Muralles de Barcelona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Edició, prèvia al reanomenament, en base a Discussió:Muralles de Barcelona#Canvi de nom segons detall que consta a Discussió:Muralles de Barcelona#Reestructuració articles muralles de Barcelona |
|||
Línia 1:
{{Infotaula edifici|item=Q11938014}}▼
Les '''muralles de Barcelona''' són, en essència, dos conjunts emmurallats diferenciats corresponents a èpoques històriques diferents. El primer, del {{segle|I|-|s}}, es va reforçar cap al {{segle|III|s}}. En l'altre, iniciat el {{segle|XIII}}, s'hi distingeixen dues parts que acabaren formant un tot, el segon i el tercer recinte —o les segones i les terceres muralles—, abastant l'actual [[districte de Ciutat Vella]].
▲{{Infotaula edifici
| localitzacio = [[Barcelona]]▼
==
En el moment de la seva fundació com a ''[[Barcino]]'' sota l'imperi d'[[August]], Barcelona va ser dotada d'un primer recinte emmurallat que envoltava completament el reduït espai urbà. Cap al segle {{versaleta|III}} dC, aquesta muralla va ser reforçada per una segona cortina, adossada a la primera, que en duplicava el grossor i la proveïa de nombroses torres. Aquest traçat correspon al que normalment s'anomena '''muralla romana de Barcelona'''.{{sfn|Ravotto|2017|pp=17-19}} En els segles {{versaleta|XIII}} a {{versaleta|XV}} es van anar construint les '''muralles medievals de Barcelona''', un nou i ampliat recinte emmurallat que incloïa dins del seu traçat els burgs, nom que reben els barris exterior a una vila emmurallada de l'edat mitjana, que havien anat creixent fora dels murs de Barcelona, especialment a partir del segle {{sfn|Berzosa|2015|pp=12-15}} Al {{segle|XVI}}, l’arribada de les armes de foc i els conflictes de l’època van propiciar una onada de reformes i millores de la muralla, si bé la fortificació que acabarà constituint les '''muralles modernes de Barcelona''' no va substituir la muralla medieval sinó que es va superposar als murs ja existents, tot i completant el tancament de la línia marítima de murallat, de manera que el traçat de la ciutat no es va veure alterat. Es va augmentar el gruix dels murs, se’n va disminuir l’alçada i un dels elements característics de reforç van ser els [[baluard]]s, elements defensius amb forma poligonal, que es situaven als cantons dels murs.{{sfn|Berzosa|2015|pp=12-15}} Aquest acoblament, i el fet que la construcció del conjunt s'estengués des del {{segle|XIII}} finsal {{segle|XVII}}, porta a la denominació, usada freqüentment, de '''muralla medieval i moderna de Barcelona'''.
En la conformació del recinte de ''Barcino'' s'hi distingeixen clarament una fase alt-imperial, també anomenada "fundacional", i una fase baiximperial.{{sfn|Ravotto|2017|pp=17-19}} L'única variació del traçat de la muralla baiximperial respecte al del primer recinte consistí en una ampliació del sector SE per tal d'incloure en el perímetre urbà un edifici públic d'[[Dinastia Flàvia|època Flàvia]] proper a la línia de costa del moment.{{sfn|Ravotto|2017|pp=61-62}}
Pel que fa les muralles de l'època medieval, una primera fase de construcció es podria haver dut a terme en època de Jaume I, passaria al llarg de la rambla i tindria cinc portals, per la qual cosa se la coneix com a Muralla de Jaume I o Muralla de la Rambla.{{sfn|Berzosa|2015|pp=12-15}} Estudis més recents indiquen que l'existència d'aquests portals no implica necessàriament que hi hagués un recinte murat que els connectés. Durant bastant temps s'havia mantingut el model proposat per [[Francesc Carreras Candi]] de tres recintes: la muralla romana, les muralles "dites de Jaume I" i les muralles "dites de Pere III".