Maria Forteza: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Calia fer canvis en una entrada més apassionada que rigorosa. |
Article refet significativament. Veure la pàgina de discussió |
||
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Maria Mercè Forteza'''<ref name="Jurado 5">{{Ref-publicació|cognom=Jurado|nom=Laura|article=Misterio resuelto: "Mi tia era Maria Forteza"|publicació=Industrias del Cine|url=http://industriasdelcine.com/2020/05/05/misterio-resuelto-mi-tia-era-maria-forteza/|data=5 maig 2020}}</ref> (
== Dades personals que se'n coneixen ==
Més que una '''biografia''', se'n pot fer un recull d'informacions personals relativament disperses. El seu nom va saltar a la fama quan, el 4 de maig de 2020, la Filmoteca Espanyola va difondre la troballa inesperada d'un curtmetratge sonor, titulat ''Mallorca'', on apareixia, en els crèdits, «''Dirección MARIA FORTEZA''», i que situaven en la franja 1932-1934. Tant l'obra com el nom i la personalitat de la directora els eren desconeguts, no així el productor Ramon Úbeda, però la seva conclusió era que es tractava de la primera dona que hauria dirigit un film sonor a Espanya. Curiosament, en les dades que van facilitar sobre el que sabien de Ramon Úbeda, de segon cognom Perelló, s'incloïa la frase «''en 1927 es el operador en el registro de una actuación de la cupletista Maria Mercè que esta incorpora en sus espectáculos a partir de 1927''»,<ref name="Filmoteca"/> però no van relacionar que '''Maria Mercè''' i '''Maria Forteza''' eren la mateixa persona. Això es va saber quan, l'endemà, la web ''Industrias del cine'' va publicar en exclusiva la informació que havia obtingut de familiars de Maria Forteza, els quals també aportaven altres detalls importants com el fet que era la muller d'en Ramon.<ref name="Jurado 5"/>
Mallorquina d'origen [[Xuetes|xueta]],<ref name="Jurado 5"/> ''Mari Mercè'' (sic) va debutar el 1924 al Teatre Líric de Palma{{efn|El Teatre Líric fou enderrocat el 1968 per a la creació dels jardins de s'[[Hort del Rei]].<ref>{{ref-notícia |cognom=Riera |nom=Joan |títol=El lírico, sacrificado por s´hort del rei |publicació=[[Diario de Mallorca]] |url=https://www.diariodemallorca.es/palma/2012/10/26/lirico-sacrificado-short-rei/803628.html |consulta=12 maig 2020 |data=26 octubre 2012 |llengua=castellà}}</ref>}} amb el nom de '''''Maruja la Isleñita''''', en una dècada en la qual van debutar al mateix teatre una sèrie d'actrius joveníssimes mallorquines que assolirien una gran celebritat com a cupletistes.<ref name="Nadal">{{ref-llibre |cognom=Nadal |nom=Antoni |títol=Estudis sobre el teatre català del segle XX |pàgines=45 |editorial=[[Publicacions de l'Abadia de Montserrat]], [[Universitat de les Illes Balears]] |any=2005 |isbn=84-8415-711-3 |url=https://books.google.es/books?id=NB9z-f7a-10C&pg=PA45#v=onepage&q&f=false |consulta=8 maig 2020 |mes=maig}}</ref> També hi ha constància de la seva actuació, com a ''Maruja la Isleñita'', en el [[Teatre Balear]] el 6 de febrer de 1924.<ref name="DM 7">{{ref-notícia |cognom=Vallés |nom=M. Elena |títol=Maria Forteza, la voz del Lírico, el Teatro Victoria y el Cine Palace |publicació=[[Diario de Mallorca]] |url=https://www.diariodemallorca.es/cultura/2020/05/07/maria-forteza-voz-lirico-teatro/1507493.html |consulta=10 maig 2020 |data=7 maig 2020 |llengua=castellà}}</ref> [[Llorenç Capellà i Fornés|Llorenç Capellà]], el 1999 en el seu llibre ''La Mallorca del clavell'',<ref>{{ref-llibre |cognom=Capellà |nom=Llorenç |títol=La mallorca del clavell |editorial=Disset |any=1999 |isbn=9788489754522 |mes=abril}}</ref> fa referència al contingut del número del 26 de juny de 1926 del setmanari