Maulets, el jovent independentista revolucionari: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m canvio preposició ambigua |
Expansió del contingut |
||
Línia 18:
A principis dels anys 90, Maulets mantingué una activitat elevada. Impulsaren el [[Diada del Soldat Català|Dia del Combatent Català]] el 26 de gener, l'organització de dones [[L'Esguard]], campanyes conjuntes amb el [[Front d'Alliberament Gai de Catalunya]] i el programa de ràdio ''Sense Treva'' a [[Contrabanda FM]]. Malgrat això, l'activitat restà focalitzada a [[Barcelona]].{{Sfn|Cuéllar|2021|p=732}}
Aquesta activitat de Maulets contrastava amb la de [[Catalunya Lliure]], que havia entrat en crisi. A [[Catalunya Lliure]] es perfilaren dos sectors: d'una banda, el sector de la direcció, amb més pes a [[València]] i amb el suport del [[Partit Socialista d'Alliberament Nacional|PSAN]]; i de l'altra, el sector del [[Barcelonès]], tant de [[Catalunya Lliure]] com de Maulets. El sector del Barcelonès criticava que es deixés de banda l'eix programàtic sobre la defensa dels interessos del [[Classe treballadora|poble treballador]]. A més, també defensava que calia lluitar pel [[feminisme]] i els drets [[LGBT|LGBTI]]. En canvi, el [[Partit Socialista d'Alliberament Nacional|PSAN]] els criticava que situessin aquestes dues qüestions al mateix nivell que la de la [[classe treballadora]].<ref>{{Ref-publicació|url=https://www.eltemps.cat/article/4700/passat-present-i-futur-de-lesquerra-independentista|títol=Passat, present i futur de l'esquerra independentista|nom=Moisés|cognom=Pérez|nom2=Quique|cognom2=Badia|nom3=Xavier|cognom3=Puig i Sedano|data=23 juliol 2018|publicació=[[El Temps]]}}</ref> Finalment, el sector del Barcelonès també criticava el tracte diferenciat que rebia [[Núria Cadenes i Alabèrnia|Núria Cadenes]] d'un costat i els militants de [[Terra Lliure]] Guillem Godó i Jaume Palou de l'altre. Tots tres havien estat empresonats conjuntament, però [[Catalunya Lliure]] només defensava políticament Núria Cadenes, perquè Godó i Palou estaven en contra de la decisió de [[Terra Lliure]] d'abandonar la lluita armada.{{Sfn|Vega|Teran|p=349|2021}}
Paral·lelament al conflicte entre Maulets Barcelonès i [[Catalunya Lliure]], els [[Joves Independentistes Revolucionaris i Revolucionàries|Joves Independentistes Revolucionaris]] (JIR) també entraren en conflicte amb el seu referent adult, l'[[Assemblea d'Unitat Popular]] (AUP). L'[[Assemblea d'Unitat Popular|AUP]] aprovà la política d'Esquerra Nacional, és a dir, un acostament a [[Esquerra Republicana de Catalunya]] (ERC) i a [[Iniciativa per Catalunya Verds|Iniciativa per Catalunya]] (IC). A les [[eleccions municipals espanyoles de 1995]], moltes [[Candidatura d'Unitat Popular|Candidatures d'Unitat Popular]] (CUP) i d'altres candidatures de l'[[Assemblea Municipal de l'Esquerra Independentista]] (AMEI) es presentaren en coalició amb [[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]] o [[Iniciativa per Catalunya Verds|IC]]. La direcció de l'[[Assemblea d'Unitat Popular|AUP]], però, volia anar encara més enllà i, per això, signaren un protocol de col·laboració amb [[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]]. Els [[Joves Independentistes Revolucionaris i Revolucionàries|JIR]] i part de l'[[Assemblea d'Unitat Popular|AUP]] s'hi oposaren.{{Sfn|Cuéllar|2021|pp=733, 736}}
| |||