Viquipèdia

Jordi Solé i Tura: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
He afegit informació
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Jordi Solé i Tura''' ([[Mollet del Vallès]], [[Vallès Oriental]], [[23 de maig]] de [[1930]] — [[Barcelona]], [[4 de desembre]] de [[2009]]) fou unprofessor [[advocat]],de [[polític]]Dret iConstitucional professora universitarila [[Catalunya|catalàUniversitat de Barcelona]], on va ser escollit degà el 1985. Fou un polític carismàtic i un dels pares de la [[Constitució Espanyolaespanyola de 1978]] i de l'[[Estatut de Sau]] de 1979.<ref name=GEC>{{GEC|0063375|Jordi Solé i Tura}}</ref>
 
== Biografia ==
Jordi Solé Tura neix en el si d'una família republicana i de pagesos de Mollet. Va ser nebot de l'alcalde republicà Feliu Tura i Valldeoriola (1888-1956), destacat dirigent de la [[Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya|Unió de Rabassaires]]. Des de molt jove treballa a la fleca que regentava la seva mare, la qual cosa l'obliga a abandonar els estudis. Durant el servei militar acaba el batxillerat i ingressa a la facultat de Dret, on acabarà obtenint el Premi Extraordinari de Carrera (1957). És fundador de la primera cèl·lula del PSUC a la universitat i serà membre molt actiu de la lluita antifranquista. Ja en democràcia, exerceix un paper important a les institucions polítiques espanyoles i europees. Durant uns anys comparteix la docència universitària amb tasques de traductor i divulgador dels nous corrents culturals europeus.
Va estudiar [[Dret]] a la [[Universitat de Barcelona]], de la qual en fou catedràtic de [[Dret constitucional]] i en fou escollit degà el [[1985]]. Era oncle de [[Montserrat Tura i Camafreita|Montserrat Tura]], exconsellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
 
El 1998 rep la medalla de la seva ciutat natal i és declarat ''Molletà Il·lustre''. A la tardor de 1999 presenta el seu llibre de memòries ''Una història optimista Memòries'', en català i castellà. L'any 2001 impulsa la creació del [https://twitter.com/CatalunyaEACNUR?ref_src=twsrc%5Egoogle%7Ctwcamp%5Eserp%7Ctwgr%5Eauthor Comitè Català de l'ACNUR], l'agència de l'ONU per als refugiats.
El juny de [[2007]] fou guardonat amb la [[Premi Creu de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]] per la [[Generalitat de Catalunya]].<ref name=jordi>{{ref-web|url=http://www.directe.cat/noticia/1312/es-redueixen-a-un-terc-les-creus-de-sant-jordi-del-2007-1312|consulta=8 setembre 2015|títol=Es redueixen a un terç les Creus de Sant Jordi del 2007|obra=[[Directe.cat]]|editor=Catmèdia Global|data=13 de juny de 2007}}</ref> A finals d'aquell any es va fer públic<ref>{{ref-web|url=http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2677503|consulta=8 setembre 2015|títol=Solé Turà té Alzheimer, com explica el seu fill en un documental|obra=[[Vilaweb]]|data=24 de desembre de 2007}}</ref> que patia la [[malaltia d'Alzheimer]]. El 14 de gener de [[2008]], es va estrenar el documental ''[[Bucarest, la memòria perduda]]'', que el seu fill va fer en clau autobiogràfica però recollint la vida política del pare en la clandestinitat.<ref>{{ref-web|cognom=Tordera|nom=Josep|url=http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/lesquerra-rendeix-homenatge-sole-tura-240508|consulta=8 setembre 2015|títol=L'esquerra rendeix un homenatge a Solé Tura|obra=[[El Periódico de Catalunya]]|editor=Grupo Zeta|data=15 de gener de 2008}}</ref>
 