Arte y Valor, editat a Palma, en aquests termes:<ref name="Capellà">{{ref-notícia |cognom=Capellà |nom=Ll |títol=Maria Forteza, Mari-Mercè o Maruja la isleñita |publicació=[[Última Hora]] |url=https://www.ultimahora.es/noticias/cultura/2020/05/07/1163179/maria-forteza-mari-merce-maruja-islenita.html |consulta=10 maig 2020 |data=7 maig 2020}}</ref>{{Citació|El número quatre de Arte y Valor dedicava la primera plana a Maria Mercè, la fotografia de la qual, amb quatre plomes pel cap, anava acompanyada de la llegenda següent: ‘Bella y genial artista del couplé y reina de las saetas que cautiva a los público por su arte y simpatía personal’. Cap lector de la publicació no diria que aquesta senyora s’havia anunciat, en els seus començaments artístics, amb el nom de Maruja La Isleñita, ni que fora dels escenaris era na Maria Forteza del carrer d’en Fiol.}}
A l'[[hemeroteca]] de ''[[La Almudaina]]'' s'han trobat dades com ara que el seu debut, com a ''Maruja la Isleñita'', va ser 28 de gener de 1924, que el 15 de novembre de 1925 Maria Mercè va actuar en el Teatre Victoria del barri de Santa Catalina o el 31 de gener de 1926 en el Cine Palace, posteriorment reanomenat ''Bellas Artes'', després de les projeccions cinematogràfiques.<ref name="DM 7"/> L'alternança d'espectacles teatral, sobretot de varietats, i cinematogràfic en una mateixa sessió es va introduir a Mallorca el 1924.<ref name="Nadal"/> Per altra banda, segons indica l'investigador mallorquí Cristòfol-Miquel Sbert, en realitat les cupletistes cantaven uns vint minuts, però els seus espectacles podien durar tres hores ja que, per tal de completar-los, van començar a projectar documentals sobre elles mateixes,<ref name="Jurado 5"/> cosa que encaixa amb les filmacions que Ramon Úbeda li va fer el 1927. En un article del 1958 a la revista ''Santanyí'' es deia, sobre Maria Mercè, que «es distingia per l'elegància i riquesa del seu vestuari»; també que era col·laboradora i ajudant incansable de Úbeda en les seves aventures cinematogràfiques.<ref name="Jurado 5"/>
En la dècada dels 30 es produeixen diversos fets la seqüència dels quals no queda del tot clara amb les informacions disponibles. Per una banda hi ha la realització del [[Mallorca (curtmetratge)|curt ''Mallorca'']], amb direcció de Maria Forteza i producció de Ramon Úbeda, que la Filmoteca situa en els anys 1932-1934.<ref name="Filmoteca"/> Per altra banda, se sap que els dos es van casar a [[Sant Gervasi - la Bonanova|Sant Gervasi]] de Barcelona i que es van traslladar a la capital catalana.<ref name="Jurado 5"/>{{efn|Segons la Filmoteca, Ramon Úbeda Perelló hauria nascut a Barcelona el 22 de gener de 1901 i, almenys en el anys 1922-1924, vivia al número 97 del [[Passeig de la Bonanova]] de Barcelona.<ref name="Filmoteca"/>}} El 1935 Úbeda va registrar, a Barcelona, la marca ''Fono Palma'' per a un establiment d'impressió de pel·lícules sonores<ref name="Filmoteca"/> i, efectivament, ''Estudios Fono Palma'' seria un dels vuit estudis de doblatge de films que hi havia a Barcelona l'any 1935<ref>{{ref-web |cognom=Soler i Alomà |nom=M. Encarnació |url=https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/403462/MESiA_TESI.pdf?sequence=1&isAllowed=y |consulta=12 maig 2020 |títol=La sarsuela en el cinema com a imatge del quotidià (1896-1940). Tesis doctoral |editor=[[Universitat de Barcelona]] |pàgines=285 |format=PDF}}</ref> i estaria en els baixos del seu propi domicili.<ref name="Jurado 8">{{Ref-publicació|cognom=Jurado|nom=Laura|article=La desaparición de ‘Mallorca’: “Los nacionales se llevaron el material cinematográfico de María Forteza y Ramón Úbeda”|publicació=Industrias del Cine|url=http://industriasdelcine.com/2020/05/08/la-desaparicion-de-mallorca-los-nacionales-se-llevaron-el-material-cinematografico-de-maria-forteza-y-ramon-ubeda/|data=8 maig 2020}}</ref>
