomista|''l’Autonomista'']], el diari republicà dels germans Rahola (fou dels primers col·laboradors que va escriure-hi en català), on escrivia especialment els articles editorials. Aquell mateix any, i durant un semestre, va fer de mestre a l'escola de [[Bonmatí]]. Fou l'únic període de la seva vida que pogué exercir la seva vocació de mestre en una escola. L'any 1934 va obtenir el títol de mestre de la República.▼
▲L'any 1930, amb l'[[Agustí Cabruja i Auguet|Agustí Cabruja]] i d'altres joves saltencs, van fundar la revista ''El Poble de Salt''<ref name=":1">{{Ref-web|títol=Iu Bohigas: un homenatge. Parlament del Tinent d’Alcalde d’Educació i Cultura, Miquel Berga, amb motiu de l’acte d’homenatge a Iu Bohigas per la seva fidelitat , defensa i treball en favor de la Llengua Catalana.|url=http://www.bibgirona.cat/pandora/viewer.vm?id=0000641859&page=1|consulta=2019-11-21|llengua=|editor=|nom=Miquel|cognom=Berga|obra=Programa de la Festa Major de Salt|pàgina=103-107|any=1986|data=}}</ref>, essent l'Iu l'encarregat d'escriure'n uns articles sobre la llengua catalana i més tard els editorials. L'any 1932 va iniciar la col·laboració a [[L'Autonomista|''l’Autonomista'']]<ref>{{Ref-web|títol=Res no canviarà si no ho canviem nosaltres - 27 ago 2010|url=https://www.elpuntavui.cat/article/7-vista/8-articles/210103-res-no-canviara-si-no-ho-canviem-nosaltres.html|consulta=2019-11-21|llengua=ca|nom=Jordi Nadal|cognom=Casellas}}</ref>, el diari republicà dels germans Rahola (fou dels primers col·laboradors que va escriure-hi en català), on escrivia especialment els articles editorials. Aquell mateix any, i durant un semestre, va fer de mestre a l'escola de [[Bonmatí]]. Fou l'únic període de la seva vida que pogué exercir la seva vocació de mestre en una escola. L'any 1934 va obtenir el títol de mestre de la República.
Al començament de la guerra va ser regidor de Cultura de l’Ajuntament de Salt, fins que ho va deixar tot per anar al front de l'Ebre, on va ensenyar a llegir i escriure als seus companys. Abans havia estat membre del comitè revolucionari de Salt, en representació dels republicans.
====== Exili ======
Acabada la guerra es va exiliar a França, essent internat al [[Camp de Sètfonts|camp de Judes de Setfonts]], d'on no en va poder sortir fins al dia que es va declarar la guerra europea. De Setfonts va anar al Rosselló, on va treballar a la vinya<ref>COMISSIÓ IU BOHIGAS I BLANCH. «Iu Bohigas i Blanch: Catalanista i republicà, gran amant dels llibres i de la nostra llengua, fou precursor de l’ensenyament del català a les nostres comarques». A: ''Revista La Farga''. Núm. 272, juny 2010, p. 6-10. També disponible en línia a: <http://revistalafarga.cat/r216iseguents-pdf/272.pdf> [Consulta: 21 novembre 2019].</ref> i com a peó de camins. Durant la invasió nazi a França, va col·laborar amb el maquis en diverses ocasions. Mentrestant, va aprendre el francès i va començar a treballar d’administratiu en una empresa de [[La Tor de França]], un petit poble de la Fenolleda.
====== Retorn a Salt ======
L'any 1950 va néixer el seu fill Francesc i el 1953 van tenir el seu segon fill, Miquel. Aquest mateix any l'Iu va retornar a Salt amb la família, després de 14 anys d'exili. D'entrada, va cercar alguna feina relacionada amb el català, sense aconseguir-ho, i va començar a treballar d'administratiu a la Gestoria Paulí<ref name=":2">{{Ref-publicació|cognom=Pagès i Cassú|nom=David|article=Passió per la llengua catalana|publicació=Revista de Girona|url=http://www.revistadegirona.cat/rdg/recursos/2017/0301_042.pdf|data=2017|pàgines=42-43|consulta=21-11-2019|exemplar=301|any=2017}}</ref>, feina que va fer fins que es va jubilar.
L'any 1955 va preparar i impartir un curs de català per correspondència<ref>{{Ref-web|url=https://arxiumunicipaldesalt.files.wordpress.com/2014/04/617_fons_cataleg.pdf|títol=Fons Iu Bohigas (1956-1959)|consulta=21-11-19|llengua=|editor=Arxiu Municipal de Salt|data=2014|format=PDF|Codi de referència=CAT AMS 617}}</ref> basat en un mètode propi. Era el primer curs d'aquestes característiques de la postguerra.<ref name=":0">{{Ref-publicació|article=Iu Bohigas, el precursor dels professors de català|url=https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/99466|publicació=Revista de Girona|data=1998|issn=2339-8868|pàgines=16–19–19|exemplar=186|nom=Xevi|cognom=Planas}}</ref> També fou el primer que començà a donar les primeres classes presencials de català a Salt i a Girona de la postguerra. A Salt, de forma desinteressada, va donar classes a l'antiga guarderia de la fàbrica Gassol i a Girona, als locals de la UEC.
En jubilar-se, i mentre seguia estudiant la llengua catalana, es va dedicar a recollir frases fetes, dites populars, refranys, ... També va escriure poemes. Molest perquè un escriptor català va dir que no escrivia en català perquè era una llengua pobra<ref name=":2" />, l'Iu va escriure la rondalla ''Plet per a un rat, d'un gos i un gat'', de més de 500 versos, usant només paraules d’un sol cop de veu.
L'any 1986, durant el [[II Congrés Internacional de la Llengua Catalana]], l'Ajuntament de Salt li va atorgar una placa<ref name=":1" /> de plata en reconeixement a la seva fidelitat, defensa i treball en favor de la llengua catalana.
Després d'una llarga malaltia, va morir a Sant Gregori l'any 2004.
====== Reconeixement pòstum ======
L'any 2010 l'Ajuntament de la Vila de Salt va acordar per unanimitat posar el seu nom a la [[Biblioteca Iu Bohigas|Biblioteca Municipal]]<ref>Ple ordinari de l’Ajuntament de Salt, del 17 de maig de 2010: Control de l’activitat de govern. -16è Proposta de moció presentada pel grup municipal IPS-ICV de reconeixement al Sr. Iu Bohigas i Blanch (exp.: 570/2010).</ref><ref>{{Ref-web|url=https://saltliterari.wordpress.com/atles_literari/iu_bohigas/|títol=Iu Bohigas i Blanch.|consulta=21-11-2019|llengua=|editor=Biblioteca Iu Bohigas|data=|obra=Atles literari de Salt}}</ref>. L'1 de maig de 2011, just el dia en què es commemora el centenari del seu naixement, Miquel Bohigas Costabella inicia el blog "Iu Bohigas i Blanch. Mestre de català<ref>{{Ref-web|url=http://iubohigas.blogspot.com/|títol=Iu Bohigas, mestre de català|consulta=1 de juliol de 2019|llengua=Català|editor=Miquel Bohigas Costabella|data=13-07-2019}}</ref>".
== Referències ==
{{referències}}
[[Categoria:Saltencs]]
| |||