MoríEl eljuny 4de [[2007]] fou guardonat amb la [[Premi Creu de desembreSant Jordi|Creu de Sant Jordi]] de la [[2009Generalitat de Catalunya]],.<ref cincname="jordi">{{ref-web|url=http://www.directe.cat/noticia/1312/es-redueixen-a-un-terc-les-creus-de-sant-jordi-del-2007-1312|consulta=8 anyssetembre 2015|títol=Es redueixen a un terç les Creus de Sant Jordi del 2007|obra=[[Directe.cat]]|editor=Catmèdia Global|data=13 de juny de 2007}}</ref> A desprésfinal d'haveraquell any es va conèixer que patia Alzheimer<ref>{{ref-liweb|url=http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2677503|consulta=8 sigutsetembre diagnosticada2015|títol=Solé laTurà té Alzheimer, com explica el seu fill en un documental|obra=[[Vilaweb]]|data=24 de desembre de 2007}}</ref>. Va morir el 4 de desembre de [[2009]] a causa d'aquesta malaltia.<ref>{{ref-notícia|títol=Mor el polític Jordi Solé Tura, un dels pares de la Constitució espanyola del 1978|publicació=[[Avui]]|url=http://www.elpuntavui.cat/article/3-politica/17-politica/280063--mor-el-politic-jordi-sole-tura-un-dels-pares-de-la-constitucio-espanyola-del-1978-.html|consulta=8 setembre 2015|data=4 de desembre de 2009}}</ref> El cap de setmana del [[5 de desembre|5]] i [[6 de desembre]] s'obrí la capella ardent al saló de Sant Jordi del [[Palau de la Generalitat de Catalunya]] on va ser acomiadat per milers de ciutadans.<ref>{{ref-notícia|títol=El govern atorgarà la Medalla d'Or a títol pòstum a Jordi Solé Tura|publicació=[[Avui]]|url=http://www.elpuntavui.cat/article/3-politica/17-politica/282719--el-govern-atorgara-la-medalla-dor-a-titol-postum-a-jordi-sole-tura-.html|consulta=8 setembre 2015|data=4 de desembre de 2009}}</ref> AlA captítol de pocs diespòstum li fouvan concedidaconcedir ales títol pòstum la [[Medallamedalles d'Or de la Generalitat dei Catalunya|Medallala d'Ordel de la Generalitat]]Senat en reconeixement de la seva trajectòria cívica i política al servei de Catalunya.<ref name="dogc">{{ref-web|cognom=Catalunya. Generalitat|url=http://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?documentId=536239&language=ca_ES&action=fitxa|consulta=8 setembre 2015|títol=DECRET 188/2009, de 9 de desembre, pel qual s'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a l'Excel·lentíssim Senyor Jordi Solé Tura.|obra=[[Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya]]|editor=Generalitat de Catalunya|data=9 de desembre de 2009}}</ref> També va rebre un homenatge al [[Congrés dels Diputats|Congrés de Diputats]].
 
== ActivitatTrajectòria políticaacadèmica ==
El juny de 2021, la facultat de Dret de la Universitat de Barcelona i el CRAI Biblioteca Dret, amb l'Ajuntament de Mollet del Vallès, han obert l'exposició virtual [https://craidret.wixsite.com/website "Jordi Solé Tura, mestre i pensador"], que explica i contextualitza la trajectòria acadèmica de Jordi Solé Tura.
Durant la seva joventut va militar al [[Front d'Alliberament Popular]], el 1956 ingressa a la cèl·lula del [[Partit Socialista Unificat de Catalunya]] (PSUC)<ref name=GEC/> a la Universitat de Barcelona. Es va exiliar a [[França]] als [[anys 60]]<ref name=GEC/> on coneix la seva primera esposa. Continua l'exili, militant dins del [[Partit Comunista d'Espanya]] (PCE), a [[Bucarest]] per a fer de locutor de [[Ràdio Espanya Independent]]. Després de l'escissió dins del PCE que acabà amb l'expulsió de [[Fernando Claudín]] i [[Jorge Semprún Maura|Jorge Semprún]], Jordi Solé Tura decideix tornar a París i allunyar-se de les tesis dominants al PCE i al PSUC. Ingressa llavors a finals dels 60 a l'[[Organització Comunista d'Espanya (Bandera Roja)]] de pensament maoista,<ref name=GEC/> fins que el 1973 amb una part important dels dirigents d'aquesta organització reingressa al PSUC.▼
 