<ref>{{ref-publicació |cognom=Monguilò Cortés |nom=Estíbaliz |títol=Intervenció arqueològica al carrer de la Canuda 45-47 |publicació=Carta arqueològica de Barcelona |data=23 març 2009 |pàgines=5}}</ref> De fet, el segon d'aquests recintes, que envoltava la ciutat per l'interior des de [[les Rambles]] fins al que seria la [[Ciutadella de Barcelona|Ciutadella]], tot i haver-se associat amb Jaume I, qui va morir el 1276, va deure la seva construcció a les ordres, donades per [[Pere II el Gran]], el 1285, d'una fortificació urgent de Barcelona.<ref name="ACC">{{ref-llibre |cognom=Cubeles |nom=Albert |títol=La Muralla medieval de Barcelona i els seus portals |pàgines=12-13 |editorial=[[Associació Consell de Cent]]. [[MHCB]] |any=2007}}</ref> Coincidint amb la compleció d'aquella obra, quan l’any 1357 [[Pere el Cerimoniós|Pere III]] va recórrer al [[Consell de Cent]] per tal que millorés la defensa de la ciutat, també es va tirar endavant el projecte del "tercer recinte" que, partint del punt superior de les Rambles, envoltava [[el Raval]] fins a incloure les [[Drassanes de Barcelona|Drassanes]], amb un punt significat en el Portal de Sant Antoni.{{sfn|Berzosa|2015|pp=12-15}}
El segles {{versaleta|XVI}} I {{versaleta|XVII}}, ja en l'època moderna, van veure com es completava el front marí i s'adaptaven les muralles a temps d'armes de foc modificant-ne les dimensions i construint els diversos [[baluard]]s.{{sfn|Berzosa|2015|pp=12-15}}
A final del {{segle|XVIII}}, les muralles de la Rambla es començaren a enderrocar per urbanitzar definitivament el carrer i dur-hi a terme el passeig que donarà lloc a l'actual Rambla. L'any 1854, sota la consigna ''Abajo las murallas!!!'', es va acabar d'enderrocar la resta del recinte emmurallat.<ref name="Cascante">{{ref-publicació |cognom=Cascante i Torrella |nom=Pere |url=http://cartaarqueologica.bcn.cat/Docs/278/2010_06_11_12_49_31_Memòria%20024-06.pdf |títol=Intervenció arqueològica al carrer de Santa Anna |publicació=Carta arqueològica de Barcelona |pàgina=9 |format=pdf |data=desembre 2008}}</ref>
== La muralla romana ==
Quan al {{segle|I|-}} es va fundar la ''Colonia Iulia Augusta Faventia '''Barcino''''' en el nou imperi d’[[August]], va ser emplaçada, responent a criteris d’estratègia geopolítica, en una situació particularment favorable, projectada cap a la línia de costa i emmarcada, pels costats laterals, en l’espai comprés entre dues rieres naturals. El perímetre de les muralles va ser fixat amb forma de polígon octogonal, una forma regular facilitada pel fet de tractar-se de la fundació d’una ciutat ''ex novo''.{{sfn|Ravotto|2017|p=53}} L’emplaçament de la ciutat s’estenia al llarg de la lleu pendent formada per dos petits turons, el major conegut en època medieval com a ''mons Taber''. La línia de la costa estaria situada, en aquella època, a poca distància del seu límit meridional i els historiadors consideren la possible presència d’un port natural en el sector.{{sfn|Ravotto|2017|pp=61-62}}
La muralla original, diferenciada com a "fundacional" o "alt-imperial", va ser reforçada, al voltant de l’últim terç del segle {{versaleta|III}} dC, per una segona cortina adossada a la primera, que en duplicava el grossor i la proveïa de nombroses torres, compartint gairebé íntegrament el mateix traçat. Aquesta és la fase "baiximperial", o "tardana", de la muralla, a la qual corresponen la major part de les restes.{{sfn|Ravotto|2017|pp=17-19}}
Entre el {{segle|VI}} i mitjans del segle XI la [[muralla romana de Barcelona]] es reaprofita, i en els darrers moments d'aquest període hi degué haver un reforçament del caràcter de plaça forta de la ciutat, amb la refortificació de tres de les portes d'accés a la ciutat (el [[Castell Vell de Barcelona|Castell Vell]], el [[Castell Nou de Barcelona|Castell Nou]] i el [[castell de Regomir]]). L'encara magnífic aspecte i les bones prestacions poliorcètiques i defensives d'aquesta fortificació, fa que Barcelona sigui escollida com a seu regia de la cort visigoda, que esdevingui plaça forta andalusina, i que s'estableixi com seu comtal del regne franc.
