Lluís Racionero i Grau: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Correcció d'informacions i referències invàlides i/o errònies. Primera part
Correcció d'informacions i referències invàlides i/o errònies...i segona part
Línia 1:
{{actualitat|mort}}
{{Infotaula persona}}
{{IniciBio}}<ref name="PA+">{{ref-notícia |títol=Mor Lluís Racionero |url=https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1754178-mor-lluis-racionero.html |consulta=9 març 2020 |data=9 març 2020 |publicació=[[El Punt Avui]]}}</ref> fou un [[escriptor]], i [[urbanista]], [[La Seu d'Urgell|urgellenc]] que escrigué en [[català]] i [[castellà]]. Va ser director de la [[Biblioteca Nacional d'Espanya]] entre 2001 i 2004.
Linha 6 ⟶ 5:
La seva mare pertanyia a una família de propietaris rurals i el seu pare va ser militar, que en el 36 va fugir a Sant Sebastià i va fer la guerra al bàndol franquista, entrant a la Seu el 1939 amb la columna del general Yagüe <ref>{{Ref-llibre|cognom=Racionero|nom=Luís|títol=Entre dos guerras civiles|url=https://books.google.es/books/about/Entre_dos_guerras_civiles.html?id=IqQ4AwAAQBAJ&printsec=frontcover&source=kp_read_button&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false|edició=1ª|llengua=castellà|data=2012|editorial=Ediciones B|lloc=Barcelona|pàgines=232|isbn=}}</ref>
 
Enginyer Industrial per l'[[Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona|Escola de Barcelona]] i Llicenciat en Ciències Econòmiques per la [[Universitat de Barcelona]] (UB), totes dues titulacions del 1965, el 1973 va obtenir el doctorat ''cum laude'' en economia.<ref name="Republica">{{ref-web |url=https://www.republica.com/desde-el-nirvana/author/luisracionero/ |títol=Desde el nirvana. Blog de Luis Racionero |editor=[[Republica.com]] |llengua=castellà}}</ref> El 1967 va obtenir la [[beca Fulbright]] per doctorar-se en Urbanisme a [[Universitat de Berkeley|Berkeley]] (Califòrnia),<ref>{{ref-notícia |títol=L'últim intel·lectual. Mor l'escriptor Luis Racionero als 80 anys d'edat |publicació=e-notícies |url=https://cultura.e-noticies.cat/lultim-intellectual-129402.html |data=8 març 2020}}</ref>{{efn|Per una errònia identificació de la titulació d'urbanisme amb la d'arquitectura, molts cops se li atribueix la condició d'arquitecte, cosa que mai va ser.}} on va residir entre 1968 i 1970.<ref name="Periódico">{{ref-notícia |títol=Mor Luis Racionero, l'intel·lectual inclassificable |publicació=[[El Periódico]] |url=https://www.elperiodico.cat/ca/oci-i-cultura/20200308/mor-luis-racionero-7880279 |data=8 març 2020}}</ref> En aquella època, va viure la revolta cultural del 1968, que després va narrar a ''Memòries de Califòrnia'' (1988).<ref name="PA+"/> Va ser professor de microeconomia a [[ESADE]] i a la [[Facultat de Ciències Econòmiques (UB)|Facultad de Económicas de la UB]] entre 1965 i 1968, i en aquesta facultat, així com en l'[[Escola d’Arquitectura de Barcelona]], també va ser professor d'urbanisme el 1971, matèria que impartiria a la Facultat de Econòmiques de la [[Universitat Autònoma de Madrid]] el 1973. El curs 1993-1994 va ser by-fellow del Churchill College de Cambridge.<ref name="Republica"/>
 
Va exercir com a consultor en urbanisme per a entitats públiques del Brasil, Algèria i Espanya.<ref name="Periódico"/> A Brasil, el 1972, per encàrrec de la superintendència per al desenvolupament de l’Amazònia, va col·laborar, en un context polític tens, en un pla d’urbanització d’aquesta regió, experiència que va relatar a ''Sistemas de ciudades y ordenación del territorio'' (1978).
 
Va ser número 1 en les llistes d’[[Esquerra Republicana de Catalunya]] per la [[província de Girona]] en les [[Eleccions generals espanyoles de 1982|eleccions generals de 1982]], tot i que després també va ser assessor del PP.<ref name="PA+"/>
Linha 14 ⟶ 15:
Va escriure tant en [[català]] com en [[castellà]]. Com a col·laborador en premsa, va publicar a ''[[El País]]'', ''[[La Vanguardia]]'', la primera època de la revista [[Ajoblanco (revista)|''Ajoblanco'']] i a ''[[Mundo Deportivo]]''.<ref name="PA+"/> L'any 2006 va participar en el programa de televisió ''[[Carta Blanca (programa de TVE)|Carta Blanca]]'', en l'edició comandada per [[Antonio Escohotado]] que va tractar sobre el tema de les drogues.<ref>{{ref-web |url=https://www.rtve.es/alacarta/videos/carta-blanca/carta-blanca-n3-antonio-escohotado/847649/ |títol=Carta blanca - Antonio Escohotado |editor=[[La 2|La 2 de Televisió Espanyola]] |data=12 octubre 2006 |llengua=castellà |format=vídeo}}</ref>
 
