|
== Història ==
=== Època ibera ===
Els primers indicis de població es troben a [[Llista de topònims de Castellgalí|Boades]], que fou inicialment un assentament [[Ibers|iber]] entre els segles [[Segle VI aC|VI a.c.]] i [[Segle I aC|I a.c.]] i al [[poblat ibéricibèric del Puig del Castell]] entre els segles [[Segle IV aC|IV a.c.]] i [[Segle I aC|I a.c.]].<ref name=:0>{{Ref-llibre|cognom=Suades Marigot|nom=Jordi|títol=Castellgalí, més de mil anys d'història|data=maig 2018|editorial=Ajuntament de Castellgalí, Farell Editors|lloc=Castellgalí|isbn=9788417116026}}</ref><ref name=":1">{{Ref-publicació|cognom=del Agua Cortés Elía|nom=María|publicació=Inventari Patrimoni Cultural
de Castellgalí|url=https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/mapes/grups/adjunts/08061.pdf|data=setembre 2006|article=Memòria tècnica}}</ref>
La localització de l'assentament de Boades entre els rius Llobregat i Cardener permetia als seus pobladors gaudir de terrenys fértilsfèrtils on cultivar exitosament cosa que provocà un [[excedent]] i exportació de cereals. També hi havia cultiu d'[[olivera]] i [[vinya]]. A més el terreny afavoria a la caçeracacera. L'assentament es localitzava a la zona de [[Cal Roc (Castellgalí)|cal Roc]] prop d'un [[meandre]] del Llobregat.<ref name=:0/><ref>{{Ref-web|títol=Cercador Inventari del Patrimoni Arquològics. Fitxa|url=http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=1&consulta=MSUxK2Nhc3RlbGxnYWzDrSUyKy0xJQ==&codi=1489|consulta=2022-09-26}}</ref>
=== Època romana ===
Amb l'arribada dels [[Antiga Roma|romans]] el poblat ibèric del Puig del Castell va ser progressivament abandonat mentre que l'assentament de Boades es reconfigurà com a [[vil·la romana]] i va actuar com a centre comercial estratègic, ja que s'hi trobaven les rutes comercials provinents de Llobregat i el Cardener. Actualment, encara hi podem trobar l’exedra i el sepulcre romans.
Durant aquest període es varen erigir també varisdiversos monuments funeraris importants tals com la [[Torre del Breny]] i el [[sepulcre romà de Boades]]. La Torre del Breny va ser un sepulcre [[Antiga Roma|romà]] monumental en forma de temple, desmuntat en part el [[1870]] per aprofitar-ne la pedra en una resclosa propera.<ref>{{Ref-web|títol=Cercador Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Fitxa|url=http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=16421|consulta=2022-09-25}}</ref> El sepulcre romà de Boades, en canvi, està situat uns 100 m al sud de la vil·la romana i va ser construït durant el [[segle III]], a més és considerat un dels prototips dels edificis funeraris romans a Catalunya.<ref name=:0/>
El material extret de les excavacions arqueològiques de la zona es troba actualmentavui al [[Museu Comarcal de Manresa]].
=== Edat mitjana ===
La història dels inicis del poble coincideix amb la del seu [[castell de Castellgalí|castell]]. En un document de [[867]] apareix citat el ''Castelo de Galindo'' ("castell de Galí") que demostra l'origen del topònim. Se sap poc de la història d'aquest castell, avui en ruïnes. Els primers senyors del castell i del terme van ser els Galí. El [[1178]] el castell va ser venut, amb el seu senyoriu, al rei [[Alfons el Cast|Alfons I]] per [[Sibil·la de Manresa|Sibil·la]], la qual molt probablement era descendent de la nissaga dels Galí. Després de la compra el rei Alfons I el va lliurar a uns feudataris.<ref name=:2>{{Ref-web|títol=Castell de Castellgalí {{!}} Mapes de Patrimoni Cultural|url=https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-castellgali|consulta=2022-09-26}}</ref>
Durant el període en el qual Castellgalí era una propietat reial questaquest era governat per castlans vassalls del rei. Aquests van pendreprendre com a cognom el nom de [[Els Castellgalí|Castellgalí]] inaugurant així una nova dinastia. Al final aquest període la [[Pesta Negra|pesta negra]] afectà Castellgalí provocant que molts masos quedèssinquedessin buits i la mort de últiml’últim castlà: [[Berenguer de Castellgalí]], i poc després de la seva muller [[Guilleuma de Rocafort i Castellet]].