Linha 16 ⟶ 25:
Malauradament no s'han localitzat cap prova arqueològica de cap d'aquests portals, però els indicis apunten que la seva configuració aprofitava els accidents geogràfics (llits de rieres i torrents), les obres públiques (clavegueres o el Rec Comtal), o una combinació d'ambdues.
== Muralles medievals de Barcelona ==
▲== La primera muralla medieval del segle XIII ==
{{
=== La primera muralla medieval del segle XIII ===
L'any 1285, durant una confrontació amb França, el rei [[Pere II el Gran]] ordenà fortificar urgentment Barcelona amb murs de tàpia i torres de fusta, com es constata a la [[Crònica de Bernat Desclot]], i on pretenia tancar tota la ciutat excepte per la part de mar. Un cop el conflicte bèl·lic decaigué, les tasques de fortificar degudament Barcelona recaigueren en el [[Consell de Cent]], convertint-se en la gran primera obra pública de la qual es feia càrrec. El nou llenç defensiu inclogué alguns portals ja construïts ([[Portal de la Boqueria|Boqueria]], [[Portal de la Portaferrissa|Portaferrissa]] o [[Portal de Jonqueres|Jonqueres]]), i n'afegí de nous com el del [[Portal Nou]] l'any 1295. Únicament la documentació escrita de principis del segle XIV permet constatar aquest nou perímetre: [[La Rambla]], [[
[[Fitxer:Barcelona el 1563, Anthonis van den Wyngaerde.jpg|none|700px|miniatura|esquerra|La ciutat de Barcelona el 1563 i el seu recinte emmurallat d'època medieval. Autor Anthonis van den Wyngaerde.]]▼
=== Campanyes de fortificació de la segona meitat del segle XIV ===
A causa d'un conflicte bèl·lic amb Castella, l'any 1357 el [[Consell de Cent]] decidí refermar i millorar les muralles de finals del XIII, i amb aquest objectiu adquirí tres pedreres a la muntanya de Montjuïc. Els treballs s'iniciaren als dos extrems del front marítim, Sant Daniel i Sant Francesc, i a tocar del monestir de Santa Clara. Tot i això els treballs de finals del segle XIII no van resoldre la defensa d'aquests punts, i fou necessària la seva fortificació urgent. [[Fitxer:Barcelona 1579, F. Valesio.jpg|miniatura|Vista de Barcelona, 1579. Autor F. Valesio]]▼
[[Fitxer:Braun_Barcelona_UBHD.jpg|miniatura|upright=2|Barcelona en una vista pels voltants del 1535. A ''[[Civitates Orbis Terrarum]]'' de [[Georg Braun]] i [[Frans Hogenberg]]]]
▲A causa d'un conflicte bèl·lic amb Castella, l'any 1357 el [[Consell de Cent]] decidí refermar i millorar les muralles de finals del XIII, i amb aquest objectiu adquirí tres pedreres a la muntanya de Montjuïc. Els treballs s'iniciaren als dos extrems del front marítim, Sant Daniel i Sant Francesc, i a tocar del monestir de Santa Clara. Tot i això els treballs de finals del segle XIII no van resoldre la defensa d'aquests punts, i fou necessària la seva fortificació urgent.
Pel costat de La Rambla es va realitzar el tancament definitiu del clos, potser aprofitant el tancament de finals del XIII, i que va permetre fixar el perímetre de la Ciutat Vella, exceptuant el Raval. Els treballs constructius a la Rambla foren especialment complexos, incloent-hi el trasllat de la riera.
Linha 29 ⟶ 40:
Diferents intervencions arqueològiques han permès trobar diversos trams d'aquest llenç (passeig Picasso-parc de la Ciutadella, la Rambla, monument de Colom-[[torre de les Puces]]), i constaten que la muralla es bastí amb un doble full de parament, omplint l'espai intermedi amb la terra extreta del vall o fossat defensiu extern, com el localitzat en el sector de la Rambla. Les torres tindrien una planta semiheptagonal o semioctagonal, o heptagonal en el cas de la Torre de les Puces. Les restes arqueològiques documentades a la Torre de les Puces o torre cantonera de la muralla marítima i de la Rambla, permeten constatar que la part inferior del mur és compacte, amb un gruix de 3 metres, i uns paraments externs fets amb carreuó regular lligat amb morter de calç. El parament extern presenta una pàtina de color ataronjat (òxid de ferro), de funció estètica. Aquest element defensiu fou enderrocat a mitjan {{segle|XVIII}}.