== Trajectòria política ==
A partir de la [[Transició democràtica espanyola]] va ser un dels principals dirigents del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Dins aquest partit fou un dels principals defensors de les tesis [[eurocomunisme|eurocomunistes]] del secretari general del PCE, [[Santiago Carrillo]], i va ser escollit [[diputat]] al [[Congrés dels Diputats]] per la circumscripció de Barcelona en les [[eleccions generals espanyoles de 1977|eleccions generals]] de [[1977]], escó que repetí en les eleccions de [[eleccions generals espanyoles de 1979|1979]]. Va ser cap de les llistes del PSUC per Barcelona a les eleccions municipals de 1983, a les quals el PSUC va obtenir tres regidors.▼
▲DurantEl laseu sevacompromís joventutpolític vade militarlluita al [[Front d'Alliberament Popular]],contra el 1956franquisme ingressacomença a la cèl·lulaUniversitat delde Barcelona. El 1956 ingressa al [[Partit Socialista Unificat de Catalunya]] (PSUC)<ref name="GEC" /> a la Universitat de Barcelona. Es vaS'ha d'exiliar a [[França]], alsel [[anysfebrer de 1960, 60]]<ref name="GEC" /> on treballa amb la direcció del PSUC i on coneix la seva primera esposa. ContinuaExerceix l'exili,com a militant dins del [[Partit Comunista d'Espanya]] (PCE), i l'any 1961 el partit li proposa anar a [[Bucarest]] per a fer de locutor dea [[Ràdio Espanya Independent]], la ''Pirenaica'', l'emissora del PCE i del PSUC. A Bucarest, l'any 1962 neix el seu fill, Albert. Després de l'escissió dins del PCE, que acabà amb l'expulsió de [[Fernando Claudín]] i [[Jorge Semprún Maura|Jorge Semprún]], Jordi Solé Tura decideix tornar a París i allunyar-se de les tesis dominants al PCE i al PSUC. IngressaA llavorsla atardor finalsde dels1964, 60torna a l'[[OrganitzacióCatalunya Comunistai d'Espanyaés (Banderaexpulsat Roja)]]del departit. pensamentEl maoista1966,<ref name=GEC/>és finssancionat quei elexpulsat 1973de ambla unaUniversitat, partjuntament importantamb delsaltres dirigentsprofessors, d'aquestaa organitzaciócausa reingressade al[[La PSUCCaputxinada|la Caputxinada.]]
 
El febrer de 1969, a causa de les protestes a la universitat, és detingut i ingressa a la presó Model, on romandrà fins al juliol. A finals d'aquest mateix any, juntament amb altres companys de militància, funda l'[[Organització Comunista d'Espanya (Bandera Roja)]] de pensament maoista,<ref name="GEC" /> fins que el 1974, amb una part important dels militants d'aquesta organització, reingressa al PSUC.
Participà en la redacció de l'avantprojecte de l'[[Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979]], com a membre de la [[Comissió dels Vint]] i va ser un dels set ponents de la [[Constitució Espanyola de 1978]].<ref name=GEC/> L'any 1985 abandona el PSUC i ingressa al [[Partit dels Socialistes de Catalunya]] (PSC-PSOE), sent novament elegit diputat per Barcelona en les 1989, 1993 i com a senador el 1996 i 2000.<ref name=dogc/>▼
 
▲AEn partirl'etapa de la [[Transició democràtica espanyola]] va serés un dels principals dirigents del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Dins aquest partit fou un dels principals defensors de les tesis [[eurocomunisme|eurocomunistes]]. del secretari general del PCE, [[Santiago Carrillo]], i vaVa ser escollit [[diputat]] al [[Congrés dels Diputats]] per la circumscripció de Barcelona en les primeres [[eleccions generals espanyoles de 1977|eleccions generals]] de la democràcia, el juny de [[1977]], escó que repetí en les eleccions de [[eleccions1979 generalsi espanyolesd'on deva 1979|1979]].resultar Vaescollit, sercom cap de lesa llistesrepresentant del PSUCgrup percomunista, Barcelona a les eleccions municipalsponent de 1983,la acomissió lesque qualsva elelaborar PSUCla vaConstitució obtenirespanyola tresde regidors1978.
 
▲Participà en la redacció de l'avantprojecte de l'[[Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979]], com a membre de la [[Comissió dels Vint]]. i vaVa ser uncap delsde setles ponentsllistes dedel laPSUC [[Constitucióper EspanyolaBarcelona a les eleccions municipals de 1978]].<ref1983, name=GEC/>en L'anyles quals el PSUC va obtenir tres regidors. El 1985 abandonava abandonar el PSUC. Va participar en la fundació de la I Conferència d'Homes i ingressaDones ald'Esquerra, a principis de 1986. El 1988 forma part com a independent de les llistes del [[Partitpartit dels Socialistes de Catalunya]] (PSC-PSOE) al Parlament de Catalunya, sentd'on novamentsurt elegit diputat peri, Barcelonaposteriorment, senador. Novament és elegit diputat del PSC en les eleccions de 1989, i 1993, i com a senador elde 1996 i el 2000.<ref name="dogc" />
 
L'any 1991 fou escollit [[Ministre de Cultura d'Espanya|ministre de Cultura]] en el govern de [[Felipe González Márquez|Felipe González]], càrrec que va ocupar fins al 1993.<ref name=jordi/> Durant el seu mandat com a ministre es van executar les obres de remodelació de la [[Biblioteca Nacional d'Espanya|Biblioteca Nacional]] i es van començar les del [[Teatre Reial de Madrid|Teatre Reial]], que no van finalitzar durant el seu mandat. El 8 d'octubre de 1992 aconseguí inaugurar el [[Museu Thyssen-Bornemisza]] de [[Madrid]], i el Centre d'Art Reina Sofia es va convertir en el [[Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia]], especialitzat en [[art contemporani]]. El 26 de juliol de 1992 el quadre [[Guernica (quadre)|''Guernica'']] de [[Pablo Picasso]] es va traslladar al Museu Reina Sofia des de la seva ubicació anterior al Casón del Buen Retiro, pertanyent al [[Museu del Prado]].
 
