Regles d'esquivar vocables o mots grossers o pagesívols: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida Categoria:Lexicografia usant HotCat
Cap resum de modificació
Línia 3:
Les'' '''Regles d'esquivar vocables o mots grossers o pagesívols''' ''escrites segurament entre 1492 i 1497, fetes “a juy” del valencià [[Bernat Fenollar]] (ca. 1438-ca. 1500), del barceloní [[Jeroni Pau]] (?-1497?) i d'«altres hòmens diserts catalans e valentians, e prestantíssims trobadors», foren copiades i aplegades pel barceloní [[Pere Miquel Carbonell]] (1434-1517). Formen un conjunt de breus normes d'ús sobre pronúncia, morfologia i lèxic de la [[català|llengua catalana]], on s'oposen les solucions vulgars i dialectals a les pròpies de la llengua urbana culta —llatinitzant— i més prestigioses.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Vallverdú|nom = Francesc|títol = Enciclopèdia de la llengua catalana|url = |edició = |llengua = |data = 2001|editorial = Edicions 62|lloc = Barcelona|pàgines = |isbn = 9788429750263}}</ref>
 
Aquestes ''Regles'' són una manifestació d'un debat humanístic semblant al de la ''[[qüestione della lingua]]'' italiana. Tenen un considerable interès filològic i sociolingüístic, perquè aporten moltes informacions sobre la variació diatòpica i diastràtica de la llengua catalana i sobre les formes que llavors es consideraven més prestigioses. Així, condemnen la confusió de vocals àtones (''Pera'' per ''Pere''), la [[iodització]] (''penjoy'' per ''penjoll''), les metàtesis (''murtra'' per ''murta''), les formes analògiques vulgars (''meua'' per ''mia''), les assimilacions vocàliques (''fonoll'' per ''fenoll''), les formes perifràstiques del passat (''vam anar'' per ''anamanarem''), etc., i pel que fa al lèxic, prioritzen els cultismes i les formes més prestigioses del ''sermo urbanus'', sobretot de València (''alçar'' i no ''aixecar'', ''ratapenada'' i no ''ratapinyada'', ''brossat'' i no ''mató'', ''rabosa'' i no ''guineu'', etc.). El més remarcable d'aquestes Regles és l'opció a favor d'un model de llengua modern (hi són condemnats nombrosos arcaismes, com ara ''jaquir'' en lloc de ''deixar''), culte (es proscriuen mots considerats massa vulgars, com ara ''meua'' en lloc de ''mia'') i supradialectal (es proscriu ''talent'' en lloc de ''fam'' o ''apetit'').
 
S'ha especulat que una primera part (173 normes) fou ordenada a partir de materials sobre el lèxic valencià de Bernat Fenollar per part del barceloní Pere Miquel Carbonell, que hi afegí notes pròpies, i que una segona part (150 normes) va ser obra de Jeroni Pau.<ref>{{Ref-llibre|cognom = |nom = |títol = Gran Enciclopèdia Catalana|url = http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0054690.xml?s.q=esquivar+vocables#.VC7iK_l_uAU|edició = |llengua = |data = |editorial = |lloc = |pàgines = |isbn = }}</ref> Aquesta hipòtesi dels tres autors, però, va ser rebutjada el 1999 per [[Antoni Maria Badia i Margarit]], el qual, atenint-se a la unitat del text, considerà que el copista del manuscrit, Pere Miquel Carbonell, en degué ser també l'autor i que Fenollar i Pau només hi foren adduïts com a referents d'autoritat.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Badia i Margarit|nom = Antoni Maria|títol = Les "Regles de esquivar vocables" i "la Qüestió de la llengua"|url = http://books.google.cat/books?id=9gudydViGtkC|edició = |llengua = |data = 1999|editorial = Institut d'Estudis Catalans|lloc = |pàgines = |isbn = 8472834638}}</ref>