[[Fitxer:Portal de Sant Daniel-Parc de la Ciutadella.jpg|miniatura|Restes de les dues torres poligonals del Portal de Sant Daniel (S.
Els treballs arqueològics realitzats al Portal de Sant Daniel ([[Parc de la Ciutadella]]) van permetre documentar la muralla, el portal i el pont del mateix nom, el qual permetia l'accés a la ciutat pel costat oriental.<ref>GEA, M. 2008. "El portal de Sant Daniel. Darreres troballes arqueològiques al parc de la Ciutadella", Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 04, MHCB, Barcelona, pp. 116-136</ref> Aquest portal estava flanquejat per dues torres poligonals, i mitjançant el pont de pedra de Sant Daniel es travessava el fossat defensiu que protegia aquest punt.
Linha 39 ⟶ 50:
Molt pròxima, a la plaça de Joaquim Xirau, es localitzà un tram important de la muralla, tradicionalment anomenada de “Jaume I”, molt propera al portal d'Escudellers, anomenat antigament de Trentaclaus o dels Ollers. Els materials associats a aquest tram de muralla van permetre datar-la entre els segles XIII i XIV.
Entre la Rambla i el Portal de l'Àngel, tenint en compte el mètode constructiu i la seva ubicació, es van identificar dos trams de murs que es podrien correspondre a les restes de les fonamentacions de dues torres associades al llenç de muralla aixecada a mitjan {{segle|XIV}}
No fou fins al 1368 quan el [[Consell de Cent]] demanà als ciutadans de Barcelona que col·laboressin en la construcció dels nous recintes defensius, tot i que es va executar mitjançant la iniciativa privada, on l'excavació dels diversos trams del vall eren contractats per constructors privats.
[[Fitxer:Barcelona 1579, F. Valesio.jpg|miniatura|Vista de Barcelona, 1579. Autor F. Valesio]]
Els veïns del barri del Carme (el Raval) van exigir que s'inclogués el seu barri dins de la zona emmurallada. Aquest barri va adquirir una gran notorietat durant el {{segle|XIV}}, creixent entorn del convent del Carme, del monestir de Natzaret i de l'hospital de Colom. Aquí es va reproduir el mateix model que l'acorregut al segle XIII: un tancament de les vies de comunicació amb possibles elements defensius (com el portal d'en Godai), que es configuraven resseguint els accidents geogràfics de la zona (rieres i torrents). Així el 1368 es començà a construir la muralla dita del Raval.
Aquesta idea original fou modificada entre els anys 1372 i 1378, quan amb la modificació i ampliació de les Drassanes, comportà que el clos murat s'estengués fins aquest zona, incloent-hi aquest edifici, així com el monestir de Sant Pau del Camp i l'Hospital de Sant Llàtzer, fins a anar a tancar amb el portal de Tallers. La construcció d'aquest tram de muralla i de les torres es perllongà durant tot el {{segle|XV}}. Es tracta d'una muralla de pedra, amb tal·lus defensiu, i amb torres tant de planta circular o ultracircular (carrer Pelai i carrer de les Flors), com de quadrades (Drassanes). Aquest canvi de tipologia constructiva permet diferenciar entre les construccions del segle XIV i inicis del XV al sector de Santa Madrona. En aquest indret es buscà una mateixa integració amb les Drassanes del XIII, i amb la resta del conjunt, des de Sant Pau fins a la Rambla, que serien del {{segle|XV}}. El tipus de parament també permet diferenciar el seu moment constructiu. Mentre que al sector annex a Drassanes s'empra un carreuó anàleg a la muralla del XIV, el parament de les restes del carrer Pelai estan fets amb pedra de fil i amb uns carreus més grans. Els carreus eren de pedra de Montjuïc, i la part exterior estava encintada. Al llarg del carrer Pelai diverses intervencions arqueològiques han permès documentar part del llenç que tancava el barri del Raval per aquest sector, des de l'actual Rambla fins a la plaça Universitat.<ref>FABREGAS, M. Memòria de l'excavació arqueològica d'urgència al carrer Pelai. Atics, 2000 </ref>
▲[[Fitxer:Barcelona el 1563, Anthonis van den Wyngaerde.jpg|none|700px|miniatura|esquerra|La ciutat de Barcelona el 1563 i el seu recinte emmurallat d'època medieval. Autor Anthonis van den Wyngaerde.]]
