Falles: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Es desfà la revisió 28913201 de FranSisPac (Discussió) Etiqueta: Desfés |
|||
Línia 36:
Durant el {{segle|XIX}} i fins a la [[Guerra Civil espanyola]], els cadafals van adquirir un caràcter anticlerical i sovint molt crític amb el govern local o nacional. De fet les falles no es van plantar en diverses ocasions, com en [[1886]] i [[1896]],{{sfn|Hernàndez i Martí|2002|p=50}} i cap al 1920 ja havien desaparegut les falles de trastos vells.{{sfn|Hernàndez i Martí|2002|p=50}} En aquesta època entrà en actiu [[Regino Mas]], primer artista faller a passar a la història, i considerat el pare del [[monument faller]] modern, i abans de la [[Guerra Civil espanyola]] ja s'havia convertit en un gran pol turístic.{{sfn|Hernàndez i Martí|2002|p=51}} Des de la fi del {{segle|XIX}}, l'alta burgesia valenciana va començar a vincular-se amb les falles.<ref name="elitsvlc_falles"/> Abans de la [[Guerra civil espanyola]], les falles, que eren una festa pràcticament monopolitzada pels [[valencianisme|valencianistes]], va anar passant a ser controlada per la burgesa al adonar-se de la capacitat política de la festa al seu favor, cosa que es consolidaria amb el franquisme.{{sfn|Gisbert Gracia|2019|p=86}}
Amb l'arribada de la dictadura de [[Franco]] la festa va perdre gran part del seu sarcasme per la censura, encara que eren de les poques expressions públiques que durant la dictadura es podien i es feien íntegrament en [[valencià]].<ref>Testimoni d'[[Enric Tàrrega i Andrés]] a la revista Oriflama, 1969. Recollit a {{ref-llibre|cognom=Franch Ferrer|nom=Vicent; ... [et al.]|títol=[[Document 88 : destinat (sobretot) a nacionalistes]]|lloc=València|editorial=[[Eliseu Climent, editor|Eliseu Climent]]|any=1988|isbn=8475022278}}</ref> Durant aquest període es crea la Junta Central Fallera (l'octubre de 1939) i s'instauraren moltes activitats religioses (per exemple, l'[[ofrena de flors]] a la [[Mare de Déu dels
El franquisme acabà amb el pluralisme polític que caracteritzava la festa abans de la Guerra civil, convertint-les, amb ressistència del món faller, en un instrument polític mitjançant modificacions dels actes de la festa. La dreta postfranqusta local reinstrumentalitzà la festa a favor dels seus interessos conservadors, antiprogressistes, [[espanyolisme|espanyolistes]] i [[blaverisme|blaveristes]].{{sfn|Gisbert Gracia|2019|p=86}}
| |||