A partir de 1993, un cop finalitzada l'etapa de ministre, és nomenat president de la Comissió d'Exteriors del Congrés.
 
Des de 1990 fins al 2003 forma part de les assemblees del [[Consell d'Europa]] i de la [[Unió Europea Occidental]]. El 1995 és escollit vicepresident primer de la Comissió de Seguiment dels Estats membres del Consell d'Europa. En aquesta etapa participa activament en l'elaboració de la [[Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea]] (Niça, 2000).
 
== Obra publicada ==
Linha 99 ⟶ 108:
 
== Llegat ==
El 2003 signa amb l'Ajuntament de Mollet del Vallès la cessió del seu fons documental, alhora que es crea el [http://www.soleturamollet.cat/ Centre d'Estudis per la Democràcia Jordi Solé Tura]. Aquest fons es conserva a l'[https://www.molletvalles.cat/continguts/serveis-a-mollet/arxiu-histric-municipal/ Arxiu Històric Municipal.]
[[Albert Solé Bruset]] va estrenar el 2008 el documental ''[[Bucarest, la memòria perduda]]'' sobre la figura de Solé Tura.<ref>{{ref-notícia|títol=Fallece Jordi Solé Tura, uno de los padres de la Constitución|obra=[[El País]]|data=4 desembre 2009|url=http://elpais.com/elpais/2009/12/04/actualidad/1259918234_850215.html|consulta=8 setembre 2015}}</ref>▼
 
▲[[Albert Solé Bruset]] va estrenar el 2008 el documental ''[[Bucarest, la memòria perduda]]'' sobre la figura de Solé Tura.,<ref>{{ref-notícia|títol=Fallece Jordi Solé Tura, uno de los padres de la Constitución|obra=[[El País]]|data=4 desembre 2009|url=http://elpais.com/elpais/2009/12/04/actualidad/1259918234_850215.html|consulta=8 setembre 2015}}</ref> en clau autobiogràfica, però recollint la vida política del pare en la clandestinitat.<ref>{{ref-web|cognom=Tordera|nom=Josep|url=http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/lesquerra-rendeix-homenatge-sole-tura-240508|consulta=8 setembre 2015|títol=L'esquerra rendeix un homenatge a Solé Tura|obra=[[El Periódico de Catalunya]]|editor=Grupo Zeta|data=15 de gener de 2008}}</ref>
 
Dins del marc del Premi Solé Tura, creat l’any 2009, el 2018 va néixer el [[Brain Film Festival]].
 
A Mollet, al maig del 2010, es constitueix el Grup d'Amics i Amigues de Jordi Solé Tura.
L’any 2019, la Facultat de Dret de la [[Universitat de Barcelona]] va posar el nom de Jordi Solé Tura a l’[http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/149143 aulari del nou edifici] reconeixent així la vàlua personal, política i, sobretot, acadèmica de qui va ser antic degà de la Facultat. A l’[https://www.ub.edu/portal/web/dret/detall/-/detall/inauguracio-de-l-aulari-jordi-sole-tura acte d’inauguració] va tenir lloc la descoberta d’una placa commemorativa a càrrec del rector Joan Elias i del degà Xavier Pons.▼
 
▲L’any 2019, la Facultat de Dret de la [[Universitat de Barcelona]] va posar el nom de Jordi Solé Tura a l’[http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/149143 aulari del nou edifici] reconeixent així la vàlua personal, política i, sobretot, acadèmica de qui va ser antic degà de la Facultat. A l’[https://www.ub.edu/portal/web/dret/detall/-/detall/inauguracio-de-l-aulari-jordi-sole-tura acte d’inauguració] va tenir lloc la descoberta d’una placa commemorativa a càrrec del rector Joan Elias i del degà Xavier Pons.
El fons personal de Jordi Solé Tura es conserva a l'Arxiu Municipal de [[Mollet del Vallès]].<ref>Arxiu Històric Municipal de Mollet del Vallès. Quadre de fons [https://www.molletvalles.cat/continguts/serveis-a-mollet/arxiu-histric-municipal/els-fons-de-larxiu]</ref>
 
== Referències ==
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Jordi_Solé_i_Tura»