== La muralla moderna (S. XVI-XVII): la muralla de mar i els baluards ==
{{VT|Muralles modernes de Barcelona}}
[[Fitxer:Barcelona 1690-1695.JPG|miniatura|Mapa
L'evolució de les armes de foc, en concret dels canons i les [[Bombarda (arma)|bombardes]], determinà que, en menys de dos-cents anys, s'hagués de modificar en gran manera la forma de construir les fortificacions. La primera notícia d'una arma de foc a Barcelona fou durant la [[Batalla naval de Barcelona (1359)|Batalla naval de Barcelona]] de [[1359]]: la [[Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona|Pere el Cerimoniós]] fa esment de com la nau major que defensava la ciutat d'una flota castellano-genovesa, va disparar dues bombardes que feren fugir els agressors.<ref name="Cronica">[[Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona]]</ref> Quasi dos-cents anys més tard, ençà el segon quart del {{segle|XVI}}, es va fer necessària una nova configuració de llenç murat barceloní, per tal de suportar l'impacte de projectils molts més efectius i destructius. Per compensar l'increment d'aquesta potència dels trets es va haver d'incrementar notablement el gruix dels murs, i reduir-ne l'alçada per oferir una superfície d'impacte menor. Un problema a solucionar urgentment eren les torres, les quals oferien un objectiu molt llaminer pels canons. Inicialment es va optar per les torres circulars, que semblaven resistir millor els impactes, però aquesta solució resultà inefectiva. La resposta a aquest problema es va trobar en la construcció dels baluards: terraplens avançats al llenç murat, de planta poligonal, i que es construïen en els angles sortints del traçat de la muralla, i mai sense superar l'alçada d'aquesta. El vall es va veure modificat, deixant de ser una rasa més o menys ampla, convertint-se en un gran espai completat amb una contraescarpa o talús previ al terreny inclinat (glacis) que ascendia vers la muralla, per permetre crear un angle favorable per a la defensa.
Linha 59 ⟶ 70:
Des de la segona dècada del {{segle|XVI}}, hi havia la intenció de construir un baluard com a final de la '''muralla moderna''' de la ciutat, formant part d'una dàrsena al costat de les Drassanes,{{sfn|Terradas Muntañola|2011|p=77}} que es va començar a construir en [[1552]].{{sfn|Terradas Muntañola|2011|p=84}} Finalment, entre el 1554 i el 1559 es va dur a terme la darrera gran obra en la muralla de la façana marítima: el portal de Mar. Amb aquesta construcció es donà per tancat la totalitat del perímetre de la ciutat.
Diferents intervencions arqueològiques han permès documentar les restes de la muralla moderna de mar. L'excavació en extensió del solar ubicat a la plaça Pau Vila i carrer Dr. Aiguader han posat al descobert [[Baluard de Migdia de Barcelona|el baluard del Migdia]], de planta quadrada, i un tram de la muralla del primer terç i mitjans del segle XVI que defensava la ciutat per la banda de mar, així com la contraescarpa construïda a principis del {{segle|XVIII}}. La cara exterior del baluard està realitzada amb carreuons rectangulars (35 per 25 cm), amb un paredat de morter de calç i pedra irregular. El seu fonament està fet amb encofrat i el segon amb pedres irregulars.
Linha 65 ⟶ 75:
En un punt molt proper, entre Pla de Palau i la Plaça de Pau Vila, la realització d'una rasa de 120 metres lineals va posar al descobert el Portal de Mar, construït a mitjan {{segle|XVI}}, així com una reforma realitzada a davant mateix de la porta el 1632, consistent en la construcció d'un parapet, amb planta tipus baluard, així com un fossat de 17 metres d'amplada i, finalment, una contramuralla a mitjan {{segle|XVII}}, que amortitzava parcialment el fossat suara esmentat.