Racionero es va casar dues vegades per l’església i va viure amb unes altres quatre dones, experiències que li van donar material per al llibre de memòries, ''Sobrevivir a un gran amor, seis veces''.<ref name="Periódico"/> Per l'obra, que es va publicar el 2009, desfilen les sis parelles fixes que va tenir, a les que anomena, simplement i de manera anònima, A, B, C, D, E y F.<ref name="Vanguardia">{{ref-notícia |cognom=Ayén |nom=Xavi |títol=Las seis mujeres de Luis Racionero |publicació=[[La Vanguardia]] |url=https://www.lavanguardia.com/cultura/20090212/53638615889/las-seis-mujeres-de-luis-racionero.html |data=12 febrer 2009 |llengua=castellà}}</ref> Les conjectures hi van identificar la seva primera esposa, [[Maria José Ragué Arias|María José Ragué]], i [[Elena Ochoa]], popular pels seus programes sobre sexe, però, segons va deixar molt clar el mateix Racionero, es van equivocar en identificar-hi la també molt popular María Vidaurreta, que mai va ser-ne parella.<ref name="Noches blancas">{{ref-web |url=https://www.youtube.com/watch?v=NVqeKJj-1oU |títol=Las noches blancas (Luis Racionero) Sobrevivir a un gran amor seis veces |editor=[[Telemadrid]] |autor=[[Fernando Sánchez Dragó]] |data=25 maig 2009 |llengua=castellà |format=vídeo |citació=min. 4:26 "... son conjeturas y, por cierto, se han equivocado en una..." / min.5:16 "Ojalá María Vidaurreta me hubiera hecho caso [...] una buena amistad y nada más; alguien la ha atribuido, vamos, pero no es así.}}</ref>{{efn|En aquest tema es posa de manifest la influència, a vegades negativa, de la Wikipedia. El 30 de novembre de 2009, un editor anònim va incloure a la Wikipedia castellana, sense aportar-ne referència, i ha perdurat, el següent text: «''... el tema de las drogas. (Véase enlaces externos) En su libro ''"Sobrevivir a un gran amor seis veces -Memorias-"'' aparecen [...]. Según conjeturas algunas de ellas son María José R.(A), Elena Ochoa (E) o María Vidaurreta (F).» Aquest text, copiat literalment {{Em dash}}fins i tot, molts cops, amb els mateixos guionets a "Memorias" i amb la frase prèvia, entre parèntesis, que és refereix a la secció final de l'article en la Wikipedia!{{Em dash}} apareix a diversos llocs d'internet ([https://www.amazon.es/Leonardo-Vinci-Luis-Racionero/dp/B001V9AB26], [https://www.iberlibro.com/Leonardo-Vinci-Luis-Racionero-Ediciones-Folio/30034502096/bd], [https://www.catalunyapress.es/texto-diario/mostrar/1840168/muere-escritor-luis-racionero-80-anos] i alguns blogs). Una frase equivalent, traduïda, va entrar en aquesta Viquipèdia el 9 de desembre de 2015. Tot plegat ha incidit en una freqüent adjudicació dels dos noms famosos, Elena Ochoa i Maria Vidaurreta, com a parelles de Lluís Racionero!}} 
Racionero es va casar dues vegades per l’església i va viure amb unes altres quatre dones, experiències que li van donar material per al llibre de memòries, ''Sobrevivir a un gran amor, seis veces'' (2011).<ref name="Periódico"/> En el llibre apareixen, al costat de la referència històrica i el context cultural, les parelles maritals de l'autor. Els seus noms apareixen sota pseudònim que, segons conjectures, alguns d'ells s'identifiquen amb María José R. (A), [[Elena Ochoa]] (E) o María Vidaurreta (F).<ref>{{ref-web|url=http://www.elmundo.es/suplementos/magazine/2009/490/1234547490.html|títol=Cuando las mujeres se hacen mayores, a veces les viene bien que el marido tenga una mantenida. Entrevista:Luis Racionero|editor=El mundo. Magazine|consulta= 1 de setembre de 2013}}</ref>
 
Fou l'autor de la concepció i disseny del Claustre Modern de la Seu d'Urgell, claustre civil inspirat en el de la [[Catedral de la Seu d'Urgell|Catedral de la ciutat]], amb els capitells tallats per l'escultor [[Manuel Cusachs]], un encàrrec de l'[[Institut Català del Sòl]] que es troba al [[Parc de la Valira]].<ref>{{ref-notícia |cognom=Safont Plumed |nom=Joan |títol=Pedres, lletres i lletraferits de muntanya |publicació=[[El Nacional (publicació digital)|El Nacional]] |url=https://www.elnacional.cat/lallanca/ca/profunditat/literatura-alt-urgell-seu_412150_102.html |data=16 agost 2019}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://elpais.com/diario/1989/12/28/cultura/630802805_850215.html|títol=Polémica en La Seu d'Urgell por una figura de Franco en el claustro de un parque público|cognom=Navarro Arisa|nom=Juan José|obra=[[El País]]|data=28 de desembre de 1989|consulta= 1 de setembre de 2013}}</ref>