== Obra ==▼
Als anys 40 la família {{Em dash}}havien tingut una filla{{Em dash}} es trasllada a Lisboa<ref name="Jurado 5"/> i viuran a la ''Rúa Ferreira Lapa''<ref name="Jurado 6"/>. Allí Maria Forteza va continuar desenvolupant la seva carrera artística,si bé va passar de cantar [[cuplet]]s a cantar [[fado]]s. Hauria cantat amb [[Amália Rodrigues]], de qui esdevindria molt amiga.<ref name="UH net">{{ref-notícia |cognom=Jíménez |nom=N |títol=El nieto de Maria Forteza: 'Mi abuela fue una gran artista y cantante' |publicació=[[Última Hora]] |url=https://www.ultimahora.es/noticias/cultura/2020/05/08/1163433/nieto-maria-forteza-abuela-fue-gran-artista-cantante.html |consulta=10 maig 2020 |data=8 maig 2020 |llengua=castellà}}</ref>
== Referències ==▼
{{referències}}▼
Problemes conjugals, que s'haurien posat de manifest cap al 1947, acabarien amb Maria Forteza i la seva filla Marita tornant a Mallorca el 1950<ref name="Jurado 8"/> i Ramon Úbeda iniciant, el 1951, un periple americà que el portaria a [[Brasil]], [[Argentina]] i [[Uruguai]].<ref name="Filmoteca"/> No tornarien a coincidir. Un net seu situa la mort de Maria Forteza en l'any 1961, tot i que li atribueix una edat de 48 anys de ben segur inexacta, ja que implicaria que havia debutat amb uns onze anys.<ref name="UH net"/>
== El curtmetratge ''Mallorca''==
{{AP|Mallorca (curtmetratge)}}
El 4 de maig de 2020 el [[Ministeri de Cultura i Esport d'Espanya|Ministeri de Cultura]] va anunciar que la Filmoteca Espanyola havia localitzat la primera pel·lícula sonora dirigida per una dona a l'Estat, un curtmetratge titulat ''Mallorca'', dirigit per Maria Forteza entre 1932 i 1934, d'una durada de set minuts i quaranta segons. El curt, que havia arribat a la Filmoteca el 1982, no es va escanejar fins pocs dies abans que a Espanya es decretés l'estat d'alarma per la [[pandèmia per coronavirus de 2019-2020|pandèmia per coronavirus]],<ref name="Ministerio">{{ref-web |url=http://www.culturaydeporte.gob.es/cultura/areas/cine/mc/fe/comunes/noticias/2020/05/mallorca.html |títol=Filmoteca Española localiza la primera película sonora dirigida por una mujer en España |editor=Ministeri de Cultura i Esport d'Espanya |data=4 maig 2020 |llengua=castellà}}</ref> fet que va implicar que el descobriment i la recerca associada, fins aquell moment, la fes l'equip de la Filmoteca amb els mitjans que tenien a les seves cases. Per això, en el moment de l'anunci, van dir que no sabien res de la directora, ni tenien cap pista sobre el rodatge, la producció o la possible estrena de l'obra, ni sobre el sistema sonor que apareixia en els crèdits, encara que sí sabien bastantes dades sobre el productor, segons recollia [[Josetxo Cerdán Los Arcos|Josetxo Cerdán]], director de la Filmoteca, en la informació que es va fer pública.<ref name="Filmoteca"/>
El documental és un recorregut pel paisatge costaner, rural i urbà de la Mallorca dels anys 30, inspirat per l'estètica musical d'[[Isaac Albéniz]] a qui està dedicat, com a homenatge en forma d'ofrena, i de qui sona la barcarola ''Mallorca'', opus 202, de fons de les imatges.<ref name="Filmoteca"/> Entre altres punts, s'hi mostren el [[Convent de Santa Clara (Palma)|convent de Santa Clara de Palma]], el [[Sant Francesc de Palma|claustre de Sant Francesc]], la [[Llotja de Palma|Llotja]], [[Passeig del Born (Palma)|es Born]] o [[Sa Foradada]].<ref name="Jurado 5"/>