Pel costat de la muralla de terra, el nou conjunt de reformes van consistir a escapçar les torres i fins i tot enderrocar un bon nombre, a més d'afegir terraplens i baluards. Així doncs, la fortificació moderna a Barcelona es va afegir a la medieval, sense alterar el traçat en cap sector més enllà de l'ampliació al sector del carrer de les Polleres. D'aquesta manera, entre mitjans i finals del {{segle|XVII}}, Barcelona quedà protegida per onze baluards: el baluard de Migdia, el baluard de Llevant, el [[baluard de Santa Clara]], el [[baluard del Portal Nou]], el [[baluard de Jonqueres]], el [[baluard de Sant Pere (Barcelona)|baluard de Sant Pere]], el [[baluard de l'Àngel]], el [[baluard de Tallers]], el [[baluard de Sant Antoni]], el [[baluard de Santa Madrona]], i el [[baluard de Sant Francesc]].
[[Fitxer:Setge de Barcelona per les tropes de Felip V, 1714.jpg|miniatura|Gravat dibuixat pel pintor francès J. Rigaud l'any 1714 on es mostra el setge de la ciutat de Barcelona per part de les tropes de Felip V, i que es correspondria al baluard del Portal Nou.]]
Linha 75 ⟶ 85:
En iniciar-se el segle XIX el poble de Barcelona detestava les muralles i n'exigia l'enderrocament, de forma pràcticament unànime. Això s'explica per dos grans factors. Primer, la ciutat, en plena expansió modernitzadora i amb voluntat d'esdevenir una gran capital europea, necessitava nous espais per la indústria, l'habitatge i la mobilitat; per contra, s'ofegava dins el clos murallat: augment de la població, sobreocupació del sòl, esclat de la industrialització, insalubritat. Un segon factor, i de gran importància, va ser la càrrega simbòlica que implicava la muralla, clarament vinculada a l'antic règim i a la repressió militar imposada a partir del 1714.<ref>Nicolau 2004</ref>
[[Fitxer:BNE.Barcelona.planos.1806.jpg|miniatura|Barcelona, amb la [[fortalesa de la Ciutadella]] de 1716, mig segle abans de l'enderrocament de les muralles]]
Així, ja en el [[Trienni Liberal]] (1820-1823) es reclamà l'enderrocament de les muralles, sense èxit. Engegada la [[Regència d'Espartero]], el 31 de desembre de 1840 l'Ajuntament de Barcelona convocà un concurs públic de textos que argumentessin la necessitat d'eliminar les muralles; l'11 de setembre de 1841 el guanyà Pere Felip Monlau amb el cèlebre opuscle ''[[Abajo las murallas
Finalment, l'estiu de 1854 s'engegà l'enderrocament de la muralla de terra. Ho facilità una conjuntura molt especial: canvi de règim a Madrid ([[Bienni Progressista]]) i enorme inestabilitat social a Barcelona, amb epidèmia de còlera i gran nombre de jornalers aturats a què calia donar feina. L'Ajuntament engegà l'enderroc el 7 d'agost, tot i que l'autorització governativa no es publicà a Madrid fins al dia 15. La Junta d'Enderroc fou dissolta el 2 de gener de 1856, tot i que la tasca continuaria encara durant anys. Barcelona passava a estar oberta al Pla. Immediatament s'engegà el procés que menaria al [[pla Cerdà]] (1859) i la construcció de l'[[Eixample de Barcelona|Eixample]] (a partir de 1860).
Linha 82 ⟶ 93:
Només hi restava la [[Muralla de Mar|muralla de mar]], força popular entre els barcelonins com a passeig. Fou enderrocada entre 1878 i 1881, i permeté la reforma del [[Port de Barcelona|port]] i la definitiva integració de [[la Barceloneta]] en el contínuum urbà.
== Vegeu també ==
* [[Poliorcètica]]
▲* [[Muralla romana de Barcelona]]
== Referències ==
Linha 105 ⟶ 102:
== Bibliografia ==
* BANKS, PH. ''L'estructura urbana de Barcelona'', La formació de la Barcelona medieval, vol. 2. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1992, p. 28.
