Discussió:Onomatopeia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
→CRIT DELS ANIMALS fr/cat A EXPLOTAR: secció nova |
||
Línia 3:
Potser que en la part dels animals s'hauria de posar primer l'onomatopeia, després l'animal(s) i finalment quan existeix els mots que deriven d'eixa onomatopeia. Per exemple: ::'''nyec''': crit de l'<b>ànec</b>; en alguns llocs es pot trobar que fa <b>quac-quac</b>) / L’ànec <b>nyequeja</b>.
:[[Usuari:Ludor|Ludor]] | [[Usuari_Discussió:Ludor|(''ho discutim?'')]] 00:13 2 oct, 2005 (UTC)
== CRIT DELS ANIMALS fr/cat A EXPLOTAR ==
CRIT DELS ANIMALS fr/cat A EXPLOTAR
Le bœuf et la vache beuglent: bramular, braolar o mugir
le taureau mugit: mugeix
le cheval et la jument hennissent: renillar, anillar, arniar, aïnar o eguinar
l'âne brait: bramar
le cerf brame: —
la brebis et le mouton bêlent: belar o begallar
le chien aboie jappe:
bordar
lladrar (lladruc) o jaupar occ. (o guissar Cadaqués)
lladradissa ( DECCO: possible encreuament entre lladrament i son sinònim uc d’aücar).
clapir o glapir (si són caçadors, el seu lladrar és un glapit o clapit) (glatir a Cadaqués, lladrar amb lladrucs curts i secs els gossos, quan segueixen la caça. (DCVA) o nyapir Pallarès.
grinyolar o guinyolar, grinyol
(grinyol és un derivat de ganyol –del verb ‘ganyir' que actualment s’aplica a molts d’altres sorolls, com el grinyol d’unes molles, però el seu sentit originari el testifica Verdaguer: “fa ressonar per conques i cingleres / plors i crits i grinyols d’homes i feres” (L’Atlàntida. Introducció) Lluís Oriol i Montset, La contribució d’Osona a la llengua catalana. vol. I
ganyol, ganyolic
carinar
fer bub-bub.
grunyir, rondinar el gos i altres animals. grunyit (no pas gruny! que és de porc)
odulament forma ant. d’udol
udolar, udoladissa, udolador, udolant
ruel variant de bruel –‘bram’-, ruel –‘ronc de llop’-
le chat miaule:
miolar
mèu
garrameu, crit a la Plana de Vic
ronar, de satisfacció. El DALM el situa a la Plana de Vic
le cochon grogne ou grouine:
grunyir o gardenyar (priv. del porc i la truja) grunyit o gruny
esgüellar o güellar (porc, llebre, rata, guilla). (A Coromines li sembla un derivat un poc alterat de godall i de guilla, que són els animals que xisclen amb aquesta fonació. (...) Aguiló ho descriu com “crit agut del porc quan el maten; del conill o llebre quan els gossos l’agafen; o de les rates”)
le lion rugit: rugir, i per ext., bramar
le loup hurle: udolar
l'ours hurle: esbramegar, esbramec
le petit chien le pourceau, le lapin et le renard glapissent: —
le serpent, le merle et quelques oiseaux sifflent: —
l'oie cacarde, le jars jargonne: —
le coq, coqueline, son cri est coquérico ou cocorico: Sols la gallina,
escatainar
catasquejar
cloquejar
cascallejar, septentrional
la poule caquette: —
dans la couvaison ou quand elle mène les petits, elle glousse: lloca, cloca
dans sa ponte, elle crételle: —
les poussins piolent: piular o piolar (piol), piuar o piulejar
le dindon glougloute:
le canard: —
le corbeau croasse: grallar
la grenouille et les crapauds coassent: raucar, fer rau-rau
la cigogne claquette: glosir (closir/clóser Rossellonès)
pigeon et la colombe roucoulent:
parrupar o parrupejar
marrucar o marruquejar
parrup
marruc
marruqueig, marrucs.
amanyac, parrup del colom enamorat.
racuar, racuejar Verdaguer: “lo poble diu que lo colom racua, racueja. Rocuejar Rossellonès
l'aigle trompette: —
les bourdons, les taons, les mouches, les abeilles, etc, bourdonnent: bonir, fan bonior
la perdrix cacable: escotxegar o escotxinar
l'éléphant et le rhinocéros barettent ou barissent: —
la caille carcaille: —
le geai, le rossignol gringotte: refilar
le milan huit: —
le hibou hue: esgaripar o esgaldinyar (òliba, xibeca, etc.)
la grue craque et trompette: —
la cigale claquette: ratxar
la pie et le perroquet causent: xerrar-xarrar
la huppe pupule: —
l'alouette grisolle et tire-lire: —
le moineau pépie et chuchotte; son cri guilleri: —
la chouette et la hulotte holent: esgaripar o esgaldinyar (xibeca, etc.)
le tigre rauque: —
Pour les oiseaux dont le cri n'a pas de terme particulier et de tous en général on dit qu'ils chantent: canten, refilen (QUAN ÉS UN CANT HARMONIÓS)
xerrotejar, garrular, fer els ocells un seguit de crits que no constitueixen pròpiament un cant.
piuladissa o piu-piu, íd.
xerradissa
xerics, piuladissa d’ocells petits.
xericar, s’aplica en general a tot allò que produeix un so agut.
piular o piolar (piol) o piulejar
cantar:
refilar (certs ocells, com el rossinyol), refilet, refiladissa, refilada
pitejar (el pinsà i altres ocells de cant semblant)
parrupar o parrupejar, marrucar o marruquejar, la tórtora i el colom.
escotxegar o escotxinar, cantar la perdiu.
parrup
marruc
marruqueig, marrucs.
amanyac, parrup del colom enamorat.
passada, sèrie de notes que fa d’una tirada un ocell en cantar.
titit, la forma més simple i onomatopeica del crit de l’ocell.
ANT. descantar-se: perdre, un ocell, el cant.
|| Ocells nocturns:
esgaripar, esgarip, crit dels ocells nocturns.
|| Ocells petits:
xericar
Pinsà (i altres ocells de cant semblant)
pitejar, de l’onomatopeia pit-pit.
xilobit, metàtesi de xivolit, varietat de cant de passerells i pinsans, considerada la millor de les tres que els tècnics reconeixen en aquests ocells.
A Osona el es feien concursos de cants d’ocell en què el pinsà era el rei i el seu cant tenia un enfilall de mots per a descriure’n els matisos: blaubetxar o bletxar, painaps, revitxo, rata-picada, reixeu, xalobit o xivolit, xitxurriu, sopejar, ric-ric, tirro, redoblada, frisada, girada, la bona.
El pinsà de les Guilleries fa els següents cants: el xeli, el xalovit, el blaubatxà, el jot-jot...
El de Collsacabra també fa el blaubatxà, el txot-xorriu gros i el prim i demés el reviniu. Els pinsans de passa tenen per cants típics la bona, la bona morta, el tris, el revitxo i el retxaveu.
| |||