Per a alguns, Ramon Úbeda, el productor, n'hauria estat l'autèntic director. En opinió del director de l'[[Arxiu del So i de la Imatge de Mallorca]], Xisco Bonnín, «el més probable és que ella fos la seva col·laboradora i que treballés com a coordinadora en aquest projecte». Algun familiar d'Úbeda també trobava estranya la imatge d'ella com a cineasta pionera, tal com s'estava difonent.<ref>{{ref-web |cognom=Andreu |nom=Cristina |url=https://cimamujerescineastas.es/punto-de-vista-maria-forteza-detras-de-una-gran-mujer-siempre-hay-un-hombre-escondido-pobres-hombres-invisibles-por-cristina-andreu/ |consulta=14 maig 2020 |títol=Pobres hombres invisibles |editor=Asociación de mujeres cineastas y medios audiovisuales - CIMA |data=13 maig 2020 |llengua=castellà}}</ref>
Per altra banda, la investigadora de cine balear Magdalena Rubí, que d'entrada s'havia mostrat cautelosa en donar per bona la datació, va detectar indicis pels quals difícilment podria tractar-se d'imatges preses abans del 1936.<ref name="Valles 7">{{ref-notícia |cognom=Vallès |nom=M. Elena |títol=Nuevas hipótesis podrían datar el corto de Maria Forteza a partir de 1936 |publicació=[[Diario de Mallorca]] |url=https://www.diariodemallorca.es/cultura/2020/05/07/maria-forteza-primera-mujer-rodo/1507585.html |consulta=8 maig 2020 |data=7 maig 2020 |llengua=castellà}}</ref> Si es confirmés aquesta hipòtesi, la cineasta [[Rosario Pi Brujas|Rosario Pi]] seguiria sent la primera dona a dirigir una pel·lícula sonora a Espanya, en concret ''El gato montés'' de 1935, i no Maria Forteza.<ref name="UH 8">{{ref-notícia |cognom=Jíménez |nom=N |títol=El corto ‘Mallorca’ sería «del año 36 o posterior», según una nueva hipótesis |publicació=[[Última Hora]] |url=https://www.ultimahora.es/noticias/cultura/2020/05/08/1163399/corto-mallorca-seria-del-ano-posterior-segun-nueva-hipotesis.html |consulta=8 maig 2020 |data=8 maig 2020 |llengua=castellà}}</ref>
== Obres relacionades ==
Montserrat Casals i Baqué (1882-1945), coneguda en el món del teatre com a [[Elena Jordi]], després d'un anys dedicats al teatre i de convertir-se, amb la seva pròpia companyia, en la reina absoluta del [[Avinguda del Paral·lel|Paral·lel]] de Barcelona, va produir i dirigir la pel·lícula ''Thaïs'', en la qual també feia el paper protagonista. Era l'any 1918 i es va convertir en la primera directora de cinema de la península Ibèrica.<ref>{{ref-web |url=https://www.barcelona.cat/barcelonablog/insolit/l%E2%80%99estanquera-que-va-ser-reina-del-vodevil-i-primera-directora-de-cinema |títol=L’estanquera que va ser reina del vodevil i primera directora de cinema |obra=El bloc de Barcelona |editor=Departament d’Internet de l’Ajuntament de Barcelona |data=17 març 2016}}</ref>
El 1921, una altra dona, la ballarina i actriu [[Helena Cortesina]] (1904-1984) va dirigir el film mut ''Flor de España o La leyenda de un torero.''<ref>{{Ref-publicació|cognom=Cordero-Hoyo|nom=Helena|article=Elena Cortesina|publicació=Women Film Pioneers Project|url=https://wfpp.columbia.edu/pioneer/helena-cortesina/|data=|pàgines=}}</ref>
El curtmetratge de Forteza s'inscriu en el context que s'enceta a finals dels anys vint amb nombroses produccions documentals que mostren diferents regions i nacions de l'Estat espanyol, un corrent exemplificat a les Illes Balears amb el documental de [[Josep Maria Verger]] del mateix títol, ''Mallorca'', del 1927.<ref>{{Ref-llibre|títol=Primers lligams entre cinema i Turisme. El documental Mallorca (José Maria Verger, 1927)|url=http://worldcat.org/oclc/1054883823|editorial=Societat Arqueològica Lul·liana (Palma)|data=2013|cognom=Rubí Sastre, M. Magdalena}}</ref>
{{Notes}}
▲== Referències ==
▲{{referències}}
{{autoritat}}
{{ORDENA:Forteza, Maria}}
[[Categoria:Directors de cinema mallorquins]]
| |||