* BANKS, PH. ''El creixement físic de Barcelona. Segles X-XIII'', El procés urbà i la identitat gòtica de Barcelona, Barcelona Quaderns d'Història, 8, Ajuntament de Barcelona,2003, pp. 11-33
* {{ref-publicació |cognom=Berzosa Poch |nom=Janina |títol=La restauració de la muralla romana i de la muralla medieval de Barcelona: la recuperació de la memòria històrica de la ciutat. |publicació=Grau en Humanitats. Treballs de fi de grau |url=https://repositori.upf.edu/bitstream/handle/10230/25255/Berzosa_2015.pdf |lloc=Barcelona |editorial=[[Universitat Pompeu Fabra]] |format=pdf |any=2015}}
* {{ref-llibre |autor=Bohigas, Oriol; et al |títol=Abajo las murallas!!!: 150 anys de l'enderroc de les muralles de Barcelona. (Catàleg de l'exposició) |editorial=MHCB, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura |any=2004 |isbn=84-934161-0-X}}
* BROTONS i SEGARRA, Ròmul. ''La ciutat captiva: Barcelona, 1714-1860''. Barcelona: Albertí, 2008.
* BROTONS i SEGARRA, Ròmul. ''La ciutat expansiva: Barcelona, 1860-1900''. Barcelona: Albertí: Ajuntament de Barcelona, 2015.
Linha 115 ⟶ 113:
* CUBELES, A.; PUIG VERDAGUER, F. ''Les fortificacions de Barcelona'', Abajo las murallas!!!. 150 anys de l'enderroc de les muralles de Barcelona, MHCB, Barcelona, 2004, pp.48-71
* DURAN I SANPERE, A. ''Barcelona i la seva història. La formació d'una ciutat'', Barcelona: Curial, 1973, Vol. 1
* {{ref-publicació |cognom=Esqué Ballesta |nom=Miriam |títol=Memòria de la intervenció arqueològica del carrer Pas de Muralla,2-plaça de Pau Vila |publicació=Carta arqueològica de Barcelona |url=http://cartaarqueologica.bcn.cat/Docs/4011/2018_12_18_10_43_48_Memòria%20062-17.pdf |format=pdf |any=2017 |mes=maig}}
* GALERA, M., ROCA, F., TARRAGÓ, S. Atles de Barcelona. Segle XVI-XX. Barcelona: Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya, 1982
* GARCIA ESPUCHE, A.; GUÀRDIA BASSOLS, M. ''Canvis i permanències de l'herència espacial medieval: de la ciutat de la Ribera a la ciutat de la Rambla'', II Congrés d'Història de Barcelona, vol. 1, Ajuntament de Barcelona, 1990
Linha 126 ⟶ 125:
* PUJADES, J. ''Balanç anual de l'activitat arqueològica a la ciutat'', Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 02, MHCB, Barcelona, 2006, pp. 155-171
* PUJADES, J. ''Balanç anual de l'activitat arqueològica a la ciutat'', Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 03, MHCB, Barcelona, 2007, pp. 183-213
* {{ref-llibre |cognom=Ravotto |nom=Alessandro |títol=La muralla de Barcino (Tesi doctoral) |url= https://www.tdx.cat/handle/10803/402256|pàgines=753 |editorial=Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana |any=2017 |isbn=9788449070198}}
* RIBA i ARDERIU, O. ''Assaig sobre la geomorfologia medieval de la ciutat vella de Barcelona'', II Congrés d'Història de Barcelona, vol. 1. Ajuntament de Barcelona, 1993
* SALES, J. ''Un nou tram de la muralla baixmedieval de Barcelona localitzat a la Ronda de Sant Pau. Primers resultats de l'excavació'', II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM), Sant Cugat del Vallès, 2003, pp. 262-268
* {{citar ref |cognom=Terradas Muntañola |nom=Robert |títol=Evolució de la imatge de les Drassanes de Barcelona |url=http://www.raco.cat/index.php/Drassana/article/view/252907/339645 |publicació=Drassana |editorial=Diputació de Barcelona |exemplar=Núm. 19 |data=2011 |pàgines=68-87 |ref=harv}}
{{ORDENA:
[[Categoria:Muralles de
| |||