El [[1350]], [[Pere el Cerimoniós]] el va vendre a Bernat Torres per 8.000 [[Sou (moneda)|sous]].<ref name=:0/><ref name=":2" /> El fill d'aquest, Dalmau Torres, el va vendre el [[1413]] a Lluís de Rajadell, germà petit del senyor de Rajadell.[[Rajadell6]].<ref>{{Ref-web|títol=Genealogía de LLUÍS DE RAJADELL I DE BOIXADORS|url=https://gw.geneanet.org/tresserras?lang=es&n=de+rajadell+i+de+boixadors&oc=0&p=lluis|consulta=2022-09-26|llengua=es}}</ref> A l'inici de la [[Guerra Civil catalana]] el senyor de Castellgalí: Manel de Rajadell, va marxar del poble, ja que ell era partidari de [[Joan el Sense Fe|Joan II]]. Així el senyoriu va ser cedit de forma momentània al [[monestir de Montserrat]]. Es creu que el castell va ser destruït durant aquesta guerra entre [[1462]] i [[1472]].
=== Edat moderna ===
Entre els segles XVII i XVIII es va produir una gran expansió del cultiu de la vinya a causa de l'expansió demogràfica i la creació del contracte de lloguer de rabassa morta (fins a la mort de les vinyes), fet que va permetre que Castellgalí consolidés el seu nucli. Va ser durant aquesta època que el cascnucli antic va adquirir la configuració urbana que encara resta avui dia, fet que es pot comprovar mirant els anys gravats a les [[Llinda|llindes]] de les cases del poble,<ref name=":1" /> on a més de l'any de construcció de la casa, es pot apreciar a vegades els gravats que anunciaven els nous serveis que s'oferien (una ferradura, un pa i un ganivet...), així com en els noms populars donats a les cases (com a Cal Ferrer). Naixeria el barri antic al voltant del camí ral, l'hostal i l'Església. Els seus últims senyors feudals van ser els Amigant, marquesos de Fonollar, ja que a partir de la constitució de 1812, s'eliminen els drets feudals. Els Despujol, marquesos de Palmerola, va ser l'última família noble en heretar les propietats dels Amigant.
=== '''Edat contemporània ==='''▼
▲=== Edat contemporània ===
El convuls segle XIX també marca Castellgalí, des de la guerra d'independència, passant per les tres guerres carlistes, però també va resultar ser el segle on es va crear el nou cementiri (1892), l'ampliació de l'església (1897), l'arribada del ferrocarril (1859) o l'arribada de l'antena telegràfica (1887). En aquest període de canvis i conflictes, on s'extingeixen els drets senyorials, es perden les últimes colònies espanyoles i les constants guerres assolen el país, Castellgalí va ser considerat com a lloc segur, actuant com a lloc on refugiar les tropes. Allí es van refugiar el sometent contra els francesos, tropes carlistes i liberals i va ser lloc de pas de totes elles. Aquest segle, s'instal·laran les primeres fàbriques (1816 Barrera, 1860 Cots, 1896 Sant Jaume o 1898 Carbons Elèctrics) que configuraran el Castellgalí del segle XX.
El resultat de la industrialització de Castellgalí, que va començar en el segle XIX, farà que la població creixi fins a finals dels anys 70, exceptuant els anys de la Guerra Civil, on els estralls d'aquesta contesa, a més d'en la població, es faran notar en la pèrdua de patrimoni moble, principalment eclesiàstic, com la destrucció dels retaules del segle XVII de l'església de Sant Miquel i de Santa Margarida, les urnes de plata del mateix segle, amb els cossos de Sant Honest i Sant Repel·lió o la destrucció de la figura de Sant Miquel.
La població s'anà reduint fins a meitat anys 90, quan creixerà fins a l'actualitat. També cal destacar el naixement de la zona residencial de Mas Planoi, en quatre zones. Una zona de cases unifamiliars que pren el nom de la masia que allí es troba des de, com a mínim, el segle XV i on, actualment es continua ampliant amb la urbanització recent de Ca l’Enric de Calafell.{{Citació necessària|data=2022}}
== Economia i demografia ==
| 